PalmaFa una calorada i, si teniu cans o moixos, o altres animals al vostre càrrec, heu de saber que els consells idiotes que les autoritats i els mitjans de comunicació ens transmeten cada any per aquest temps s’han fet extensius a ells. Sapigueu que el vostre ca, o moix, hauria d’evitar les hores de màxima temperatura i insolació, procurar estar a l’ombra, moure’s poc, hidratar-se sovint i no fer esforços innecessaris, sobretot si són animals d’una certa edat. Més ben dit, els consells se us adrecen a vosaltres, atès que les autoritats semblen haver percebut que cans i moixos tal vegada no estiguin atents a la televisió, als diaris ni a les xarxes socials.
És possible que algun dia descobreixin amb estupor que, sense que ningú els ho digui, els animals (no tan sols els domèstics) se solen espavilar per ells mateixos a l’hora de posar-se a l’ombra, evitar esforços (ningú fa el gos com un gos) i reduir els moviments als estrictament imprescindibles, verbigràcia cercar aigua per contenir la temperatura corporal i mantenir les constants vitals en el millor rendiment possible. Això ho fan, com diem, cans i moixos, però també ovelles i cavalls i muls, i les vaquetes, els vadellets i els porquets, i els ocells de tota casta, tret que estiguin engabiats i l’amo sigui prou curt per deixar la gàbia al sol i que s’hi rosteixin dins.
Tanmateix, aquests dies propensos al zàping més indolent –la somnolència irresistible després, o també abans, dels dinars o sopars– és possible que us trobeu, en algun programa de televisió, amb el manescal que ha fet uns peüquets per als canets, perquè no es cremin les potetes en caminar damunt l’asfalt o l’arena de la platja. No tenim cap dubte que en vendrà molts de parells, i que aviat en sortiran versions customitzades o personalitzades (tal vegada hauríem de dir canificades) amb els stickers preferits de cada mascota. També se n’hauran de fer versions adaptades als peuets dels moixos, de les fures, dels porcs senglars, dels armadillos i dels canaris i els periquitos, perquè tots els seus amos puguin presumir del calçat antitèrmic de les seves mascotes i mantenir animades converses sobre aquest particular. Ja que hi som, trobam a faltar alguns accessoris per a la seguretat d’això que ara se’n diu els peluts de la casa: cascos per anar en moto, bicicleta o patinet elèctric, per exemple, o petits cinturons de seguretat als seients del darrere dels cotxes, per poder cordar-los còmodament.
Pel que fa a les persones, les recomanacions són les mateixes: evitar les hores de màxima temperatura i insolació, procurar estar a l’ombra, moure’s poc, hidratar-se sovint i no fer esforços innecessaris, sobretot si són dones o homes d’una certa edat. Són consells bons de seguir, excepte si sou periodistes i us toca sortir al carrer a fer reportatges sobre la calor: aleshores heu de passejar un micro pel centre de les ciutats o del pobles, perquè qui vulgui s’hi esbravi explicant com suporta la calor, o bé una càmera que filmi gent esquitxant-se o posat-se en remull, en cas que sigueu d’un mitjà àudiovisual. En cas que faceu feina a la premsa escrita, la càmera que heu de passejar és de fotografia, i el reporter també pot recollir declaracions del personal a peu de carrer (“se moren!”, “el temps ha tornat loco”, o “tenc X anys i mai en la vida havia vist una calor com aquesta”, solen ser comentaris habituals), o bé senzillament parar l’ull i l’orella per fixar-vos en els comportaments i les ocurrències de la gent, que sempre solen ser de gran interès.
—Això és el canvi climàtic, ja el tenim ben damunt!
Aquesta frase, amb les variacions que es vulguin, s’ha tornat habitual, sovint pronunciada per les mateixes persones que, no fa molts d’anys, negaven l’existència de cap canvi, climàtic o no, i s’emprenyaven cada vegada que veien Greta Thunberg a les notícies. Ara ja se’n queixen, del canvi climàtic, però alerta, perquè això no vol dir que interpretin que hagin de fer res al respecte.
—Jo ja pag impostos –és el seu argument preferit.
A molts dels que diuen això en realitat la declaració els surt a tornar, o bé són lleials practicants de la comptabilitat extracomptable que el creatiu Luis Bárcenas va dur endavant per a la tresoreria del PP. Pensen sincerament que l’emergència climàtica no és res que els incumbeixi directament, que els seus causants –i els que en puguin sortir perjudicats– seran sempre uns altres, però admeten que, d’uns anys cap aquí, fa cada vegada més calor, i això pot arribar a ser un inconvenient.
Els missatges de sempre
Aquests són ciutadans particulars, però succeeix tres quarts del mateix amb governs i administracions, que, després d’adornar-se amb les paraules de campanyes (electorals i institucionals, si no és que moltes vegades acaben confonent-se), acaben ajornant qualsevol decisió que pugui costar vots o suports econòmics i /o mediàtics. Impotents davant de l’evidència (a començaments de juny ja fa calor de ple juliol o agost, i proliferen els incendis a la Mediterrània), acaben conformant-se a emetre el missatge de sempre: evitau les hores de màxima temperatura i insolació, procurau estar a l’ombra, moveu-vos poc, hidratau-vos sovint i no faceu esforços innecessaris, sobretot si sou dones o homes d’una certa edat. Ara, també, això mateix per als animals, als quals podeu comprar peüquets per passejar tranquils. Ara només falta inventar la sordina per als moscards nocturns: no podrem evitar que ens inflin a picades (s’han tornat immunes a tots els suposats productes insecticides i/o repel·lents), però almenys que ho facin en respectuós silenci.
