Com ha de ser una vulva?

BarcelonaA ningú no li estranya que hi hagi dones altes, baixes, rosses, morenes, de pell bruna o pell més clara, més primes o més grasses. Però, en canvi, la imatge que ha transcendit de com ha de ser una vulva és la mateixa per a totes, i això si és que, amb sort, sabem descriure com són els nostres genitals. “Estem acostumades a veure només un únic tipus de genitals femenins: llavis interns que no sobresurten, llavis externs fins que no pengen i que tapen perfectament l’interior, com si fossin una cortineta que hagués de descobrir-lo”, descriu la sexòloga Elena Crespi, que fa una crida a “naturalitzar la diversitat”. També la dels genitals. “El que passa és que no estem acostumats a veure vulves”, afegeix.

Francisca Molero, presidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, posa d’exemple el mural de l’artista Jamie McCartney -a la foto-, que va voler mostrar que hi ha tants tipus de vulves com de rostres. “El missatge és que en la diversitat hi ha la riquesa”, sosté Molero. Amb la seva obra, McCartney també volia cridar l’atenció sobre l’auge de la cirurgia genital.

La pressió dels estereotips físics existeix, i tots, en més o menys mesura, n’estem influenciats. “S’ha parlat molt de com ha de ser el cos femení perfecte, l’atractiu i el desitjable -per als homes, majoritàriament-, i aquesta pressió ha arribat també a la zona genital”, argumenta Molero. S’ha imposat un ideal de genitals perfectes que s’associa, continua Elena Crespi, als que tenim “en l’etapa infantil i adolescent”. “I d’adultes ja no tenim aquests genitals”, constata.

Com qualsevol altra part del cos, els genitals envelleixen i passen per diferents etapes segons el moment vital en què ens trobem. “Amb l’edat, amb els embarassos i els parts, canvien, però això no vol dir que siguin millors o pitjors, són diferents”, diu Molero. Els genitals femenins han sigut fins ara els grans desconeguts, a diferència dels masculins. “Els homes cisgènere, al tenir els genitals externs, s’han vist el penis des de sempre i se’l coneixen. I quan estem familiaritzats amb alguna cosa tendeix a agradar-nos més. Les dones no ens els mirem cada dia i la tendència és que no ens agradin tant”, assenyala Crespi.

El porno i la depilació integral

El porno ha imposat aquest model hegemònic de com han de ser els genitals femenins. “La pornografia mostra uns genitals molt uniformes, de noies molt joves i amb mides molt concretes, amb els llavis sempre d’una determinada manera i sempre sense pèl púbic”, explica Molero. La moda de la depilació total, també imposada per la pornografia, ha deixat al descobert l’anatomia femenina. I què passa? Que quan els rasurem, els genitals són més visibles. “I si creus que no coincideixen amb els models desitjables això fa que hi hagi més demanda per unificar-los”, afegeix aquesta sexòloga.

I aquí és on entra la cirurgia estètica genital. Dones que a la recerca d’un ideal genital se sotmeten a operacions merament estètiques. No hi ha dades oficials, però els professionals consultats expliquen que és una cirurgia que va en augment, especialment les labioplàsties, que consisteixen en retallar els llavis menors. “No cal saber anatomia per veure si uns genitals són bonics o lletjos, si tenen una deformació o no, i el que més molesta a la dona és tenir uns llavis menors que surten de l’estètica i la proporció, i el que fem és retallar-los”, defensa el cirurgià Ramon Vila-Rovira, que constata l’augment de la demanda. “A Espanya cada dia es fan operacions de cirurgia genital”, diu. Segons un estudi fet als EUA, el 8% de les dones se sotmetrien a cirurgia genital si el cost no fos un problema.

Però la fisiosexòloga Marta Torrón no creu que la solució sigui la cirurgia, ja que considera que es tracta d’una qüestió “d’autoestima” fruit de la pressió sobre el cos de la dona. “Ens hem de preguntar: per què em faig una labioplàstia? Per què em depilo? Perquè si la resposta és «per ser acceptada», darrere hi ha alguna cosa més”, diu Torrón, que aposta per treballar primer l’acceptació del propi cos i la riquesa de la variabilitat. “Parlem molt de diversitat i, en canvi, busquem sempre l’homogeneïtat, la suposada normalitat”, diu Molero, que cita un estudi de la Societat Americana d’Obstetrícia i Ginecologia que assenyala que la majoria de dones que se sotmeten a una reducció de llavis vaginals tenien una anatomia normal.