‘Plogging’, l’esport de l’estiu

És veure un paper a terra i no poder-se resistir. “Mama, l’agafaràs, oi?”, li diuen a Carme Ferrés. Des que fa plogging, la pràctica esportiva que combina córrer o caminar de pressa amb recollir brossa, ja no es mira amb indiferència les deixalles que troba escampades per tot arreu i que per a la majoria semblen invisibles. Per a ella, aquell plàstic que algú ha deixat a terra és una oportunitat, i més en una ciutat costanera com Palamós (Baix Empordà). “Quan veig una bossa de plàstic la cullo i penso: una bossa menys que anirà al mar. No salvaré el món, però sí que ajudaré a fer-lo millor”, remarca.

El plogging s’ha originat a Suècia i el terme prové de jogging, en al·lusió a córrer, i el verb suec plocka upp, que vol dir recollir. Ferrés és plogger des de fa un any, i és una de les impulsores de l’aplicació gratuïta Twinapp Running, juntament amb la seva germana i el seu germà, que és pescador i sap de primera mà quins residus s’acumulen al mar. Fins al 70% provenen de terra ferma. Amb l’aplicació programen sortides periòdiques. “Una vegada comences, acabes anant pel carrer de passeig amb la família i per defecte veus tots els plàstics que hi ha escampats i que abans no veies”, explica Ferrés, que se sent bé quan els recull perquè així contribueix a preservar el medi. Hi ha qui veu l’escena i es destarota. “Molta gent em diu: «De debò que ara et dediques a recollir la merda dels altres?»”, confessa.

Malgrat que a alguns els pugui semblar insòlit, per als ploggers no existeix cap altre camí que ser curós amb l’entorn. Es tracta de posar un granet de sorra per evitar, o mitigar en el cas de les veus més pessimistes, un desastre climàtic. “Ja no hi som a temps, però podem acotar l’emergència”, sosté Judit Hidalgo, de l’associació Run Woman Run, que promou l’esport per fer salut. També el plogging. Ferrés té 42 anys, i es considera d’una d’aquelles generacions que “tot just començaven” a reciclar. Una de les primeres iniciatives que ho va fomentar va ser l’espai de TV3 Les aventures del Capità Enciam, del qual enguany s’han complert 25 anys, que acabava sempre dient: “Els petits canvis són poderosos”.

Els ploggers confien plenament en la petita aportació que pot fer cadascú per tenir un món més net al bosc, a la platja o al carrer. A casa podem reduir l’ús d’envasos d’un sol ús, i quan som fora podem evitar que vagin a parar a terra o contribuir directament a retirar-los. Els requisits per ser un bon plogger no són estrictes. És recomanable vestir còmodament per fer esport, i llavors “només cal agafar guants i una bossa, anar al bosc i començar a recollir”, indica Teresa Ferrés, la germana de Carme, mentre practica en una sortida a Palamós amb una desena de persones. És millor quedar en grup. De fet, és una manera d’estrènyer vincles entre la comunitat, i en una hora es poden retirar fàcilment cinc quilos de brossa per persona.

Els capvespres d’estiu són un bon moment per al plogging. Els escèptics amb la idea de preservar el medi ambient poden fer el petit esforç de provar-ho i tenen molts números de canviar d’opinió només amb parar atenció a l’escampall de plàstics que hi arriba a haver al bosc, si bé qui s’hi apunta ja sol acudir-hi conscienciat de casa. Així i tot, igualment és fàcil sorprendre’s. “Estic flipant”, es repeteix Bea Bravo a la sortida empordanesa. És la primera vegada que fa aquesta activitat i s’hi troba involucrada per casualitat, ja que es pensava que només venia a caminar. “No m’havia imaginat mai que la gent fos tan bruta”, admet. A mitja sortida ja es planteja repetir. “Ja que no ho fan els governs, ho hem de fer els ciutadans”, apunta.

Només en els primers 20 minuts de sortida s’omplen cinc bosses grans d’escombraries. Al medi s’hi troba de tot. La llauna de cervesa o de refresc és la número u de les deixalles, però també hi ha molts plàstics d’aquells que recobreixen els paquets de tabac, burilles, les palletes que acompanyen moltes begudes i els plàstics que les protegeixen, tiquets d’aparcament, restes d’obres i de cotxes... I el súmmum: les multes dels ajuntaments han motivat que qui té un gos s’ho pensi dues vegades abans de deixar els excrements a la via pública, de manera que cada cop és més habitual que els recullin amb una bossa. Encara que es faci el pas, la bossa (de plàstic) amb les defecacions de tant en tant també acaba abandonada per terra.

Hi ha indrets on, si tothom hi posés una mica de voluntat, s’evitaria que els ploggers haguessin d’actuar, com al voltant de les gasolineres. La sortida de Palamós comença en una benzinera que té un bosc a tocar que està especialment brut. Per què allà? En bona part és pels guants de plàstic de l’estació de servei, que es poden aconseguir en un dispensador. Quan se n’estira un, en surten uns quants més que acaben a terra i la brisa fa la resta, fins que queden atrapats a les herbes de sota els arbres.

Mentre recull guants i altres deixalles, Carme Ferrés s’imagina una escena que li podria arribar a passar a qualsevol un dia després d’una visita a la llotja de Palamós, un indret que és un autèntic plaer per als sentits per la frescor de les menges de mar acabades de pescar, amb la gamba com a insígnia. “M’imagino comprar un peix, obrir-lo i trobar-me els guants de la benzinera”, planteja, i per això s’afanya a recollir-los. Per la seva banda, i amb l’experiència que va adquirir com a alcaldessa de Palamós -ho va ser tres mandats, del 2003 al 2015-, Teresa Ferrés sap de primera mà per què resulta tan fàcil que els plàstics acabin al bosc.

Els contractes de neteja municipals arriben fins allà on s’acaba la via pública, així que els boscos queden als llimbs. Si tampoc se n’encarreguen els propietaris, són el lloc perfecte per als abocaments incontrolats o perquè s’hi acumuli tot allò que arrossega el vent. Els ploggers de la localitat empordanesa no han dubtat en avisar l’Ajuntament o l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de les Gavarres en alguna ocasió, com quan van trobar desenes de pneumàtics, explica Joan Mateu, que subratlla que arriben a practicar el “ plogging extrem”. Per a Diana, que és metgessa, aquesta sortida també ha sigut la primera i hi tornarà. “Els polítics han de prendre’s les coses més seriosament i prioritzar això davant dels interessos econòmics, o les escombraries se’ns empassaran”, avisa.

Després d’haver passat per la política, l’exalcaldessa reconeix: “Hem de fer més territori i menys despatx”. Els ploggers troben a faltar més implicació de les administracions en una tasca que consideren que hauria de comprometre tothom, i encara més davant dels nous reptes que suscita. Teresa Ferrés vaticina que caldrà instal·lar punts de plogging on dipositar els residus recollits. Posats a dibuixar escenaris de futur, ara per ara aquestes deixalles no es reciclen i s’aboquen directament al contenidor gris, però més endavant potser se’n podrà fer una tria. Sigui com sigui, els participants asseguren que aquesta pràctica ha arribat per quedar-se. Hidalgo aspira a “fer plogging i no trobar cap brossa, o la meitat del que es troba ara”, o sigui que, “com més gent es conscienciï, millor”.

Les xarxes animen a recollir brossa

Les sortides que s’organitzen des de Twinapp Running i Run Woman Run les difonen amb el hashtag #costabravaplogging. Les xarxes socials ajuden a articular aquestes iniciatives (que no sempre són plogging estrictament, ja que implica córrer o caminar de pressa), però encara tenen poc seguiment entre els rostres més famosos. A Catalunya, el jugador de la NBA Ricky Rubio sí que ha participat aquest juny en una acció amb infants a la platja d’Ocata del Masnou (Maresme). A Barcelona ciutat s’organitzen trobades a la franja marítima a través del grup de Facebook Barcelona Plogging, i el col·lectiu No Más Colillas en el Suelo ja ha muntat un parell de retirades de burilles que han aconseguit treure’n més de 200.000. El celler penedesenc Albet i Noya va convocar una sortida al maig en la qual es van recollir set sacs de deixalles en poc més d’una hora. A Girona preparen sortides per netejar els rius des de la Brigada Activista del Salabret, i a Mataró (Maresme) la Fundació Lotus Blau (que ofereix classes de ioga) fa el mateix al bosc.