07/07/2018

La filoduquessa de Franco

4 min
La filoduquessa de Franco

Per a una persona que viu bàsicament de sortir a l’ ¡Hola! tenir un ducat no és cosa de poca importància. Potser per això, Carmen Martínez-Bordiú va desitjar amb totes les seves forces que el ministre Rafael Catalá signés la successió del títol del ducat de Franco. Una distinció que ella devia pensar que li garantiria l’assistència a alguns dels actes obsolets que la citada revista cobreix regularment. Després d’un -moderadíssim- dol de tres mesos per la mort de la seva mare, Carmen Franco Polo -que és qui ostentava el títol-, l’exdona d’ Alfonso de Borbón va demanar oficialment el ducat i Catalá va fer la feina bruta perquè ella pogués començar a fregar-se les mans. Malauradament per a ella, però, aquesta vegada la decència es va apoderar del Congrés de Diputats i les esquerres es van unir per fer fora Rajoy, que ara sabem que es va emportar amb ell les pàgines de paper couché que l’eterna nietíssima esperava vendre amb el seu adquirit blasón.

Catalá va firmar el paperet, però va marxar, i ara el tràmit ha vist la llum en el BOE del nouvingut govern de Pedro Sánchez, cosa que li ha donat una rellevància pública que mai hauria tingut si tot el tràmit s’hagués fet quan governaven els populars. Podria semblar que el ministre de Justícia va signar-lo per quedar bé amb la família del dictador, però és evident que el que buscava Catalá era provocar un problema al govern entrant. Si ell no hagués signat la successió, el títol s’hauria quedat criant malves al ministeri, perquè cap dels ministres posteriors hauria volgut embrutar-se amb aquest marró. Ara potser acabarà sent duquessa uns dies, fins que el PSOE faci el que li toca fer, que no passa precisament per ser pietós amb els Franco, i acabi amb el títol.

Sobre el recorregut mediàtic que li espera a la protagonista de la notícia tampoc podem fer gaires bons auguris. Més que res, perquè l’ ¡Hola!, abans que una Martínez-Bordiú enfrontada al govern, preferirà una duquessa de Franco acudint a un besamanos reial amb sobredosi d’ orpel. Per cert, si no és duquessa de Franco, a la Zarzuela no tenen per què invitar-la mai més a res ja, oi? O ho faran igualment? Ni que sigui por los servicios prestados, oi? Ves a saber si potser algun estadista zarzuelià fins i tot no cregui que els interessa tenir-la allí... Al cap i a la fi, tots els actes que organitzen estan pensats per fer difusió de la Corona i si no hi va ningú que interessi als mass media poca difusió tindran. Potser amb la desesperació algun dia acaben invitant el youtuber Auronplay!

“No habrá un memorial de agravios”

Per cert, que hi ha bona relació entre Francos i Borbons no és una impressió atzarosa meva. Ho dic basant-me en dades aportades per experts com Pilar Eyre, que a propòsit d’aquest tema recordava a Twitter dimecres dues frases que em fan pensar que el rei Felip VI, ni que sigui pel que ha sentit a casa, estarà content amb la successió del ducat. La primera cita és del rei Joan Carles, que l’hauria dit al pare de l’actual filoduquessa: Todo lo que soy se lo debo a Franco, respondo con mi vida de la vuestra... No habrá un memorial de agravios”. La segona és de la reina Sofia a la seva biògrafa, Pilar Urbano : “El título de duquesa de Franco está muy bien dado... Se lo merece”.

Els mitjans més tragicòmics d’Espanya han publicat aquests dies que el títol no glorifica pòstumament el dictador. Diuen que en realitat és un reconeixement del rei Joan Carles a la filla de Franco, que tant va fer per la democràcia quan va fer públic el testament del seu pare. Caldria recordar-los que també n’hi va regalar un, el Señorío de Meirás, a la Collares. També la deuen considerar una abanderada de la democràcia, oi? Per cert, que un rei espanyol, gràcies a una llei del 1948, pot desposseir d’un títol nobiliari a qui el tingui si aquest “s’ha fet personalment indigne d’ostentar-lo”. Així de sobte se m’acut que a la filla de Franco, que va tenir el títol tota la vida, la van enxampar a l’aeroport fugint carregada d’or cap a Suïssa el 1978 i que mai va trobar el moment d’obrir al públic ni tan sols un dia al mes el pazo de Meirás. Dues qüestions insignificants per a Joan Carles, entenem, ja que mai l’hi va retirar...

Amb tot, la filoduquessa -¿o potser ja li podem dir postduquessa?- es quedarà ben vulgaritzada si al final li acaben prenent el títol que van regalar a la seva mare -abans que arribés la democràcia, per cert: novembre del 1975- perquè mai quedés exclosa dels cercles de poder. Està tan cremada com a personatge del cor... Per aconseguir diners fàcilment ha venut tants cops la seva vida íntima que si a sobre perd aquesta distinció serà poc més que una candidata a anar a Supervivientes -al reality de ball ja hi va anar-. I si creuen que exagero, només fa falta que mirin quants anys fa que una marca no confia en ella perquè sigui la seva imatge. O quants anys fa que en alguna festa no la contracten per atreure-hi els mitjans de comunicació o aportar-hi el seu pseudoglamur.

Com a duquessa tindria poc recorregut, perquè això de l’aristocràcia avui en dia només ven si darrere del càrrec de reina o de princesa s’hi afegeix “d’Instagram”. Sense títol, la pseudoduquessa encara ho té més magre. Sort que la pobra podrà anar tirant amb la seva part de l’herència del dictador -600 milions d’euros en total, segons dades publicades-, ja que sembla que en aquest sentit no hi ha ningú en tota la suposada esquerra espanyola disposat a fer justícia.

stats