La llei d'eutanàsia avança al Congrés entre acusacions d'electoralisme

MadridLa possibilitat d’escollir morir en casos de dolor insuportable o malalties irreversibles està més a prop de ser regulada per llei. Interromput per la convocatòria electoral del 28-A, el debat sobre l’eutanàsia ha tornat aquest dimarts al ple del Congrés i la proposta de llei del PSOE tirarà endavant gràcies als vots a favor de tots els partits de la cambra menys Vox, el PP i la UPN, en la primera proposició de llei portada al ple del Congrés en el curs que arrenca. Unides Podem i Ciutadans hi votaran a favor, l'últim en sentit oposat als seus socis habituals de la dreta. Les dues formacions, això sí, van estar d’acord amb el PP en criticar l’electoralisme de presentar la proposta enmig d’una possible repetició dels comicis en cas que els socialistes no arribin a un acord amb Podem per investir Pedro Sánchez.

Una repetició electoral, de fet, podria tornar a paralitzar un debat que ja va caducar justament per la dissolució de les Corts per celebrar les eleccions generals, mesos després d'haver estat debatuda per primera vegada el juny de l’any passat, poc després de la moció de censura, i que també va comptar amb el suport de tots els grups polítics excepte el PP (Vox encara no havia entrat al Congrés).

La llei preveu que un malalt greu i incurable o amb una malaltia crònica i invalidant pugui autoritzar la mort assistida amb un consentiment informat prèviament pel malalt i sempre sota supervisió mèdica. Per fer-ho, caldrà ser major d’edat, tenir la residència legal o la nacionalitat espanyola i ser conscient en el moment d’efectuar la sol·licitud. El sol·licitant tindrà sempre la possibilitat de revocar la seva demanda o ajornar l’ajut per morir. El procés comptarà amb la deliberació dels metges i amb una comissió d’avaluació de cada cas, un pas del qual es podrà prescindir en casos excepcionals de mort o pèrdua de capacitat imminents apreciats pel metge. La prestació d’ajuda per morir estarà dins els plans de la Seguretat Social i comptarà amb finançament públic. Els metges tindran dret a l’objecció de consciència sanitària, és a dir, a no atendre els casos que vagin en contra de les seves conviccions.

Un dels últims casos que van tornar a portar el debat a l’agenda pública va ser el de María José Carrasco, malalta d’esclerosi múltiple que va morir ajudada pel seu marit, Ángel Hernández. L’Audiència Provincial de Madrid va tipificar-ho en un primer moment com un cas de violència de gènere, denominació que la Fiscalia va rebutjar.

L’eutanàsia només és legal en tres països europeus, Bèlgica, Holanda i Luxemburg, així com al Canadà i a Colòmbia, mentre que Suïssa, Austràlia i alguns estats dels Estats Units permeten el suïcidi assistit. L’escassetat de països ha sigut un dels arguments del diputat del PP José Ignacio Echániz per defensar l’oposició del seu partit a la proposta de llei. A més, ha recordat que el Partit Comunista va tombar una proposta recent similar al Parlament portuguès i va assegurar que l’eutanàsia és la via “fàcil, ràpida i barata”. Echániz va defensar que, en comptes de l’ajuda a morir, es millorin les cures pal·liatives als hospitals. Ciutadans, en canvi, va votar a favor de la proposta malgrat que va dir que presentar-la ara és electoralista, crítica a la qual es van sumar PP, Unides Podem, JxCat i Esquerra. El diputat de JxCat Sergi Miquel va retreure al PSOE que tregui pit de la llei quan són ells "els principals responsables que pugui quedar en via morta" i que s'hagi de "tornar a començar de zero", en referència al risc de repetició electoral.