L'exèrcit passeja tropes pels pobles de Mallorca per "dissuadir possibles amenaces externes"

La companyia de les maniobres duu el nom d'un tinent que va aguantar un setge a les Filipines quan Espanya ja havia perdut

"Dissuadir possibles amenaces externes i generar seguretat respecte de la situació internacional que s'està vivint en aquests moments". Aquesta és la raó de les maniobres que varen fer soldats espanyols pels carrers dels pobles com Muro, Santa Margalida i sa Pobla, segons ha explicat a l'ARA Balears el tinent coronel Antonio Ortiz .

Soldats espanyols fan maniobres pel mig de Muro, Santa Margalida i sa Pobla

Ortiz ha assegurat a l'ARA Balears que aquestes maniobres formen part del pla general d'instrucció i ensinistrament dels soldats en el qual es destaca la necessitat de "fer presència" als municipis de les Illes Balears. Per al tinent coronel, aquestes maniobres són "necessàries davant la situació internacional que vivim actualment".

Malgrat que la presència de soldats armats i uniformats marxant pel centre de les poblacions va sorprendre i fins i tot alarmar molts ciutadans, Ortiz assegura que aquesta mena de maniobres són una pràctica habitual i que a altres països es duen a terme "amb normalitat". 

Ortiz ha tret importància a l'alarma ciutadana dient també que l'exèrcit va informar de les maniobres a través del compte de Twitter de la Comandància General de Balears -que segueixen 8.300 persones-  ha assegurat que n'informaren a través del seu compte de Twitter i insistint que és una "pràctica habitual" que no s'hauria de veure "com un fet sorprenent".

Setge en temps de pau

En concret, els soldats que varen protagonitzar la marxa són els membres de la companyia Martín Cerezo, del regiment d'infanteria Palma 47 de l'Exèrcit de Terra. El llavors tinent Martín Cerezo va comandar la guarnició espanyola del poble de Baler, a l'illa filipina de Luzón, l'octubre de 1898 que, tot i que ja s'havia acabat la guerra Espanya havia perdut el control colonial de l'arxipèlag, va continuar resistint assetjada. Tot i que els varen enviar missatgers per explicar-los la situació, no se'ls creien perquè pensaven que eren una trampa, i varen aguantar el setge 337 dies, fins que se'n varen convèncer. Varen sobreviure 33 homes als quals l'exèrcit espanyol considera uns "herois". De la feta fins i tot se'n va rodar una pel·lícula, '1898, los últimos de filipinas'.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF