145 famílies amb menors viuen en assentaments
Barcelona atribueix l’augment a l’expulsió de ciutadans de l’Europa de l’Est a França i Itàlia
BarcelonaL’ampliació de la Unió Europea als països de l’Europa de l’Est ha provocat que en l’última dècada hagi augmentat la mobilitat internacional de famílies vulnerables que viuen en assentaments. L’efecte s’ha notat entre la població romanesa d’ètnia gitana, segons l’Ajuntament de Barcelona, que vincula a aquest moviment el “repunt” del fenomen del barraquisme a la ciutat. “Els assentaments no són nous a la ciutat”, assegura la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, malgrat que el consistori desvincula l’actual barraquisme del que hi havia al segle XX. El barraquisme que ara s’ha tornat a estendre a Barcelona s’atribueix a l’onada migratòria i a l’expulsió, per part de les ciutats del sud de França i el nord d’Itàlia, de les persones provinents de l’Europa de l’Est.
El primer trimestre d’aquest any s’han comptat 536 persones que viuen en assentaments a Barcelona. És la xifra més alta des del 2014, quan es van registrar 465 persones en aquesta situació. El nombre de barraques també ha crescut: si el 2014 hi havia 47 assentaments irregulars, el 2017 ja eren 68. L’any passat els serveis socials de Barcelona van atendre 145 famílies -98 de països de l’Est i 47 galaicoportugueses- amb fills. L’Ajuntament no concreta quants menors hi ha entre les 536 persones que viuen en barraques, però reconeix que els fills ajuden a fer un seguiment de les famílies. “Els equips comproven que els menors van a l’escola i al pediatre”, explica Ortiz, que afegeix que els serveis socials també verifiquen si els assentaments compleixen les condicions mínimes de seguretat i salubritat.
La tinent d’alcaldia subratlla que aquest treball d’acompanyament amb les famílies permet impulsar un canvi en el seu estil de vida, perquè puguin passar de ser nòmades a estar assentades a la ciutat. Tot i això, Ortiz recorda: “No podem privar de llibertat els moviments de les famílies”. L’augment de les persones provinents de Romania també es deu al fet que, en el seu país d’origen, el 8% de la població és d’ètnia gitana; a Romania, aquest col·lectiu es troba en dificultats per “sobreviure” i amb les oportunitats “minvades”. En aquest repunt del barraquisme a Barcelona, les famílies galaicoportugueses i les persones procedents de l’Àfrica subsahariana han reduït la seva presència. Pel que fa a la ubicació dels assentaments, el 30% se situen al districte de Sant Martí perquè hi ha més disponibilitat de solars buits i l’any passat se’n van obrir 56 de nous però també se’n van tancar 46.
Inserció laboral
Ortiz afirma que un repte a l’hora de donar suport a les persones que viuen a les barraques és la inserció laboral. L’any passat 50 persones van signar contractes laborals gràcies als serveis socials. Habitualment, abans de tenir aquesta oferta laboral, les famílies que habiten als assentaments es dediquen a la ferralla. Però una de les sortides que ha impulsat l’Ajuntament per a les famílies amb fills és el reallotjament en un habitatge. El 2014 es va fer amb totes les persones que vivien en un solar del carrer Àlaba, mentre que el 2016 i el 2017 s’ha repetit una experiència similar en un assentament del carrer Bolívia -tot i que no va incloure totes les famílies.
Per això, ara continua el procés per convèncer la resta de les famílies, igual com s’està fent amb les persones que viuen al nucli de barraques ubicat als peus del Mercat dels Encants, a la plaça de les Glòries, ja que el consistori ha demanat desallotjar el solar.
