Pandèmia
Societat 20/05/2020

El 44% dels contagiats lleus o asimptomàtics no estarien protegits de la reinfecció, segons un estudi

No tots els infectats produeixen anticossos de qualitat i els investigadors insisteixen en el distanciament social

Gemma Garrido Granger
4 min
Representació per ordinador mitjançant tècniques de 3D dels glòbuls blancs que ens protegeixen d'agents infecciosos.

Santa Coloma de GramenetUn 44% de les persones que han superat el covid-19 de manera lleu o asimptomàtica no estarien protegides davant una segona infecció. Això és el que es desprèn de les primeres anàlisis dutes a terme amb el plasma de persones que han estat en contacte amb el virus i que, segons un test serològic, han generat anticossos. Un estudi liderat per quatre dels grans centres d'investigació catalans, entre els quals l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, suggereix que almenys quatre de cada deu persones que s'haurien defensat del virus tenen un nivell molt baix d'anticossos neutralitzants –els que bloquegen l'entrada del patogen a les cèl·lules humanes–. Per tant, aquestes persones no estarien protegides davant d'una segona infecció tot i haver generat defenses i no es podrien considerar població immunitzada.

"Totes les persones que hem estudiat han passat la infecció i han generat anticossos, però no totes a uns nivells elevats ni de prou bona qualitat: no totes produeixen anticossos amb funció neutralitzant", explica Julià Blanco, investigador d'IrsiCaixa i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. De fet, un 25% de les persones amb símptomes lleus directament no presenten cap rastre d'anticossos amb activitat de bloqueig al plasma. "No sabem per què, però entre els anticossos que tenien no n'hi havia de protectors", diu el viròleg, que admet que aquesta dada és "sorprenent". "El nombre de persones que superen la infecció de forma asimptomàtica és potencialment elevat i, per tant, un percentatge alt podrien tenir una protecció molt baixa de cara a la reinfecció", resumeix.

L'estudi reflecteix una resposta totalment contrària entre les persones que han patit la malaltia de manera greu: els que han estat ingressats en un hospital amb complicacions respiratòries presenten fins a deu vegades més anticossos i de més qualitat. "Probablement això és així perquè el seu sistema immunitari ha estat exposat a una quantitat més elevada de virus, cosa que ha fet que reaccioni d'una manera més potent", indica Blanco, que lidera des d'IrsiCaixa el projecte de recerca d'una vacuna contra el SARS-CoV-2.

El 56% dels participants en l'estudi, en canvi, han generat anticossos considerats protectors per sobre del llindar. "Caldrà estudiar el perquè d'aquestes diferències, però mentrestant aquests resultats ens indiquen que donar positiu en un test no ens assegura immunitat davant del virus", adverteix Blanco.

Altres factors immunològics

Els investigadors intenten identificar a contrarellotge la reacció immunitària contra el virus, i una de les hipòtesis és que altres factors immunològics haurien aconseguit controlar la replicació del virus sense que els anticossos bloquejadors entressin en joc. Per exemple, que hi hagi persones amb una resistència als agents infecciosos més elevada per qüestions genètiques. "Els anticossos només són una part del sistema immunitari", recorda Blanco. Per exemple, hi podria tenir un paper destacat la immunitat innata, que és la resposta defensiva de primera línia de foc, la més genèrica i que serveix "una mica per a totes les infeccions". "Hi ha gent que la té molt forta i altres que requereixen més anticossos específics", apunta l'investigador.

D'altra banda podria deure's a la immunitat cel·lular, que és la que exerceixen els limfòcits T, que destrueixen els patògens que accedeixen dins de cèl·lules. Aquestes podrien tenir un paper en la protecció de la infecció, però també en la progressió clínica de la malaltia. Hi ha estudis que assenyalen que hi pot haver alguna resposta de memòria contra el covid-19 a partir d'altres coronavirus que hem tingut al llarg de la vida, com ara el del refredat comú. "Tot això s'ha de continuar investigant, però, encara que es demostri que la contenció de la primera infecció fos gràcies a aquests factors, no sabem si seran igual d'eficaços en el cas d'una segona exposició al virus", adverteix Bonaventura Clotet, director d'IrsiCaixa.

Fins ara, els investigadors han analitzat 111 mostres de plasma de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona de persones que han generat anticossos contra el SARS-CoV-2 i que van experimentar diferents graus de gravetat de la malaltia. La investigadora del grup de coronavirus del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) Júlia Vergara-Alert explica que la següent fase és correlacionar els resultats de les mostres de plasma (test serològic) amb les nasofaringes (PCR) per comprovar si els que tenien més material víric també són els que més anticossos han generat.

Un altre estudi preliminar, en aquest cas de l'Hospital Mount Sinai de Nova York i basat en 1.434 mostres, assegura que pràcticament totes les persones positives que han tingut símptomes lleus (98%) produeixen anticossos. Els investigadors catalans coincideixen en aquesta apreciació, però descarten que tots ells en generin de protectors i, per tant, que es pugui afirmar que són immunes o que estarien protegits durant uns mesos més, com sí que s'apuntava des del centre novaiorquès. "No entrem en contradicció amb ells, sinó que nosaltres anem una mica més enllà i analitzem la qualitat d'aquests anticossos: si els casos lleus són o no capaços de neutralitzar el virus", aclareix Vergara-Alert. La investigadora reconeix que la mostra de l'estudi català no és tan elevada, però recorda que no sempre és fàcil trobar casos asimptomàtics o lleus, i defensa que la investigació és prou sòlida i marca una tendència que s'ha de seguir de molt a prop.

Crida a extremar la protecció física

Els científics subratllen la necessitat que tothom mantingui la higiene de mans, l'ús de mascaretes i les mesures de distanciament social, ja que no hi ha prou indicis per garantir que la producció d'anticossos confereix immunitat davant del coronavirus. En aquest sentit, insten a desconfiar per ara del positiu en els tests d'anticossos si el que es vol mesurar és la protecció davant el virus. "El fet de donar positiu en un test serològic no ha de ser garantia d'immunitat", insisteix Blanco.

Si bé són dades preliminars i els investigadors asseguren que s'està ampliant la cohort de mostres, provenen de tres dels grans centres de recerca de Catalunya: l'IrsiCaixa, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). A més, compten amb el suport de la farmacèutica Grifols.

stats