L’èxode balear s’accelera amb la pandèmia

BarcelonaCada cop són més els ciutadans de les Illes Balears que decideixen anar-se’n a viure a l’estranger. Així ho revelen les dades del Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE), d’1 de gener de 2022, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La pandèmia està tenint un efecte immediat en aquest fenomen i actualment 41.662 persones nascudes a les Illes Balears estan inscrites en els consolats espanyols d’arreu del món. Per primer pic, la comunitat illenca a l’exterior supera les 40.000 persones. En un sol any, s’hi han inscrit 2.177 persones –un 5,5% més respecte de l’any passat.

A més, l’augment de residents balears a l’exterior (+5,5%) és molt superior a la mitjana de residents espanyols en el mateix període (+3,1%). Així i tot, el creixement que està experimentant la comunitat balear a l’estranger és molt lluny d’altres comunitats de l’estat espanyol amb molta presència arreu del món. És el cas de Galícia, amb 529.038 ciutadans; la Comunitat de Madrid (451.032) i Catalunya (357.011).

Per entendre millor les dades, cal conèixer prèviament alguns conceptes. Les dades de l’INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors de 18 anys. Aquestes xifres no inclouen les persones que han adoptat la nacionalitat del país d’acollida (de les quals no es difonen dades oficials) ni les segones o terceres generacions que han adoptat –normalment– la nacionalitat del país d’acollida. El Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger (PERE) és un registre administratiu en el qual consten les persones que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta la seva única nacionalitat, viuen habitualment a l’estranger i el seu municipi d’inscripció és a les Illes Balears. Aquestes persones, registrades a les oficines consulars, només es consideren veïnes del municipi balear a efectes electorals: en cap cas formen part de la població oficial del municipi.

La pandèmia, fugida immediata

La pandèmia va generar un nou escenari al món, sobretot en aquells sectors de mà d’obra més assequible i d’un perfil de poca formació. El tancament temporal de l’hostaleria –una de les activitats més importants en l’àmbit econòmic a les Illes, lligada al turisme– va provocar l’any passat la fugida de persones cap a l’estranger. El principal motiu va ser l’aplicació dels ERTO (Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació) en moltes empreses. “Es tracta d’una emigració que no necessàriament té origen balear, sinó que té com a darrer lloc de residència les Illes Balears, especialment Eivissa”, explica l’expert en fenòmens migratoris i vocal d’Estudis i Anàlisis de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, Antoni Montserrat.

Però l’augment de població de les Balears a l’estranger també s’ha accentuat per altres factors. Un d’ells, segons Montserrat, ha estat “el creixement vegetatiu de les comunitats que hi ha a l’exterior”, un fet “molt significatiu en el cas balear”. Una altra causa és la massificació que pateixen avui les Illes: “N’hi ha que en parteixen perquè no s’hi cap”, rebla l’expert.

Les crisis econòmiques –la del covid inclosa– acaben generant moviments migratoris. Prova d’això és que la crisi del 2008 va ser el punt d’inflexió en el procés migratori balear a l’estranger. Des d’aleshores, el degoteig es manté imparable i la població de les Illes que resideix a l’exterior ha ascendit fins a les 27.846 persones. La manca d’oportunitats laborals a les Illes va provocar la fugida sobretot entre la gent jove. “El perfil d’aquells qui se’n van –també en el cas balear– és d’una persona jove amb molta formació acadèmica que troba oportunitats laborals reals i molt més ben remunerades econòmicament a l’estranger”, argumenta Montserrat .

Clara Oliveros –natural del Pont d’Inca– és una de les illenques que va deixar Mallorca arran de la pandèmia. I el seu cas és paradoxal, perquè se’n va anar a França precisament per fer-hi feina per a una empresa mallorquina, Camper. Ara fa sis mesos que viu a París treballant a la botiga que la marca té a la plaça de l’Opéra. Oliveros reconeix que “créixer professionalment a Palma té moltes limitacions” i que “a l’estranger hi ha moltes més oportunitats”. Així i tot, admet que la majoria dels seus amics i amigues “viuen i treballen a Mallorca”. “Jo m’hi veig quan sigui molt més gran, en un futur més endavant”, subratlla. De moment, el seu futur passa per París i Londres, on té la intenció d’estudiar un màster per ampliar el currículum.

Més enllà de les oportunitats, la globalització ha incrementat els moviments migratoris, un fenomen que no és exclusiu del cas balear. “El que abans era catalogat com una aventura o fins i tot un risc, actualment el fenomen migratori està molt més normalitzat”, continua Antoni Montserrat en aquest sentit. L’accés a la informació –amb l’obertura d’internet– i la millora de la mobilitat ha obert un escenari que permet als ciutadans tenir moltes més facilitats a l’hora d’emprendre un nou camí lluny de casa.

Destinacions preferents

Les xifres de l’INE mostren que l’Argentina, França i els Estats Units són els països de preferència per als ciutadans de les Balears. En la distribució de la població de les Illes a l’exterior per països a Europa l’encapçala França (3.800 ciutadans), seguit del Regne Unit (3.385), Alemanya (2.903), Bèlgica (2.621) i Suïssa (1.162). A Amèrica, l’Argentina és, amb 8.686 persones, el país que històricament lidera el rànquing d’illencs al món, seguit dels Estats Units (2.777), Cuba (1.887), Equador, (1.444), l’Uruguai (1.320), Xile (1.168) i la República Dominicana (1.082).

Segons Montserrat, la comunitat balear a l’exterior “és possible que sigui molt més àmplia”, tenint en compte que “en aquestes xifres oficials no es compten aquells qui no estan inscrits als consolats, que representen –segons dades disponibles– per alguns països europeus una mitjana del 15% sobre inscrits”. Així, el total d’illencs arreu del món s’acostaria a les 50.000 persones. “Malauradament, la inscripció consular no és obligatòria a Espanya i, en un context de forta precarietat laboral per part de moltes de les persones que emigren, són molts els que no la fan”, afegeix l’expert.

La comunitat balear a l’exterior es va començar a forjar al segle XVIII, tot i que en el primer tram del segle XX és quan va haver-hi l’increment més significatiu. Aquí s’hi troben els qui varen decidir deixar les Illes per emigrar a l’Amèrica Llatina davant de la situació d’inestabilitat política i social que vivia l’estat espanyol. Un cop superada la dictadura, el Govern de les Illes Balears va endreçar la comunitat a l’exterior i l’any 1992 va impulsar les Cases Balears. “Són associacions sense ànim de lucre i amb personalitat jurídica que tenen com a finalitat fer activitats de socialització de la comunitat i que els permet mantenir el lligam amb la tradició de les Illes”, explica Francesc Miralles, director general de Relacions Institucionals i Cooperació Local del Govern balear, i encarregat de gestionar les Cases Balears a l’exterior.

De l’Argentina a Berlín

Actualment hi ha 21 cases distribuïdes a l’Amèrica Llatina i Europa. D’aquestes, gairebé la meitat es localitzen a l’Argentina (12), repartides per les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Córdoba i Mendoza. La resta són a l’Uruguai, Xile, Cuba, Puerto Rico i la República Dominicana, amb una casa cadascuna. A Europa, es troben a Berlín (Alemanya) i, dins Espanya, a Catalunya. L’Espai Mallorca de Barcelona és el que aglutina majoritàriament la comunitat que resideix al Principat. “Té una funció diferent de les cases i sobretot aglutina joves de les Illes que fan els estudis a Barcelona”, detalla Miralles.

El Govern balear aporta anualment 75.000 euros en forma de subvenció econòmica a les Cases Balears a l’exterior. “És una partida que serveix per sufragar les despeses en el manteniment d’aquestes cases, però especialment per afavorir un seguit d’activitats que serveixen per difondre la cultura, la gastronomia i la tradició de les Balears”, subratlla. A més, cada dos anys hi ha una trobada entre la comunitat de les Balears a l’exterior. La darrera es va fer a Palma i la propera –prevista per al mes de juny vinent– tindrà lloc a l’Argentina.

A principis dels noranta, l’Executiu autonòmic va impulsar una llei específica per a les comunitats a l’exterior, que va ser aprovada el 1993. Quatre dècades després, el Govern de Francina Armengol està disposat a fer-ne una revisió: “El món ha canviat molt des d’aleshores, cal modificar-ne alguns aspectes per actualitzar-la”, apunta Miralles. A més de donar suport a la comunitat a l’exterior, l’Arxipèlag té una oficina a Brussel·les. És un espai que té com a objectius la promoció exterior de les Balears dins l’àmbit de la Unió Europea, el seguiment del procés normatiu en relació amb aquelles iniciatives de la UE que afectin competències o interessos de les Illes, i el seguiment dels treballs del Comitè Europeu de les Regions.

Tenint en compte les darreres dades de l’INE que constaten un augment cada cop més significatiu de la població a l’estranger, Montserrat alerta que “els governs hauran de dedicar més esforços per atendre els seus ciutadans, els quals –tot i viure a l’exterior– no poden sentir-se de segona”. Així, convida l’Executiu illenc a prendre Galícia com a referent. “És qui té el model més exemplar a l’hora de gestionar una comunitat a l’exterior” i avisa que “aquells governs que facin política gestual i estètica no aconseguiran cap efecte”. Qui també té deures pendents quant a les necessitats reals dels illencs a l’estranger és el govern espanyol. L’Estat encara no ha resolt el dret de vot a l’exterior de manera efectiva, fet que confirmen les dades de participació elect oral, que cada pic són més minses.