De les granges a ca teva
Destaca el millor posicionament comercial de la llet fresca d’Agama
Les passes que fa la nova direcció de la central lletera Agama sembla que van en el camí de tornar a posar en valor la històrica marca i de rellançar el producte dins el mercat. No tan sols ha canviat el disseny dels envasos, sinó que ha passat a vincular més la seva llet amb la idea de “quilòmetre 0” i a fer evident el lligam amb els pagesos mallorquins. El lema elegit és: “Des de les granges de Mallorca a ca teva”. Els productes comercialitzats continuen sent més o menys els tradicionals: llet UHT (sencera, desnatada i semidesnatada), nata per muntar i iogurt amb envasos de 5 kg, a més de Laccao. De tota manera, destaca el millor posicionament comercial de la llet fresca, la llet del dia, ara també amb una nova presentació, que pot ser una bona línia de treball per consolidar la llet mallorquina en un nínxol de mercat on és competitiva.
El REB i el REAB
Per primer pic el reconeixement de la insularitat sona amb força
La setmana passada es va reunir el Consell Agrari Interinsular que ajunta els representants de les administracions amb la representació de les organitzacions agràries. En aquesta sessió es va donar compte dels continguts del Règim Especial de les Balears, que ara s’està negociant, i de la negociació de la nova PAC. Per primera vegada el tema del reconeixement de la insularitat sona amb força. S’ha fet la passa de demostrar que l’aprovació d’un règim específic per a l’agricultura balear no és defensar un impossible, sinó que és una mesura perfectament compatible amb la normativa comunitària i que no provocaria cap desgavell pressupostari. Però, és clar, amb tot això no n’hi ha prou. La passa decisiva és que el Ministeri es faci seu el tema i el defensi, i és aquí on la cosa fluixeja i es pot enrocar. A Madrid costa entendre una cosa tan senzilla com la necessitat d’un tractament específic per a una situació insular específica.
El maneig del sòl i la ‘Xylella’
Llaurar els sementers quan toca és bo per returar-ne l’afectació
Llaurar no és dolent, ans al contrari, permet obtenir camps més resistents a certes plagues dels vegetals. Aquesta és una de les conclusions a les quals s’ha arribat després de dur a terme diversos estudis sobre la propagació de Xylella en els conreus. La destrucció de l’hàbitat herbaci on es posen els ous dels insectes que difonen el bacteri no és una qüestió menor. Està demostrat que llaurar els sementers quan toca i les vegades que toca és una bona mesura per returar l’impacte de l’afectació. Ens hem d’entendre, dur bé els conreus i fer-hi bé les labors no és un element que asseguri quedar al marge de la plaga, perquè els camps veïnats poden estar abandonats i convertir-se en propagadors dels insectes que volem combatre, però sense dubte és una bona manera de reduir l’avanç de la plaga.
Els camps inundats
Els baixos de les terres argiloses es troben anegats i embassats
Què els passa als nostres camps, que després de setmanes de no ploure continuen inundats? Es veu a simple vista en molts de redols del Pla de Mallorca: els baixos de les terres argiloses es troben anegats i embassats. El mes de gener quasi no ha plogut, si no comptam les darreres pluges. Alguns agricultors cerealistes han recorregut a la sembra directa (sembrar sense llaurar) per així poder entrar dins els sementers i no haver-los de deixar en guaret. Aquesta opció és controvertida des del punt de mira ambiental i potser també és més costosa del que pugui semblar. Si al final els agricultors fessin comptes potser veurien que els nombres moltes vegades no surten. Però hi ha sementers en els quals no es pot entrar i cadascú cerca les solucions que veu més convenients. És el problema de sempre: si plou poc tot va malament i si plou massa, també.
La ciència i l’agricultura
Els transgènics posen en perill l’equilibri ambiental i social
Una de les coses positives de la Llei agrària és el rebuig dels transgènics. La qüestió dels transgènics s’ha de veure en una perspectiva global. Sovint aquests conreus van lligats a empreses químiques que han desenvolupat llavors resistents als seus productes. El que amenaça la vida és la multiplicació de l’ús d’agents químics d’elevat poder destructiu associats a formes d’agricultura que tenen l’efecte de destruir les masses forestals i desplaçar les poblacions locals. Els transgènics, el que posen en perill és l’equilibri ambiental i social de la humanitat, perquè contribueixen a imposar un model agrari nociu tant per als països endarrerits com per als països desenvolupats. L’oposició de banda de les poblacions europees a aquests aliments modificats genèticament és una mostra de saviesa, no un qüestionament dels avenços de la ciència. La ciència, en la seva aplicació, mai no és neutral.
