Hernán Ledesma: "A Espanya hi ha molta por: de perdre la feina, dels estrangers, de tot"

Aquest argentí que viu a Mallorca des de fa dos anys veu amb preocupació la pujada de l'extrema dreta

Hernán Ledesma és argentí. Va arribar a Barcelona fa tres anys. Viu a Mallorca en fa dos amb la seva parella i el seu fill. Al seu país es va autoedificar una casa de bioconstrucció. Aquí fa feina de transportista. Es considera seminòmada i li és fàcil comparar el seu país amb Espanya, on troba a faltar una esquerra que no sigui de mitges tintes.

D'on sou i per què vàreu venir?
Vaig néixer a l'Argentina, a Buenos Aires, i vaig venir a Espanya fa exactament tres anys. Vaig venir perquè vaig conèixer la meva parella allà, que és catalana, i vàrem decidir venir cap aquí perquè ella estava embarassada. Va viatjar estant-ho de tres mesos. Així que la família és la primera causa per la qual estic aquí.

Quina és la vostra situació personal?
Tenc NIE, em va costar uns mesos aconseguir-lo. He treballat sense tenir-lo un temps. A la collita d'olives, mandarines... i va ser dur, menys que per als senegalesos que estan deu anys per treure's els papers. La burocràcia molesta molt. Un se sent que el tracten 'boluleado", com si fos colló. Ens vàrem casar, però ens demanaven que havíem de tenir la solvència econòmica d'uns 6.000 euros en el compte corrent. Ens varen fer un préstec, però ens varen dir que era poc i ens varen demanar 10.000 euros. Tot això, amb la meva parella embarassada de deu mesos. I ens varen reclamar una constància que els diners no ens els havien prestat en aquell moment. El NIE l'he de renovar cada cinc anys. La meva idea és treure'm la doble nacionalitat, ja que la meva parella i els meus fills són d'aquí, perquè Espanya i l'Argentina són països als quals sempre tornaré. El fet de quedar aquí... no ho sé, em costa quedar en un lloc, em consider seminòmada. Viurem a l'Argentina o en un altre lloc. No ho sabem, i això m'agrada.

Què enyorau?
Enyor la calidesa, ajuntar-me amb gent, amb amics. La nostra casa sempre va ser un punt de trobada, teníem la casa plena de gent. Aquí, per quedar amb amics, necessit complir uns tràmits. Allà la gent t'arriba. Et demana: "Hi ets?". Aquí hi ha més dignitat laboral, tot i que aquí s'abusa molt de les hores. El que jo tenia allà era un altre tipus d'economia, vivia a la serra i necessitava molt poca cosa per viure.

On vivíeu?
A l'Argentina vaig construir amb les meves mans una casa, a Córdoba, en un lloc preciós, molt ric en aigua, al centre del país, al peu d'una serra. És una casa de bioconstrucció, feta de fang, amb estructura de fusta, 155 metres i les parets de 30 centímetres d'amplada amb quatre tècniques. Quan vaig viatjar a Colòmbia vaig conèixer un enginyer que fa autoconstrucció. Li vaig proposar que li pagava el bitllet d'avió i li aconseguia contactes per fer feina. L'intercanvi va ser que ell m'ajudava a fer l'estructura de la casa. Vàrem fer uns fonaments superforts, la feina va durar un any. Després va contractar un pagès que feia cases de fang. El vaig contractar i jo era el seu peó, per jo aprendre'n. I després vaig treballar tot sol, amb amics, perquè jo volia aprendre. La meva parella també va participar en la construcció de la casa.

I com va acabar tot això?
No va acabar. Després de la meva, la gent allà va començar a fer-se cases d'autoconstrucció. Es va crear de manera espontània una comunitat i em contractaven a mi. I es va crear una cosa superguapa i molt harmònica, em donaven feina a mi i no a una multinacional. I amb la construcció també es varen crear vincles d'amistat.

Heu patit qualque episodi de xenofòbia o racisme?
En un poble de Catalunya, estava tocant la guitarra mentre feia una cervesa en el bar de la plaça del poble i em varen venir com a 40 persones. I primer dos o tres  em varen demanar si podia cantar cançons, tenien una energia agressiva. I no sé com va sortir que em varen demanar d'on era i vaig dir que de l'Argentina i em varen dir: "Nosaltres fa anys hi vàrem anar i els vàrem matar a tots i vàrem violar totes les dones", mentre em mirava fixament. Me'n vaig riure i no li vaig donar joc. Una dona em va dir que eren tots franquistes.

Com veis la pujada de l'extrema dreta?

Em sembla alarmant la pujada de la ultradreta i el retrocés de la pseudoesquerra que hi ha aquí. Veig un escenari ombrívol. Hem d'aprendre quines són les polítiques neoliberals, perquè són les mateixes a tot el món. Veig ombra, obscuritat, veig odi.

Què pensau de la política espanyola?
Hi ha falta de lideratge, molt de 'couch', molt políticament correcte i poca concreció. Hauria d'haver-hi un compromís més seriós. També hi ha molta gent apolítica. Quan va passar allò del 15-M, el món n'estava pendent, una revolució per canviar el que hi havia, però li varen posar nom i una cara. Això va ser també perquè la gent que té el poder i controla l'economia, que és el que ho mou tot, no li convé que la gent surti al carrer. I també hi ha el problema que aquí l'esquerra no acaba de ser esquerra. Aquí hi ha mitges tintes. A més, els joves no tenen ni idea de política ni d'història i no en volen saber res. En això, el franquisme hi té molt a veure. A Espanya hi ha molta por: de perdre la feina, dels estrangers, de tot. Es respira en l'ambient.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF