El corrent en jet i per què els estius de temps extrem seran més habituals

S’està acabant un juliol en què la calor ha estat molt difícil d’empassar. A l’aeroport de Palma la temperatura ha depassat els 35 graus en 11 ocasions, una dada només superada pel fatídic agost del 2003; llavors varen ser 14 els dies del mes amb una màxima de més de 35 graus a Son Sant Joan. Sumant-hi els 3 del juny, aquest estiu ja són 14 dies de calor molt forta a Palma, cosa que vol dir que, sense haver entrat encara a l’agost, aquesta estació càlida ja se situa al podi dels estius amb més dies de calor forta en aquest observatori, només superada pel 2003 (25 dies) i el 2017 (15 dies). Cal dir que el fet que hi hagi hagut força dies amb vent de l’est ha afavorit la calor forta a l’oest de Mallorca; Maó i Eivissa no han registrat una temperatura proporcionalment tan alta.

Què passarà a partir d’ara? A curt termini arribarà una refrescada clara, però la tendència a llarg termini no sembla traçar indicis que la calor intensa s’hagi d’estroncar en l’inici del mes d’agost. Tant el model de predicció europeu com l’americà fan pensar que és més probable una primera setmana d’agost amb temperatura per sobre del que és normal que no amb ambient fresc per a l’època. No és descartable fins i tot una altra situació de temperatura molt alta.

A més llarg termini és difícil saber què pot passar; els models de tendències de l’agència nord-americana NOAA apunten que abans no acabi el mes hi haurà alguns canvis. Els mapes de NOAA preveuen un agost amb més precipitacions del que és normal en totes les grans serralades de la Mediterrània Occidental: tant al Pirineu com als Alps com a la serra de l’Atles. Potser aquesta dinàmica de tempestes en punts de muntanya afectarà poc les Balears, però aniria associada a temperatures més normals i sense una calor tan dura. També el model europeu veu més probable una calor més moderada en els trams central i final de l’agost.

Un corrent en jet més ondulat

S’han vist més coses estranyes aquest juliol: Bèlgica, Holanda i Alemanya han superat per primer cop els 40 graus, i a París es va arribar a 42,6 graus aquest dijous, una temperatura que no s’ha donat mai ni a Palma, ni tampoc a Barcelona ni a Madrid. No és una situació habitual. El clima de latituds mitjanes està regit per un fort corrent de vent de l’oest que hi ha a uns 10 quilòmetres d’altura, l’anomenat corrent en jet o jet stream. Quan aquest corrent es debilita, afavoreix moviments d’aire de latituds baixes a altes i al revés, fet que provoca situacions estranyes com que aquesta setmana hagi fet més calor a París que a Sevilla. Un exemple d’això va ser el juliol de l’any passat, quan la calor intensa va arribar fins a Escandinàvia.

De tot això és interessant destacar-ne que alguns estudis dels darrers anys apunten que aquestes ondulacions del corrent en jet s’estan fent cada pic més freqüents i que el canvi climàtic les afavorirà. Climatòlegs de prestigi com el nord-americà Michael E. Mann insisteixen en aquesta idea: més enllà d’una pujada de la temperatura, cal esperar també un futur amb un temps més anòmal, més onades de calor a l’estiu, però també en menor mesura més situacions de l’escenari oposat: més dies de molta fresca i tempestes. És a dir, menys normalitat i més situacions extremes.

Calorades 10 cops més freqüents

Ja s’han fet també estudis exprés sobre la forta onada de calor que a finals del mes de juny va afectar diverses zones de la Mediterrània i del centre d’Europa. Segons un informe de l’Agència Espanyola de Meteorologia, una calorada com aquesta al mes de juny tenia un risc estimat de repetir-se un cop cada cent anys durant les darreres dècades del segle XX, però actualment s’estima que és una situació que es pot esperar una vegada cada 10 anys de mitjana.

La massa d’aire que va afectar la Mediterrània Occidental aquells dies va ser la massa més càlida que ha arribat en un mes de juny com a mínim des de l’any 1979. En algunes zones fins i tot és la més càlida que ha arribat en qualsevol moment de l’estiu durant aquests darrers anys. Segons l’Aemet, tots aquests fets estan relacionats amb el canvi climàtic.

Un altre estudi, en aquest cas centrat en França, arriba a una conclusió molt similar: una onada de calor d’aquest estil avui és deu vegades més probable que fa un segle.