POBRESA
Societat 15/09/2017

La fam al món, fora de control

La desnutrició torna a créixer pels conflictes i el canvi climàtic després de més d’una dècada en descens

Elena Freixa
3 min
La fam al món, fora de control

BarcelonaHi ha 815 milions de persones al món que passen gana, una xifra que equival a la desnutrició de més d’un de cada deu habitants del planeta. La dada és demolidora i ha crescut per primer cop el 2016 després de més d’una dècada en què la corba anava lleugerament a la baixa, segons l’estudi sobre seguretat alimentària i nutrició que ahir van fer públic diverses agències de les Nacions Unides.

L’increment dels conflictes armats i els efectes del canvi climàtic sobre les collites són els principals atiadors de la fam. En molts casos, els dos fenòmens es retroalimenten fins a portar els països a situacions límit, com és el cas del Sudan del Sud, que l’informe assenyala com una de les emergències humanitàries més virulentes actualment. Altres països que voregen el mateix desastre són el Iemen i Somàlia, un país castigat com alguns de l’entorn per la sequera associada al Niño, un fenomen meteorològic que escalfa l’aigua de l’oceà Pacífic i que ha fet caure els nivells de pluja (vegeu gràfic). L’Àfrica subsahariana és una de les zones del planeta on la fam ha empitjorat en l’últim any, com també ho ha fet al Sud-est Asiàtic i a l’Àsia Occidental. Pel que fa a la fam infantil, en pateixen 155 milions de nens de menys de cinc anys a tot el planeta, que presenten els símptomes de la desnutrició crònica (una estatura massa baixa per a la seva edat) i 52 milions amb malnutrició aguda (un pes inferior al normal).

Un repartiment més just

Més enllà del drama pel fet que creix la fam al món -hi ha 38 milions de persones més que passen gana que l’any passat- resulta preocupant l’arrel del problema, la incertesa en què està immers el mercat mundial d’aliments, avisa el director d’investigació de la Fundación porCausa, Gonzalo Fanjul. “Hi ha una volatilitat enorme, un mercat fora de control des de fa anys que fa difícil garantir l’aliment a tota la humanitat els pròxims anys”, sosté. Ara per ara no hi ha desabastiment, és a dir, que es produeixen prou aliments per satisfer la població mundial si es distribuïssin equitativament. Però això “pot canviar els pròxims anys”, alerta l’expert.

La fragilitat del mercat, segons Fanjul, es veu en els alts i baixos dràstics que els preus dels aliments han patit en l’última dècada. També, subratlla, en altres fenòmens com la compra de terres a l’Àfrica per part de Corea del Sud com a reserva per poder alimentar la població en el futur.

L’Agenda 2030, que recull els compromisos de l’ONU per assegurar l’accés a l’alimentació a la població mundial, també fixa objectius pel que fa a la regulació de la terra que no s’assoliran sense accions concretes i immediates. “Hi ha solucions sobre la taula però s’han d’afrontar més enllà d’atendre les emergències que es declaren”, diu Fanjul.

El creixement de la fam al món “no sorprèn” tenint en compte l’avenç imparable de la desigualtat, que impedeix que la lluita contra la pobresa fructifiqui, conclou el director d’Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu. Les desigualtats són econòmiques, però també d’oportunitats, un fenomen més invisible. “Per a molts, la seva única oportunitat és que una llavor plantada doni fruits per poder alimentar-se i si això falla, no li queda res més”, insisteix.

L’economia de subsistència basada en l’agricultura de la qual depèn prop del 80% de la població al món fa que milions de persones siguin especialment vulnerables a la radicalització de la meteorologia. “El xoc climàtic fa que la producció sigui menys predictible”, diu Fanjul. Un exemple és la regió del Sahel, a l’Àfrica, on la variabilitat climàtica és enorme, amb períodes de llarga sequera seguits de pluges intenses que castiguen les collites.

La violència és l’altre gran aliat de la fam perquè quan irromp creix la inseguretat alimentària. En l’última dècada, ha crescut de manera “dramàtica”, segons l’ONU, i s’han tornat més difícils de resoldre. En algunes àrees normalment pacífiques, la crisi econòmica també ha fet despertar el conflicte. Els conflictes es tradueixen en desplaçaments forçosos de la població tant interns, a dins del país, com externs. Un exemple són els gairebé cinc milions de desplaçats a Síria o els més de tres milions al Iemen, a l’Iraq o al Sudan del Sud.

Més de 2.000 milions de persones vivien en països afectats per situacions de conflicte i violència el 2016. El Banc Mundial i l’OCDE han alertat que, amb l’actual ritme de creixement demogràfic i l’escàs desenvolupament econòmic, la població pobra creixerà fins a representar més de la meitat del total d’habitants del planeta el 2030.

stats