Les Illes perden una de cada quatre explotacions agrícoles en 13 anys
L’ocupació de superfície d’aquestes finques també ha baixat amb força i ha passat de les 326.000 hectàrees del 2003 a les 240.000 del 2016, l’any del darrer cens
PalmaL’extensió que ocupen les finques agrícoles a les Illes no atura de baixar, segons es constata en el cens publicat la setmana passada amb dades del 2016, que registra un total de 240.656 hectàrees davant les 326.982 del 2003. És a dir, els agricultors de la Comunitat han deixat d’ocupar més d’una quarta part de les seves terres en només 13 anys.
El mateix passa amb el nombre d’explotacions agrícoles, ja que de les 13.903 del 2013 s’ha evolucionat negativament fins a 10.264. Han quedat en el camí un total de 3.639 finques agrícoles, un 26% de les que existien fa 13 anys.
La caiguda de la superfície de terres llaurades també és molt destacada, ja que en aquest període s’ha passat de 192.827 hectàrees a 151.910, un 21% menys. En canvi, les terres destinades a la ramaderia han augmentat de 1.189 a 2.163 hectàrees. La gran majoria d’explotacions, 9.487, són gestionades per una persona física, sumant 156.016 hectàrees. El 2003 hi havia 13.203 explotacions, que ocupaven 233.414 hectàrees. En canvi, les explotacions gestionades per una societat mercantil són 358, amb un total de 44.385 hectàrees. El 2003 eren només 242, que sumaven un total de 42.009 hectàrees.
L’Ibestat també ha publicat recentment les macromagnituds del sector agrari, agrícola i ramader, que indiquen que en els darrers anys la producció agrària s’ha mantingut. El 2011 va ser de 269 milions d’euros, mentre que el 2016 es va situar en 265, després d’una recuperació d’anys anteriors, en què havia caigut fins als 203 milions del 2015. La producció vegetal ha passat de 170 milions a quasi 177, mentre que la ramadera ha baixat de 81 milions a 69.
Tipus de cultiu
En aquest cens també hi ha dades sobre la superfície dels cultius més importants. L’olivar ha registrat una caiguda destacada, atès que ha passat de 7.749 hectàrees a 6.153. El nombre d’explotacions ha evolucionat de les 2.417 de 2003 a les 1.566 del darrer cens. Els cítrics han baixat també de 3.684 finques i 2.116 hectàrees a 2.249 finques i 1.731 hectàrees. Les hortalisses han passat així mateix de 3.415 finques i 2.985 hectàrees a 2.110 i 2.459.
La major caiguda, però, la trobam en el sector de la patata, que ha baixat de les 1.633 explotacions i les 2.030 hectàrees del 2003 a les 396 finques i les 1.179 hectàrees del darrer cens, tot i que al sector consideren que és un dels pocs cultius que a les Illes Balears pot oferir rendibilitat.
Joan Simonet, gerent de la patronal agrària Asaja, explica que l’abandonament de terres agrícoles es produeix sobretot en les petites explotacions en què el propietari es jubila i no hi ha relleu generacional, ja que la rendibilitat no és atractiva per als joves.
“També es deixen d’explotar les finques de muntanya mitjana, zones de secà o terres magres, que es veuen envaïdes per massa forestal o garrigues. Aquests terrenys no tenen rendibilitat ni en poden tenir. Sempre hem defensat que l’única manera de mantenir-les actives és deixar una agricultura amb pèrdues però deixant-hi fer activitats complementàries que matin aquestes pèrdues”, afegeix. L’altra opció, segons Simonet, és una activitat agrària hipersubvencionada, però “això no genera feina, innovació o incorporació de joves”, assegura Simonet.
El portaveu d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, destaca els importants canvis que ha experimentat el sector durant aquests 13 anys i considera que les ajudes europees han estat fonamentals per atreure els joves cap al camp. “Hi ha poc relleu generacional perquè el pagès cada vegada necessita ocupar-se de més finques per poder subsistir. És a dir, més feina per obtenir els mateixos ingressos”, comenta.
Els pagesos indiquen que els cultius tradicionals, com l’ametler, són difícilment rendibles, tot i que algunes explotacions estan desenvolupant cultius de regadiu de gran dimensió aprofitant aigües residuals. Segons Ordines, la patata i el raïm són, actualment, els productes que ofereixen una millor rendibilitat, tot i que mentre el cultiu del tubercle se centra gairebé exclusivament en la zona de sa Pobla, la producció de vi està creixent per tot Mallorca.
