Un estiu amb rècords meteorològics que podrien ser habituals d’aquí a pocs anys

PalmaUn estiu càlid, amb una onada de calor que ha batut rècords de temperatures màximes a Eivissa i un augment considerable del nombre de nits tropicals i equatorials. Aquestes dades contrasten amb un agost plujós, en què s’han doblat les precipitacions respecte d’altres anys. És el balanç que feia la delegada territorial d’Aemet, María José Guerrero aquesta setmana.

Però, si hi ha uns trets característics d’un estiu que conclou aquest mateix diumenge, són els diferents ‘rècords’ de precipitacions, altes temperatures diürnes i nocturnes, a més de les rissagues al conjunt de l’arxipèlag i no exclusivament al port de Ciutadella, on sol haver-n’hi cada any.

El període estival va començar amb un mes de juny suau i sec, seguit d’un juliol marcadament plujós, encara que ha estat a l’agost quan, una vegada va acabar l’onada de calor, començaren les tempestes i els ruixats. Alguns dies ho feren amb intensitat torrencial, de manera que, a excepció de set dies, la resta de les jornades ha plogut en algun indret de Mallorca.

Una de les causes és que la mar Mediterrània ha arribat fins als 30 graus centrígrads, quan normalment no supera la mitjana de 24. Tot i que l’aigua s’ha refredat, dijous es va registrar una temperatura de 26,3 graus a la Ràpita. “L’escalfament de la mar propicia que hi hagi més tempestes”, diu Guerrero. Encara que, afegeix, “els niguls no resten durant molt de temps al mateix punt i, per això, la descàrrega d’aigua no arriba a ser més torrencial del que ja és”, assenyala la delegada.

El cas menorquí és el més destacat, atès que ha plogut gairebé el triple de dies que habitualment, cosa que implica una anomalia del 181%. A l’aeroport de Maó es registrà el tercer estiu més plujós des de fa 53 anys, quan començaren els registres, amb 125 litres per metre quadrat, que situa el valor com el més alt dels darrers 20 anys. A Mallorca i Eivissa ha plogut el doble de dies que habitualment, vuit en comptes de quatre, i a Lluc es registraren 152,31 litres per metre quadrat, la quantitat més gran recollida els darrers 14 anys.

Pel que fa a les temperatures, Aemet confirma que ha estat un estiu càlid, amb una mitjana de 24,5 graus. L’onada de calor que afectà les Balears entre els dies tres i cinc d’agost fou el punt més extrem, i es va batre el rècord de temperatura màxima amb 37 graus. Aquell mateix dia s’arribà a 38,5 a Formentera, 39,4 a Palma i a 35,9 graus a Cala Galdana, a Menorca.

Calor nocturna extrema

El nombre de nits tropicals, quan la temperatura mínima no baixa dels 20 graus, i equatorials, quan la mínima no descendeix dels 25, ha augmentat. Segons les dades proporcionades per Aemet, a Portopí s’hi ha registrat un 15% de nits tropicals més que habitualment, és a dir, 75 en comptes de 65. A l’aeroport de Palma, un 55%, 31 nits enfront de 20. Menorca ha registrat el percentatge més baix, 51 nits. A les Pitiüses, Eivissa en va experimentar 65, quan habitualment són 55.

Pel que fa a les nits equatorials, en alguns llocs s’han duplicat o triplicat. Portopí en tingué deu, quan normalment són quatre; l’aeroport d’Eivissa, sis nits enfront de les tres habituals i, finalment, Menorca va tenir tres nits quan habitualment la mitjana és d’una sola nit.

Rissagues a tot l’arxipèlag

Les rissagues són oscil·lacions d’entre 40 i 50 centímetres del nivell de la mar que passen en un interval d’uns deu minuts de temps. Semblen quantitats reduïdes, però són decisives per endur-se per endavant molts béns materials.

Aquest estiu, el fenomen tingué lloc a totes les illes el dia 16 de juliol. A Mallorca, Portocristo va experimentar una rissaga de 90 centímetres; Andratx, de 83; el Port de Pollença, de 73; Alcúdia, de 70; la Ràpita, de 63, i Palma, de 50 centímetres. On és més comú que apareguin les rissagues per la seva orografia és a Menorca, on se’n registraren de 1,5 metres a Ciutadella i de 50 centímetres a Maó. En el cas d’Eivissa i Formentera, a Sant Antoni Portmany se’n registraren de quasi un metre; a la Vila, de 50 centímetres, i a l’illa més petita, de 75.

Els efectes poden ser devastadors, com va passar en el cas de rissaga més gran registrada, a Ciutadella, el 15 de juny del 2006, amb 4 o 5 metres de diferència. A les Balears solen arribar-hi bosses d’aire càlid de l’Àfrica durant la primavera i l’estiu. Són aquestes masses ubicades entre els 100 i els 1.500 metres les que provoquen les rissagues si les acompanyen una inestabilitat atmosfèrica per sobre dels 1.500 i forts vents de sud-oest a 5.000.

Previsions per a la tardor

El diumenge començarà la nova estació, fins al divendres 21 de desembre. Aemet pronostica que el més probable és que el pròxim trimestre les temperatures i les precipitacions arribin a valors superiors als habituals respecte del període de referència, entre el 1981 i el 2010.

Les temperatures mitjanes, al llarg del trimestre, tendiran a baixar progressivament, des dels 19 graus l’octubre fins als 12 el desembre, i la temperatura mitjana del trimestre serà de 15 graus. El més probable és que la mitjana se situï per damunt d’aquest valor. A més, també s’espera que se superi la mitjana de 218 litres per metre quadrat. De totes aquestes dades, en major o menor mesura, se’n poden treure indicis que podrien agreujar-se amb l’escalfament global.