OBSERVATORI
Societat 04/05/2018

La falsedat de la persecució de l’odi

Actualment, es perverteix l’ús dels delictes d’odi mitjançant una confusió que sembla orquestrada pels mateixos poders fàctics de l’Estat

Sonia Vivas
3 min
Un delicte d’odi es produeix quan es denega el desenvolupament d’un treball de cara al públic a una persona transsexual perquè el seu aspecte pot ofendre sensibilitats.

Els delictes d’odi, segons el Codi Penal, són infraccions motivades per la intolerància cap a un cert grup social, és a dir, són delictes que es cometen quan una persona, pertanyent a una minoria de les que estan considerades en la redacció de l’articulat, pateix una discriminació per la seva pertinença a aquest grup.

Actualment, es perverteix l’ús dels delictes d’odi mitjançant una confusió que sembla orquestrada pels mateixos poders fàctics de l’Estat, cosa que podria respondre a una manera d’infondre por en la ciutadania perquè, abans de tuitejar alguna cosa, penses que potser acabes pagant amb diners, presó o totes dues coses la gosadia de moure un dit per llançar aquest missatge més enllà de les xarxes.

S’invisibilitzen, amb una dosi d’empatx de llibertat d’expressió limitada, les realitats i els problemes sistemàtics i de cada dia i que pateixen les persones al seu dia a dia i que sembla que no interessen a ningú.

Delicte d’odi

Un delicte d’odi es produeix quan a una persona migrada, amb un fenotip clarament ètnic, li és denegada l’entrada a una discoteca sense donar-li més explicació que un dret d’admissió, el qual mai ni sota cap concepte pot afavorir una discriminació racial ni una vulneració d’un dret fonamental, com és el fet de poder accedir a un espai que és públic.

També quan una dona musulmana, amb vel, no pot accedir al mercat laboral tot i estar capacitada per desenvolupar la feina a què s’opta, perquè en prefereixen una altra que no dugui vel.

És quan una persona migrada rep sistemàticament la contestació de “ja està llogat”, quan vol arrendar un pis, el qual curiosament segueix anunciant-se com disponible, tot i la resposta donada.

És quan un intolerant fa una pintada a la porta d’un bar gai amb insults o amenaces a la comunitat amb què ens fa saber que no som benvinguts i que se’ns vigila.

És quan l’amo d’un restaurant es nega a celebrar el banquet de noces de dues lesbianes.

És quan es denega el desenvolupament d’un treball de cara al públic a una persona transsexual perquè el seu aspecte pot ofendre sensibilitats.

És quan ets d’esquerres, et diuen roig i et recorden els afusellaments.

És quan es denega l’accés a un espai públic a un grup de persones amb síndrome de Down tot dient que el local està reservat quan no és cert.

És quan no se’t permet parlar en la teva llengua, que és oficial, i se t’insulta per això.

És quan es pengen a les xarxes socials missatges racistes, homòfobs, xenòfobs, masclistes i clarament atemptatoris contra les comunitats.

És quan un capellà infon odi contra les persones amb sexualitats no normatives.

És agredir una persona sense llar per passar una bona estona.

Contra les llibertats

Els delictes d’odi són una infinitat de conductes que atempten contra les llibertats fonamentals i que impedeixen que les persones es desenvolupin i que exerceixin els seus drets plenament.

Les forces i els cossos de seguretat de l’Estat persegueixen els delictes de terrorisme però usen la denominació de delicte d’odi, confusió terminològica que genera una confusió social, perquè invisibilitza uns tipus penals específics i perquè pot induir a pensar a la ciutadania que des d’instàncies policials es treballa àrduament per gestionar la diversitat social i per augmentar la qualitat de vida de les comunitats.

Per il·lustrar això que dic portaré a col·lació l’anomenada i mediàtica operació Aranya, en les seves quatre fases, que va posar sobre la taula un treball relatiu a delictes d’odi quan el que perseguia era l’enaltiment del terrorisme, delicte que no té res a veure amb l’articulat d’odi i ni tan sols és recollit al mateix capítol.

I és que cal tenir molta cura perquè la confusió terminològica i mediàtica pot fer pensar que es fa prou per garantir els drets de les minories socials i per assegurar-los que en la seva quotidianitat poden exercir-los de manera plena, quan la veritat és que s’han d’enfrontar a problemes enormes per poder ser qui són i que, en conseqüència, paguen per això un preu molt alt cada dia.

Personalment consider que la qüestió de l’exercici dels drets fonamentals és més important i més rellevant, pel que fa a volum i gravetat en termes de pèrdua de llibertats, que l’enaltiment d’una banda terrorista que, afortunadament per als que l’hem patida de prop, fa ja molt de temps que està totalment desarticulada i enterrada, per la qual cosa consider que no és equitatiu l’esforç realitzat en una i altra direcció. Aquí queda la meva crítica per si serveix d’alguna cosa.

stats