CIÈNCIA
Societat 16/12/2016

Els experts volen canvis legals per poder editar els gens dels embrions

L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB presenta un document que enviarà als grups parlamentaris

Mònica L. Ferrado
4 min
La recerca amb cèl·lules embrionàries amb CRISPR/Cas9 tan sols s’ha fet al Regne Unit i a la Xina.

BarcelonaL’edició de gens concrets al genoma dels humans amb la revolucionària tècnica del CRISPR/Cas9, i que ja s’utilitza a bastament als laboratoris, ha obert pas a una nova era en la recerca biomèdica. Això requereix un nou marc legal, tant per evitar que es facin coses fora dels límits ètics com per no limitar els avenços importants per a la millora de la salut. Com a mínim, això és el que es desprèn del Document sobre bioètica i edició genòmica en humans que ahir va presentar el prestigiós Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB). El text es farà arribar ara a tots els parlamentaris catalans i espanyols, amb la voluntat que ells fixin les bases per introduir canvis en la llei de recerca biomèdica del 2007 i la de reproducció assistida del 2006. Així s’establiria un nou marc regulador clar per a la recerca amb la tècnica CRISPR/Cas9, sobretot pel que fa a la seva aplicació en cèl·lules germinals humanes, és a dir, aquelles que són font d’ADN i que estan en l’origen de totes les cèl·lules del cos i són la clau de l’herència genètica. Segons els experts, aquest pas permetria prevenir malalties genètiques des del mateix moment de la concepció.

La legislació espanyola actual es regeix pel Conveni de Drets Humans i Biomedicina -conegut com a Conveni d’Oviedo-, que es va signar l’any 1997. Llavors es va anunciar la clonació de l’ovella Dolly i es va escampar el temor del que podria suposar hipotèticament la clonació humana. Diversos països, entre els quals Espanya, van signar aquest document, que té com a objectiu evitar tot tipus de discriminació genètica. El conveni també estableix límits a la recerca: no es pot aplicar cap tècnica que alteri la línia germinal. La prohibició afecta totes les tècniques que s’apliquin a cèl·lules embrionàries, inclosa CRISPR/Cas9.

El cost de la prohibició

“Prohibir-ho tot per si de cas no és una bona opció, cal anar per casos”, afirma Maria Casado, directora de l’observatori de la UB i coordinadora del document, juntament amb Josep Santaló, catedràtic de biologia cel·lular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Cal revisar la normativa i que els poders públics posin una especial atenció en la priorització de les línies de recerca”, diu. De la mateixa manera també caldria dotar els comitès ètics dels hospitals amb professionals que puguin valorar adequadament els projectes que demanen autorització. “Per fer un pas endavant i tocar la línia germinal cal integrar els comitès d’ètica dels hospitals amb experts en edició genòmica”, constata Itziar Lecuano, també investigadora de l’Observatori.

Ara per ara, els comitès ètics d’alguns centres, entre els quals hi ha el del Clínic, ja tenen sobre la taula projectes que voldrien investigar amb línies germinals, per exemple, en malalties genètiques hereditàries que es podrien prevenir des de la mateixa concepció de la criatura. Són projectes que sí que es podrien dur a terme al Regne Unit, on a principis d’aquest any es va autoritzar l’edició genètica d’embrions humans no viables per fer recerca. “Estem en un territori de grisos, amb arguments a favor i en contra”, afirma Casado. “Es tracta d’establir una diferència clara entre què seria teràpia i què seria un ús per millorar capacitats”, afegeix. Actualment hi ha en marxa un considerable nombre de projectes de recerca en els quals CRISPR/Cas9 s’aplica en cèl·lules, però només cèl·lules adultes implicades en la formació d’òrgans i teixits humans. S’han iniciat assajos en humans en fase 1 per tractar el càncer de pulmó.

Abans d’aparèixer en el mapa de la recerca el CRISPR/Cas9 ja existien altres tècniques per manipular el genoma. Ara la revolució ve per l’alta especificitat de la nova tècnica, “que permet introduir canvis molt acurats”, diu Santaló. Té una gran eficiència i és molt accessible. “Es pot dur a terme en qualsevol laboratori de biologia molecular sense grans mitjans”, segons Santaló. La tècnica també és molt versàtil. Es pot adaptar a diferents tipus de cèl·lules i teixits, i desperta gran interès comercial.

Els investigadors també consideren necessari un marc regulador internacional. De fet, el Regne Unit és molt més permissiu en l’ús de totes aquestes tècniques i ahir, precisament, va donar a conèixer que autoritzava la gestació de nadons in vitro amb ADN de tres progenitors. A la Xina, l’any 2015, un grup de científics va ser el primer a anunciar que havia aplicat la tècnica CRISPR/Cas9 en embrions humans. Això va promoure un important debat internacional entre la comunitat científica, tot i que no s’ha traduït en reglaments concrets.

El document impulsat per l’Observatori de Bioètica està centrat en l’ús de la tècnica en humans. Ara bé, Gemma Marfany, investigadora del departament de genètica de la UB que també ha participat en el text, creu que caldria ampliar-ho a altres éssers vius. “Als Estats Units ja s’ha donat permís per comercialitzar plantes modificades, i a Xile s’ha generat una soca de xais amb més múscul que es poden comercialitzar i menjar”, explica Marfany.

Un estudi ratifica que la vellesa és reversible

L’envelliment no és un procés que vagi en una sola direcció, sinó que té plasticitat i amb una modulació meticulosa es pot revertir. La idea no és nova, però sí que ho és un estudi publicat ahir a la revista Cell. Un equip del Salk Institute for Biological Studies, liderat per Juan Carlos Izpisúa, ha aconseguit fer marxa enrere en els signes de vellesa d’uns ratolins i augmentar la seva esperança de vida un 30%.

stats