Un 16% d’estrangers ha abandonat les Illes els darrers 10 anys

PalmaEl nombre d’estrangers empadronats a les Illes Balears l’1 de gener de 2018 era de 192.500 persones, dada que representa una pèrdua d’uns 30.000 residents estrangers en relació amb l’any 2008. Si es mira en percentatge, els empadronaments de persones estrangeres han baixat un 16% al llarg dels darrers deu anys, segons la investigació sobre com ha evolucionat la població balear durant els darrers quatre decennis, presentada pel geògraf Pere Salvà amb motiu de la celebració del quarantè aniversari de la Universitat de les Illes Balears.

L’estudi determina que gran part d’aquestes pèrdues corresponen a migrants d’origen comunitari i extracomunitari sense una relació directa amb la crisi. La disminució està més lligada amb l’aplicació de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, per la qual els estrangers residents a Espanya han de declarar per tots els seus béns, no tan sols del territori espanyol, sinó de tot el món. Aquesta norma ha causat que milers d’europeus, generalment pensionistes o rendistes rics, abandonin l’Arxipèlag per tal de cercar territoris amb impostos més baixos (amb menys fiscalitat).

A més, la investigació mostra una visió actual dels trets més significatius de la població de les Illes, amb una pinzellada de la seva evolució els darrers anys i les seves característiques principals.

Creixement de la població

L’evolució demogràfica els darrers quaranta anys es caracteritza per un gran increment de la població, que al llarg del període 1978-2018 presenta un balanç positiu de 500.000 habitants. Així doncs, quasi s’ha duplicat i aquest mig milió de nous residents representa un increment del 72% del total de la població empadronada entre les dues dates. En l’actualitat, la població de les Illes es troba al voltant dels 130.000 habitants.

El creixement natural (la diferència entre els naixements i les defuncions) ha estat al llarg d’aquestes quatre dècades de quasi 120.000 persones, xifra que suposa el 24% del creixement absolut de la població. Aquesta dada condueix a l’afirmació del gran pes de les migracions a les Balears, que representen un poc més de les tres quartes parts d’aquest creixement poblacional.

Envelliment de la població

L’envelliment de la població illenca s’ha de lligar a dos factors. Per un costat, a la baixada dels naixements, i per l’altre, a la disminució de la mortalitat en edats avançades. Les tres darreres dècades, el col·lectiu de persones majors de 65 anys quasi s’ha duplicat. S’ha passat de 90.000 persones l’any 1985 a 175.000 en l’actualitat. Així, per primera vegada en els darrers quaranta anys es produeix un fet significatiu. A les Balears hi ha més persones més grans de 65 anys que joves de menys de 15 anys. D’aquesta manera, l’evolució mostra una important tendència cap a una població que presenta un clar domini dels adults entre els 40 i 65 anys, que concentren el 37% de la població.

Per altra banda, l’estudi reflecteix que el 2018 l’esperança de vida se situa gairebé en els 83 anys, vuit anys més que en fa quaranta. L’increment de l’esperança de vida és el resultat del progrés dels sistemes de salut i protecció social generats per l’extensió de l’estat del benestar. Al mateix temps, però, produeix efectes col·laterals, com són l’augment de l’edat mitjana de la població, el declivi de la natalitat i la prolongació de la vida laboral.

Decreix el nombre de naixements

Els darrers deu anys existeix una tendència decreixent en el nombre de naixements. L’any 2009 el nombre se situava en 13.000 naixements, mentre que el darrer any es va situar en poc més de 10.000.

Un altre aspecte significatiu és la reducció del nombre de fills per dona. En l’actualitat, la xifra és d’1,2 fills/dona, dada prou llunyana dels 2,1 necessaris per garantir el reemplaçament generacional. Salvà apunta que aquests fets estan molt determinats per les incerteses del mercat laboral, especialment si es vol harmonitzar el desig de ser mare amb la compatibilitat familiar i laboral.