Un estiu de sol, arena, platja... i malalties

PalmaL’estiu arriba i amb ell augmenta l’activitat i les ganes de socialitzar fora de casa. En aquesta època de vacances, de calor i de gaudir a l’aire lliure, la darrera cosa en què pensam és en malalties i malestar.

No obstant això, durant aquests mesos també existeixen els riscos per a la salut. L’elevada temperatura, l’exposició al sol, el contacte amb l’arena, el canvi de dieta i de rutina, l’increment de l’oci... Multitud de factors impulsats pels canvis de l’estil de vida contribueixen a fer que algunes malalties s’accentuïn al juliol i a l’agost.

Per entendre amb més profunditat els motius i les conseqüències de les malalties a l’estiu, els professionals de diferents àmbits de la salut n’expliquen els principals perills i ens donen la seva resposta sobre els símptomes i els riscos més freqüents.

L’augment de tot tipus d’infeccions, les cremades, les al·lèrgies i els problemes digestius són algunes de les patologies més habituals durant aquesta estació. En conseqüència, l’increment dels ingressos als centres de salut és significatiu. I a aquest fet s’hi suma l’arribada del turisme, amb especial incidència en l’apartat estival.

Els centres d’Atenció Primària de les Illes Balears es veuen amb la necessitat de contractar reforços de personal i dispositius per poder fer front a la seva saturació, ja que la duplicació de la població a l’Arxipèlag es tradueix en la multiplicació de les assistències hospitalàries.

Otorrinolaringologia

Així com el constant contacte amb l’aigua en les repetides visites a la platja i a les piscines té conseqüències en la pell i els ulls, també afecta les orelles. En aquest apartat, la doctora Elena Muñoz parla de ‘l’otitis del nedador’, una infecció provocada pels microbis de l’aigua de les piscines que afecta especialment els infants i els joves. Per prevenir-la, cal utilitzar taps i inspeccionar bé la salubritat d’aquests espais.

Dermatologia

Segons informa la dermatòloga Montis Palos, destaquen les infeccions i les cremades. Les primeres es refereixen a fongs i virus provocats per la calor i la humitat. A l’estiu se’n propicia el contagi perquè la gent va descalça en espais públics, com a les platges. Són més freqüents als peus que a les mans. Per evitar-los, cal mantenir una higiene, eixugar-se bé les plantes dels peus i no compartir les tovalloles ni les xancles. Les cremades es manifesten quan la pell es posa vermella i s’irrita. Afecten especialment les tonalitats més clares i la pell nòrdica. L’excessiva exposició al sol pot provocar fins i tot bòfegues. Per prevenir-les, cal posar-se crema solar de qualitat i no estar al sol durant les hores de risc, de les 11 h a les 16 h. El doctor La Rotta, al·lergòleg de la Clínica Juaneda, menciona també la dermatitis atòpica i el lupus, que no són al·lèrgies, sinó problemes de base que s’accentuen a l’estiu. Destaca la fotodermatitis, que és immunològica i és una erupció solar polimorfa. A més, diferencia dos tipus d’urticària, l’atòpica i de la colinèrgica. Segons Rotta, les molèsties d’aquestes patologies poden arribar a ser molt intenses i influeixen negativament en la vida del pacient. També parla de fotosensibilitats inclusives, fotoal·lèrgies i de dermatitis per contacte, per exemple per al·lèrgia a la crema solar.

Picades

L’estiu és una època d’accidents amb insectes, com abelles, vespes, mosquits, aranyes i fins i tot formigues. Destaquen també les picades de medusa i de peixos verinosos, com les del peix aranya que, segons la doctora Elena Muñoz, són molt comunes a Menorca. La doctora Montis Palos recorda que durant aquests mesos estam més exposats a totes aquestes espècies perquè vestim amb menys roba i passam més temps a l’aire lliure.

Oftalmologia

Les malalties oculars augmenten un 25% a l’estiu. La incidència dels rajos solars afecta la còrnia en forma de queratitis superficial, accelera la progressió de les cataractes i pot produir cremades a la retina. Segons el doctor Scott Anderson García, de l’Oftalmedic Salvà, l’ús excessiu d’aire condicionat resseca l’ull i pot provocar picor, visió borrosa i sensació d’’areneta’. A més, les piscines amb agents patògens poden generar conjuntivitis bacterianes.

Digestiu

Moltes de les consultes durant l’estiu són per gastroenteritis agudes, que provoquen vòmits, diarrees i infeccions transmissibles, segons explica Elena Muñoz, doctora en el Centre de Salut del Castell. També és habitual la gastroenteritis vírica, coneguda com a ‘passa de panxa’. Les toxiinfeccions alimentàries, com per exemple la salmonel·la, incrementen a causa del trencament de la cadena de fred per no conservar bé els aliments o no tenir una correcta higiene de mans.

Psicologia

Mariona Fuster, vocal de Psicologia Clínica del COPIB, explica que, del grup de trastorns relacionats amb la imatge corporal, es disparen l’anorèxia, la bulímia i la vigorèxia (que és l’obsessió per estar fort i musculat). A l’estiu hi ha més exposició del cos i això augmenta el malestar i l’angoixa. Del grup de trastorns afectius, la depressió millora perquè hi ha més hores de sol, més activitats socials i passam més temps a l’aire lliure. La bipolaritat, en canvi, es desestabilitza perquè els estats d’eufòria augmenten. Els pacients dormen molt poc, estan irritables i tenen l’estat d’ànim alterat. Gasten més diners perquè estan molt actius i tenen un munt de projectes mentals. Francisca Rodó, psiquiatra de la Unitat d’Aguts de Son Espases, confirma la descompensació en els pacients bipolars i, com a xifra significativa, explica que a la unitat de Psiquiatria és al juny, juliol i agost quan es donen les taxes màximes d’ocupació. Finalment, afegeix que hi ha casos d’astènia primaveral per la calor i de depressió postvacacional per la tristesa adaptativa de tornar a la rutina.

Cardiologia i neurologia

Cardiologiai neurologiaEl cor també pateix davant l’elevada temperatura. Segons Eric Canales, cardiòleg del grup Juaneda, els més sensibles són els infants, les persones majors i els cardiòpates. És important evitar la deshidratació, que provoca la disminució de la tensió arterial i fa que ens puguem marejar i perdre el coneixement. Com que disminueix la quantitat de sang que arriba al cor, en els pitjors casos això pot desencadenar en un ictus o infart.

Els canvis bruscs de temperatura no s’associen tant amb el cor com amb problemes del sistema respiratori. Les onades de calor sí que són una de les principals causes de mortalitat en persones amb problemes cardiovasculars. El doctor Canales recorda que s’ha de beure constantment encara que no tinguem set. Així mateix, cal seguir una dieta saludable. S’aconsella consumir fruites, verdures i menjars lleugers.

Pel que fa a l’àmbit de la neurologia, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) adverteix que a escala estatal les capbussades de cap han provocat un augment de les lesions medul·lars, cada any major. Aquestes lesions durant els mesos d’estiu representen el 6% del total anual. La meitat d’elles ocasionen tetraplègia i tres de cada quatre pacients amb traumatisme cranioencefàlic (TCE) són homes d’entre els 15 i els 30 anys.

Les conseqüències del turisme en els centres d’Atenció Primària de les Illes

L’augment de la població té una conseqüència directa en la saturació que pateixen els centres que atenen les urgències durant l’estiu.

Per reduir aquest problema, la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca ha posat en marxa un pla per reforçar tant els centres de salut com les unitats bàsiques de salut durant els mesos de juliol, agost i setembre. Segons expliquen des de l’IB-Salut, en total es disposa de 43 reforços. A més, als Punts d’Atenció Continuada (PAC) s’amplien els horaris i es cobreixen les guàrdies del cap de setmana.

La relació dels reforços és de nou metges més tres reforços mèdics, set professionals d’infermeria més nou reforços i nou persones d’admissió més sis reforços de personal d’admissió. Aquests es distribueixen entre els centres de salut de: Campos, Santanyí, Cala d’Or, Portocristo, Son Servera, Capdepera, Artà, Pollença, Alcúdia, Muro, Inca, Andratx, Sóller, Trencadors, l’Arenal de Llucmajor i Santa Ponça.

A les altres illes també hi ha modificacions del personal. A l’Àrea de salut de Menorca, hi ha tres metges i una infermera. El CS Dalt Sant Joan, des del mes d’abril, té el reforç d’un metge. Pel que fa a l’Àrea de salut d’Eivissa i Formentera, hi ha cinc metges i cinc infermeres als CS Vila i Sant Antoni, des del 15 de maig fins al 14 d’octubre. A Urgències s’han contractat també sis metges més.

Pel que fa al transport dels pacients, es treballa amb deu ambulàncies extres, tant de suport vital bàsic com avançat, repartides pel conjunt de l’Arxipèlag (sis a Mallorca, una a Menorca i tres a Eivissa).

Elena Muñoz, doctora en el Centre de Salut del Castell, a Menorca, puntualitza que no només destaca la saturació per l’arribada massiva de viatgers, sinó que el tipus de turista que acudeix als centres de salut és diferent en cada illa. Per exemple, explica que les intoxicacions per alcohol i drogues entre els joves són més freqüents a Eivissa a causa del turisme de gatera. En canvi, a Mallorca són característics els ingressos pel conegut ‘balconing’, mentre que aquest fenomen encara no ha arribat a Menorca.

Magdalena Santandreu, ginecòloga a l’Hospital d’Inca, subratlla un increment d’atencions per agressions sexuals i violacions tant al centre on treballa com a l’Hospital d’Alcúdia, Can Picafort i Pollença. Per l’especialista, aquest fet també està directament relacionat amb la incidència del turisme de gatera i el gran increment de població durant l’estiu.