MEDI AMBIENT
Societat 11/01/2019

Un estudi qüestiona el negoci de les banderes blaves a les platges

El guardó no aporta mesures que fomentin la qualitat com a sistema natural

Kike Oñate
4 min
Un estudi qüestiona el negoci de les banderes blaves a les platges

PalmaDesprés de trenta anys d’existència, la Bandera Blava no ha contribuït a millorar, restaurar o revertir la degradació associada a la freqüentació massiva de les platges balears que han optat per aquest guardó. Actualment no realitzen cap aportació positiva pel que fa a la composició de la platja, ja que la bandera exigeix el compliment de la normativa vigent, sense aportar criteris ni mesures que fomentin la qualitat com a sistema natural.

No obstant això, sí que ho fa en termes econòmics i socials pel fet de ser una etiqueta relacionada amb el medi ambient i amb un important component de promoció de les zones adjacents, però sense prioritzar el coneixement de les condicions naturals de les platges. Així ho assegura un estudi elaborat pel doctor en Geografia i en Geologia Francesc Xavier Roig, en col·laboració amb la Universitat de Girona i la UIB. “Les mesures de millora han arribat gràcies a la bona gestió de les administracions estatals, regionals o locals i no pel premi”, manifesta l’autor.

Context històric

Un dels majors mèrits atribuïts a la campanya Bandera Blava, atorgada per primera vegada a França l’any 1985, fou la introducció de la consciència ambiental. Aquest fet va conduir a la creació d’etiquetes de qualitat i va iniciar un procés de reflexió sobre la gestió dels recursos turístics costaners, ja que oferia als usuaris la seguretat que la platja era òptima per al bany. Tot i això, “aquests criteris no han evolucionat cap a una millora real de la platja en conjunt”, afirma Roig. I afegeix que “cap usuari hi va pel fet de saber que té aquest premi, no és un criteri de decisió”.

A les Balears, la seva implementació començà de manera progressiva entre el 1990 i el 1994, ja que passà de 15 a 60, sense presentar una política clara per obtenir-les. Així i tot, “el guardó està molt condicionat, de vegades, pel color del partit polític que governa o per les pressions hoteleres per intentar revalorar una zona turística”, explica l’estudi. D’aquesta manera, el treball Evolución espacio temporal de las playas con Bandera Azul en las Islas Baleares (1987-2018), consecuencias en su mejora y recuperación morfológica analitza 20 platges de l’Arxipèlag amb l’objectiu de “demostrar què han suposat en l’àmbit ambiental i geogràfic les mesures que estableix la Federació per l’Educació Ambiental (FEA) en relació amb les banderes blaves”, assegura el geògraf.

Deficiències del guardó

“Els gerents d’aquests espais no estan fent un ús òptim d’aquesta etiqueta, sinó que la utilitzen per augmentar el nombre de visitants”, afirma l’autor. “Es prioritza la qualitat com a servei i entenen la platja com un simple espai receptor d’usos, serveis i activitats, de manera que obvien la seva funció com a ecosistema amb una repercussió més negativa pel que fa als indrets més naturals”, diu.

Els resultats mostren que la petició de la Bandera Blava se centra en el guardó com un indicador més per a la comercialització i promoció i no com una eina útil per a la gestió, l’ordenació i la planificació. Com a exemple, Roig destaca el cas de Formentera, perquè no en té cap i “les platges estan en millor estat per haver-hi realitzat una bona gestió”, apunta en aquest sentit. Un altre cas és el de Ciutadella, que “va optar per altres guardons”.

Sobre la utilitat i el cost econòmic, el geògraf es mostra ferm, ja que “una bandera suposa una despesa important per al municipi, sense haver-hi aportat cap millora en aquesta matèria”.

A més, l’estudi proposa que la FEA incorpori i adapti alguns dels criteris establerts en el treball realitzat per tal d’aplicar directrius ambientals que permetin fer un seguiment i una avaluació d’una gestió integral.

Metodologia

Les unitats escollides són sistemes dunars que han desaparegut o que són potencialment recuperables, com poden ser la platja de Peguera, a Mallorca, i Tirant, a Menorca, respectivament. A més, atès que no totes les mostres seleccionades aplicaren a la vegada la bandera des del seu inici ni totes han presentat una continuïtat amb el guardó, Roig ha seleccionat les que l’han tingut entre el 1987 i 1997. També les platges que varen obtenir el premi durant la dècada del 2000 fins al 2018. “Així es pot comparar l’evolució del sistema, fins i tot una vegada descartada la bandera”, recorda.

Segons l’estudi, entre 1996 i 2006 les platges urbanes no presenten cap millora, sinó que queden degradades i confinades per estructures portuàries o urbanitzacions que ocupen el front dunar com a herència del període anterior protagonitzat pel boom de la construcció. Un altre factor analitzat a destacar és que generalment la declaració de Parc Natural o ANEI no ha beneficiat la gestió, recuperació o millora dels sistemes dunars, ja que aquesta catalogació ha servit com a atractiu de visitants.

Respecte del darrer moment estudiat, entre el 2006 i el 2018, el treball verifica que la gestió de les platges urbanes continua sense millorar. Tot i això, l’aplicació de polítiques d’ordenació a les que presenten sistemes dunars afavoreix la seva recuperació erosiva, però cap està considerada pels criteris vigents a la Bandera Blava. Quant a les platges de Palma, cala Galdana, cala Millor, Santa Eulàlia i Can Picafort, eminentment urbanes, la falta de gestió pel que fa al sediment ha obligat l’administració central a haver de regenerar-les artificialment, la qual cosa suposa fer-hi una despesa important.

L’altra versió

Segons assenyalen des de l’entitat, a la platja tarragonina de la Paella, guardonada amb Bandera Blava, s’està duent a terme un projecte de regeneració dunar. De la mateixa manera, a la platja d’El Mojón, a San Pedro del Pinatar (Múrcia), les restes de posidònia es mantenen a la platja durant la temporada de banys. A més a més, recomanen que a les platges més fràgils es netegi únicament de manera manual i que s’hi limiti l’ús de maquinària una vegada per setmana.

stats