Experts qualifiquen de “repartiment d’ajudes” el pla de reactivació de Menorca

El full de ruta del Consell preveu una inversió de tres milions d’euros

El pla de reactivació econòmica i social proposat pel Consell de Menorca per reduir els efectes de la crisi sanitària provoca escepticisme als analistes consultats per l’ARA Balears. El 4 de maig la presidenta de la institució, Susana Mora, anunciava la inversió de tres milions d’euros per “arribar al nombre més gran de ciutadans possible i que ningú quedi enrere”. Però experts com el catedràtic d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra i exconseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas troben que s’ha fet sense una diagnosi acurada, a partir de xifres, i el vicepresident del Cercle d’Economia de Menorca, Lluís Hernández, el qualifica de “repartiment d’ajudes”.

El pla, que haurà de redactar una persona externa a la institució amb el repte de validar-lo, es divideix en tres fases: mesures de xoc, mesures d’impuls i un gran pacte d’illa. Dels tres milions d’euros, un es destinarà a emergència social; 750.000 euros, al sector del comerç i la restauració i 1.250.000 euros a una convocatòria única d’ajudes per al sector primari, el sector industrial, empreses del sector turístic i entitats de serveis socials.

Emergència social

Dins l’àmbit de l’emergència social, 160.000 euros els rebran entitats com Càritas o la Creu Roja per a programes d’ajuda alimentària. A més, es dobla la partida de la convocatòria d’entitats socials amb un total de 160.000 euros i l’aportació anual a emergència social gestionada pels ajuntaments, que arriba a 334.000 euros. També es destinen 400.000 euros als centres residencials i 200.000 euros a ampliar els recursos de la Fundació per a Persones amb Discapacitat. Pel que fa a les mesures econòmiques d’emergència, els 750.000 euros que el Consell destina a comerciants i restauradors s’elevaran a 1,5 milions d’euros amb fons de cada consistori. Amb aquests doblers es pagaran 700 euros als negocis que obren tot l’any i 350 euros als que ho fan durant els mesos de temporada turística. Per últim, 400.000 euros reforçaran els fabricants, productors i artesans de l’illa i 350.000 euros, l’oferta complementària.

López Casasnovas entén que el Consell de Menorca “ha volgut fer un pla de xoc i d’impuls dins els cànons convencionals, mostrant la preocupació que sens dubte existeix sobre el futur dels menorquins”. Però segons l’economista són “mesures no quantificades en dades relatives als objectius i destinataris” i el pla és més aviat “una distribució de subvencions a entitats, que ja fan una acció social i que ara l’hauran d’augmentar”. “Sense dades, i no he vist que en disposin en l’àmbit illenc, el pla de reactivació no permet cap anàlisi rigorosa que permeti justificar la suficiència o no de les partides”, alerta el catedràtic. “A la vista de l’augment previst de la precarietat dels col·lectius més vulnerables”, troba a faltar “enquestes de tresoreria de pime, un còmput dels nous aturats sense cobertura, menjadors socials i impagament de lloguers que permetin relacionar recursos amb objectius”.

“Quantes persones més en assistència social calculam? Quants aturats incrementals?”, es demana López Casasnovas. “La precarietat de les estadístiques insulars i de coneixement tècnic es fan per voluntarisme, més que per rigor en la despesa”. Per actuar amb coneixement de causa, explica, “caldria identificar els destinataris pretesos quantificant-ne el nombre actual i projectant les previsions que s’han fet a altres àmbits similars dels quals es tenen dades, i aplicant alguns aspectes propis de composició sectorial i relatius a la realitat insular. Al nombre resultant augmentat li aplicaria un barem sobre la base del que ja reben en prestacions avui dia”. Sense xifres, assegura, i sense un gabinet d’estudis que prepari la intervenció pressupostària, “només pots fer desitjos i mostrar preocupació vessant-hi recursos”.

La conclusió de López Casasnovas és contundent: “Sense concreció d’objectius, tal com està presentat el document, més que un pla de xoc es tracta d’un reforç dels dispositius assistencials d’aquelles entitats que la institució considera que estan a primera línia de la lluita contra la precarietat”.

El vicepresident del Cercle d’Economia de Menorca, Lluís Hernández, té un altre punt de vista. Tot i que admet que el pla és, a l’hora de la veritat, un “repartiment d’ajudes”, el veu com “una primera passa de les moltes que s’hauran de fer per cobrir les necessitats”. Hernández prioritza el sector sanitari com a col·lectiu clau per combatre el virus i entén que el full de ruta “té la finalitat d’injectar liquiditat a les empreses per evitar-ne la insolvència, però allò més vital és atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans que estan trigant a arribar”.

El vicepresident del Cercle recorda que totes les institucions “han de sumar el seu granet d’arena amb ajudes”, perquè lamenta el retard de la renda mínima, el pagament dels expedients temporals de regulació d’ocupació i la lentitud dels crèdits ICO. De tota manera, Hernández no veu que els tres milions d’euros siguin la solució de la crisi a Menorca. “El turisme i l’oferta complementària són el 82% del PIB a l’illa, però cal ajudar el sector primari i la indústria. L’economia està bloquejada i, més enllà de xifres, és prioritari fer amb agilitat i rapidesa la injecció de liquiditat”, indica.

El conseller a l’oposició per al PP i exdirector insular de Serveis Generals, Adolfo Vilafranca, defineix el pla com a “pobre i insuficient”, i diu que “no respon a la realitat dels menorquins i està confeccionat sense donar-hi voltes”. “Creim que el Consell té capacitat per moure més de tres milions d’euros, tenint en compte que hi ha 28 milions de romanent de tresoreria”, afegeix. Vilafranca també diu que el document respon a una política subvencionadora: “No està malament al 100% perquè les empreses han de subsistir, però tot depèn de la rapidesa amb la qual es distribueixi i s’executi el pla”. A més, lamenta la manca de propostes per agilitzar els tràmits i que no es disposi de cap mesura inversora: “Hi ha mecanismes que permetrien emprar el romanent per fer inversions i posar doblers en circulació, actuacions que podrien destinar-se a millora d’urbanitzacions i infraestructures, per tal de crear valor afegit”.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF