Impotència entre les famílies espanyoles que esperen a Ucraïna per registrar els seus nadons nascuts per gestació subrogada

El ministeri de Justícia espanyol va anul·lar ahir la instrucció per la qual s'obria la porta a la inscripció dels nadons amb una prova d'ADN

Una desena de famílies espanyoles que estan a l'espera que es reconegui la paternitat dels seus nadons nascuts per gestació subrogada a Ucraïna han rebut amb ràbia i impotència la decisió d'anul·lar la instrucció per la qual s'obria la porta a la inscripció dels nadons amb una prova d'ADN.

"El govern [espanyol] està jugant amb les famílies, ens deixa desemparats i ens utilitza per enviar un missatge negatiu a altres parelles espanyoles que estiguin considerant la gestació subrogada", ha assenyalat a l'agència Efe Ana Reyes Rodríguez, que va arribar a Kíev, juntament amb el seu marit, al desembre.

L'anul·lació per part del ministeri de Justícia espanyol va arribar ahir, un dia després que s'emetés una instrucció per la qual els registres consulars d'Espanya a tot el món podien acceptar una prova d'ADN com a garantia de la paternitat o maternitat d'un dels progenitors espanyols.

Precisament, aquesta mesura substituïa la normativa per la qual s'exigeix una sentència prèvia de filiació del menor, un tràmit que fins ara les famílies no han pogut emplenar a Ucraïna.

El ministeri de Justícia rectifica i impedeix l'admissió de proves d'ADN per registrar nadons de gestació subrogada

Les famílies es consideren víctimes de canvis de criteri i retards administratius, als quals cal sumar les dificultats econòmiques com a conseqüència de la dilació del procés. "Només volem inscriure els nostres nadons i tornar a Espanya amb ells", afirma Amador, que, després de dos mesos d'espera a Ucraïna, reconeix que ha perdut el seu lloc de treball.

Per la seva banda, fonts consulars insisteixen que estan en contacte freqüent amb les famílies, les quals han rebut, segons asseguren a Efe, en diverses ocasions a les dependències del consolat i els han atès cas per cas.

El govern espanyol recorda que la gestació subrogada, també anomenada 'per substitució' i més coneguda com a 'ventres de lloguer', és una pràctica prohibida a Espanya i en desaconsella el procediment.

Algunes de les famílies compten amb advocats especialitzats en la matèria per assistir-los durant el procés i registren els nadons com a fills d'una relació extramatrimonial amb el consentiment tant de la mare gestant a Ucraïna com de la parella espanyola.

"Per a Espanya, la mare és la que pareix. No obstant això, a Ucraïna la legislació ens reconeix com a pares i mares de ple dret des que el nen neix", explica Ramón Martínez, que va recórrer a la gestació subrogada després d'un dolorós periple amb els processos d'adopció.

"Se'ns acusa de ser compradors de nens i se'ns retreu no adoptar, però el que no s'esmenta és com és de llarg i de dur el procés d'adopció, i com és de difícil complir tots els requisits per poder aspirar a ser pare adoptiu", afegeix Martínez.

Les parelles tenen l'opció d'inscriure el nadó amb nacionalitat ucraïnesa. No obstant això, l'anomenada 'via ucraïnesa' implica certa pèrdua de drets per als pares espanyols, que no podrien reclamar baixes per maternitat i paternitat de tornada a Espanya.

Les autoritats espanyoles presten especial atenció als casos recents d'irregularitats amb una de les principals agències, Biotex, ja que el govern ucraïnès acusa l'agència de delictes de falsificació de documents, frau fiscal i delictes de tràfic de persones.

A Ucraïna hi ha desenes d'agències que ofereixen els seus serveis de gestació subrogada amb paquets que oscil·len entre els 40.000 i els 60.000 euros, incloent-hi despeses mèdiques, d'allotjament, serveis de traducció i assistència legal.

La llei exigeix el consentiment de la gestant lliure i voluntari després del naixement, cosa que totes les famílies espanyoles han obtingut. A més, la llei espanyola vetlla pel dret del menor a conèixer el seu origen biològic, cosa que no s'exigeix a Ucraïna una vegada se cedeix la paternitat.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF