TOCAR TERRA
Societat 15/01/2021

L’estratègia de la qualitat

Mateu Morro
3 min
L’estratègia de la qualitat

La producció de vi a Binissalem

La verema en verd i la meteorologia adversa l’han afectada

En la darrera campanya ha baixat la producció de vi de la Denominació d’Origen Binissalem. El 2020 s’han veremat 266 hectàrees, 24 menys que l’any passat, amb un 26% de reducció. La producció de vi ha davallat encara més, un 31%. La raó d’aquesta baixada ha estat la pràctica de la verema en verd (verema amb destrucció del raïm) provocada pels efectes del covid-19 i, per un altre cantó, les condicions meteorològiques adverses al llarg de l’any, amb una primavera plujosa i calenta que va afavorir el míldiu. Els 13 cellers de la denominació d’origen, dos cellers més que l’any anterior, varen elaborar 6.942 hectolitres de vi (-31%): 1.796 hl de vi blanc (-33%), 3.910 hl de vi negre (-24%) i 785 hl de vi rosat (-49%).

Ramaderia: tot va en contra

Aquest sector, fonamental, no deixa de topar amb entrebancs

Al sector ramader, totes li plouen. Hi ha un forta reducció del consum a causa de les condicions sanitàries, però també hi ha una gran debilitat en el mercat de les principals produccions ramaderes (oví, porcí i vacum) per culpa de la manca d’organització del sector i del posicionament de certes cadenes de supermercats completament girades d’esquena a la venda de carns i embotits del país. La tempesta de neu a la Península ha dificultat una mica les vendes d’animals a fora i la campanya de Nadal ha estat magra, sense que les vendes a domicili, o altres iniciatives de comercialització, puguin compensar els greus problemes. Els escorxadors també pateixen i són víctimes de la caiguda progressiva de la producció. Recuperar la producció ramadera és vital per al conjunt de l’agricultura.

Les ‘carns viatgeres’

Si venen d’enfora no se’n pot garantir la qualitat i estan desnaturalitzades

Els consumidors de les Balears no haurien de voler consumir altra carn fresca que la produïda a les Illes. I reclamar-la als establiments de venda, entre altres coses, perquè la carn fresca és un dels productes que incrementen més la seva qualitat si són de proximitat. Les carns envasades o transportades des de fora de les Illes no poden garantir la frescor ni poden ser conservades sense l’ús de procediments que n’alteren les característiques organolèptiques. Però no tan sols això, també es constata que les ‘carns viatgeres’ estan immerses en processos de producció altament industrialitzats i desnaturalitzats. El futur de la ramaderia balear passa per recuperar el mercat local. Això vol dir que cal treballar molt la qualitat i aconseguir reorientar les estratègies dels grans distribuïdors.

Una mel de gran qualitat

Els menorquins obtingueren un primer i un tercer llocs en un concurs estatal

És de molt de mèrit l’èxit de la mel elaborada a Menorca per Dolçamar, que enguany, per tercer any consecutiu, ha tornat a esser elegida, pel portal especialitzat Mieladictos, com la millor mel de flors de l’Estat. Dolçamar vol encarar amb força l’exportació, amb nous projectes i nous productes, i ho pot fer amb unes certes garanties d’èxit, perquè disposa d’un producte excel·lent. Dolçamar és el resultat de la iniciativa empresa fa uns vuit anys per l’apicultor Antoni Anglada, amb 175 caseres repartides per tot Menorca. Anglada ha optat per fer un producte treballat, de qualitat i ben presentat. Els resultats són a la vista. La mel de Dolçamar és excel·lent i no basta per atendre la demanda. La qualitat és la millor recepta per prevenir el fracàs comercial. El tercer lloc del concurs de Mieladictos va correspondre també a una altra empresa menorquina, Mel i Units. Èxit dels apicultors menorquins.

El pa de xeixa, més saludable

Té poc gluten, és més digestiu i cau millor a l’estómac

A Mallorca, la farina de xeixa ha estat des de sempre molt valorada, però sobretot per a la pastisseria: per a les ensaïmades i altres dolços. Per fer pa se solien emprar altres farines. De tota manera, la gent coneixia prou bé les propietats terapèutiques de la xeixa, a més d’estimar-ne les característiques de gust i aroma. Al meu poble, els pagesos, quan tenien un cavall o un mul malalt perquè el menjar li havia fet mal, li solien donar dues o tres ambostes de farina de xeixa. I en poques hores l’animal aviat estava bo. La causa és que la xeixa té poc gluten, és més digestiva i cau millor. Els experts diuen que la xeixa és un blat antic que no ha incorporat els canvis genètics dels ‘superblats’ moderns, més carregats de gluten, per això la xeixa és bona de pair. Les propietats nutritives d’aquest blat antic balear l’estan fent triomfar pertot arreu.

stats