La fantasia d’una ciutat nova

PalmaA principi del segle XX, la feina privada dels arquitectes era compatible amb la tasca pública. Per això, Gaspar Bennàssar, arquitecte municipal, va ser el preferit de la nova burgesia, que s’anava consolidant amb el creixement industrial i turístic de la ciutat, i també d’alguns ‘indians’, persones que s’havien fet riques a les Amèriques. Per més detall de qui eren els ‘patricis’ de Palma que encarregaven obra a l’‘Arquitecte’, consultau el segon tom del llibre de Maribel Bennàssar.

De la quantitat enorme d’obra pública que va fer, ens referirem només a una petita part que, per a nosaltres, té una significació especial. Parlam de l’enderrocament de la murada que, per la seva complexitat i dimensions, va ser segurament el projecte que li va donar més maldecaps. En aquell procés destacarem dues iniciatives. Una va ser la creació del passeig Sagrera “en una nit”, a causa de la necessitat de tenir l’espai de davant la Llotja ben endreçat amb motiu de la fira agrícola que s’hi havia de celebrar. L’altre va ser l’enderrocament, també en una nit, de la porta de Santa Margalida. Un enderrocament que va crear un debat important a Ciutat, ja que no es va saber exactament com havia estat i qui n’era el responsable.

L’enderrocament de la porta de Santa Margalida era defensat per Eusebi Estada per tal de millorar l’accés i la sortida de la ciutat. Es diu que es va dinamitar en una nit i, l’endemà, la brigada municipal dirigida per Bennàssar la va acabar de desfer. Era la porta d’origen islàmic, per allà on es creu que va entrar Jaume I. Fins i tot el rei d’Espanya va enviar un telegrama al batle de Palma per mostrar-li la seva indignació.

Respecte de l’adaptació de la ciutat a les noves necessitats de l’automòbil i del turisme, el projecte de Bennàssar recull moltes idees que bullien ja en aquell temps. Idees com la d’urbanitzar millor el barri del Terreno i integrar el castell de Bellver a la ciutat varen ser realitzades parcialment en les dècades següents. Algunes, com les dels jardins davant la part de ciutat que donava al port de passatgers, no es varen dur a terme, encara que sí que es varen fer els jardins de l’Hort del Rei.

El projecte de Bennàssar per a Palma, aprovat per l’Ajuntament el 1918, i en part sustentat en un anterior de Jaume Aleñar del 1912, ens dona una idea de la visió de la modernització de la ciutat que tenia la majoria de les persones influents d’aquells moments. Idees que anirien fent camí de manera desigual fins al 1936. Aquestes idees eren una mescla de diferents projectes que venien d’Europa. Una era el concepte de “cirurgia urbana” que els urbanistes -des de Haussmann fins a Paris- defensaven com la millor manera d’actuar en els centres històrics. Una altra era la de construir ‘ciutats jardí’ al costat de la mar. Aquesta va ser una de les que estava darrere la fantasia creativa de Bennàssar, quan va fer la proposta per a una ciutat “olímpica” a l’Arenal, o participant en la posada en marxa de la Ciutat Jardí el 1920. Com es veu en la imatge adjunta, aquestes propostes quedaven plasmades en els plànols que l’Ajuntament aprovà.

Ara, després de més de 100 anys, podem dir que, per la manca de recursos i l’extrema dificultat de gestió, el pla del 1918 només es va executar en un tros petit del centre, l’actual carrer de la Constitució, carrer que concentra dos edificis molt interessants de Bennàssar, el conegut per Can Caubet, on als anys 50 se situaria el famós bar Formentor, i l’edifici conegut com el de la Telefònica. Al costat, hi ha l’edifici de la Delegació del govern, obra de l’arquitecte Francesc Roca.