Un toc de feminitat per posar ordre i seny a les ciutats

PalmaCaminar sense pressa i amb tranquil·litat pels carrers de Palma s’ha convertit en tota una cursa d’obstacles. Moure’s per la ciutat amb bici és gairebé una guerra sonora per fer fora amb el timbre de la bicicleta tots els turistes que envaeixen el carril bici. La botiga de queviures de davall ca nostra ja no existeix, ara hi ha un bar on venen tapes i canyes per un euro. Quedar per xerrar a la plaça amb els amics fins que caigui el sol ja no s’estila. Com tampoc, per la falta de seguretat, ve de gust tornar al vespre tota sola a casa.

La manca de diversitat d’usos en carrers com per exemple el del Sindicat de Palma fa que al vespre es converteixin en un espai fosc, mort i insegur per a moltes dones. Un altre exemple: a molts dels parcs infantils, les fonts d’aigua han estat eliminades. Els bancs de metall se situen a ple sol sense disposar de cap espai d’ombra. Per a les que hi arriben amb cotxet, l’accés amb grava també es converteix en un problema, com també ho és caminar pels carrers empedrats o amb voreres petites o inexistents.

Una vegada més, aquests petits gestos quotidians es converteixen en actes de resistència. Les tensions a les ciutats són constants en un model d’urbanisme centrat en el consum. Un altre exemple que ho constata és que a Palma no hi ha cap lavabo públic. A Madrid, en canvi, n’acaben d’instal·lar 130, la qual cosa equipara la ciutat a París i a Estocolm.

Segons la Regidoria d’Infraestructures de Cort, es consideren lavabos públics tots aquells que pertanyen a l’Administració pública. Actualment està en fase de valoració l’obertura al públic dels lavabos dels aparcaments privats com és el cas del de la Riera o el de l’avinguda de Roma. “El problema és que la clau d’accés al lavabo la custodien els que gestionen la concessió”, afirmen des de la mateixa Regidoria.

Aquestes declaracions posen de manifest la falta d’aposta de la ciutat per cobrir les necessitats dels qui l’habiten, fet que implica que els ciutadans hagin d’accedir a establiments i pagar per anar al lavabo.

Una alternativa inclusiva

L’urbanisme feminista es presenta com una alternativa a un model de ciutat centrat en els valors patriarcals i capitalistes. Defensa un model més inclusiu, pensat i focalitzat en les persones. Així ho recalca Xisca Mir, geògrafa amb Màster d’Urbanisme i Gestió de la Ciutat, que lluita per construir una ciutat amb perspectiva de gènere, que tingui en compte les necessitats de les persones i que posi al centre la cura. Hauria de ser una ciutat que facilitàs la interrelació de les diferents esferes vitals i augmentàs així la qualitat de vida de les persones. “M’agradaria que els meus fills gaudissin d’una ciutat que estigués adaptada a la vida quotidiana i no al revés”, afirma.

Destaca la importància de l’accessibilitat als usos del dia a dia i critica el model de ciutat en el qual les activitats quotidianes es troben allunyades i separades. Afirma també que els usos de cada dia haurien de ser a cinc minuts de casa. Segons l’experta, “ens trobam amb un model que valora el que és productiu i remunerat. Les tasques relacionades amb la cura no es tenen en compte i queden limitades a l’àmbit privat”.

En una ciutat amable, comenta Mir, es disposaria de banys públics o almanco se cercarien estratègies. A Palma no es disposa de cap lavabo públic exceptuant els propis de les administracions públiques, als quals, sense saber-ho, hi tenim accés tots els ciutadans. La geògrafa comenta la necessitat de “senyalitzar i condicionar els lavabos públics existents i incentivar l’accés als lavabos dels bars”. Les dones són de les més perjudicades: l’embaràs, la menstruació i la cura dels infants són situacions que deixen desproveïdes les dones.

Carrers amb nom d’home

En referència al model de ciutat, la geògrafa i especialista subratlla la necessitat d’un canvi en la política urbanística per evitar el segregament. “Tenim una ciutat segregada en usos. És una qüestió d’equipament”, afirma. “La ciutat es dissenya des de dalt; un dels problemes és la manca de participació real”. Comenta que la geografia i l’urbanisme es fan amb els peus i recalca la importància de sortir al carrer i trepitjar la ciutat en la qual vivim per conèixer els problemes als quals ens enfrontam dia a dia. L’existència de zones verdes sense parcs, la falta de fonts d’aigua, la mala senyalització i l’absència de pas de vianants en són un clar exemple.

Un fet denunciable també en el model urbanístic és el nomenclàtor matexi. A Palma, dels 2.588 carrers que hi ha, 868 són dedicats a homes i 149 a dones; la resta no són noms de persones. A la Part Forana la tendència es repeteix: a Felanitx hi ha 87 carrers, i només 11 són dedicats a dones. Campos té 37 carrers, 5 dels quals amb nom de dona. Inca, amb 123 carrers, només en té 11 de dones. Un compromís de l’actual Regidoria de Cultura és augmentar les propostes de nomenclatura femenina als carrers de Palma. Així ho ha fet constar el regidor de Cultura, Llorenç Carrió, davant la qüestió de la invisibilitat femenina en el nomenclàtor. “Continuarem fent propostes de carrers amb noms femenins, la darrera fou Catalina Tarongí”, recorda el regidor.