CONVIVÈNCIA

L’especulació immobiliària de la Soledat creix, malgrat les activitats del Pablo

Els veïns diuen que el narcotraficant sols opera en tres carrers del barri, però lamenten el vandalisme

A la plaça de Francesc Xavier, de la Soledat, una desena d’homes que voregen la seixentena d’anys seu a la terrassa del bar El Rincón de David mentre fullegen el diari i xarrupen un cafè. S’hi respira tranquil·litat, fet que sorprèn després dels nombrosos titulars d’aquesta setmana arran del desmantellament de vint punts de venda de droga controlats pel clan del Pablo.

Una macroperació policial, anomenada Atila, ha aconseguit intervenir fins a 225 plantes de marihuana, 70 grams de cocaïna i una pistola simulada. A més, la policia ha detingut cinc homes i una dona involucrats en aquesta xarxa de narcotràfic localitzada.

La convivència amb el clan

Joan Montserrat és el president de l’associació de veïns i de persones grans, una entitat que existeix des de 1987. Lamenta que la majoria de les vegades que surten notícies en relació amb aquesta barriada és per parlar de drogues o de delinqüència. Aquesta no és una situació nova ni exclusiva d’aquest indret, però Montserrat assegura que els veïns no es veuen afectats. “Només hi ha tres carrers que són propietat del Pablo però a la part de la Soletat nord ni ens en temem”, explica.

Sembla que el cap d’aquest clan va adquirir tota una sèrie d’inmobles ara fa una vintenta d’anys als carrers de Randa, les Ànimes i el Teix, a tocar de la plaça dels Mínims i de la parròquia.

En realitat, no hi ha res que faci pensar que durant tota la setmana patrulles de la Policia Nacional s’han dedicat a entrar dins dels diferents habitatges d’aquests carrers. De fet, passejar per aquest redol de la Soletat sud, formada per plantes baixes i habitatges de dos nivells com a molt, provoca una sensació semblant a la de transitar pels carrers d’un poble, la mateixa calma, la mateixa lentitud.

Com ha passat en altres barris de la perifèria de Palma, la Soledat no s’escapa dels processos de gentrificació de Ciutat. La proximitat amb el que ha de ser el futur districte tecnològic, Nou Llevant, la façana marítima, el Molinar i també amb el centre de Palma el converteixen en un barri atractiu.

Els preus assequibles dels habitatges, entre els cent mil i els dos-cents mil euros de mitjana, fan la resta.

Així, són molts els inversos alermanys i suecs que han començat a posar l’ull en aquests carrers de la zona de la Soledat sud. A més, moltes de les cases tenen un jardí a la part de darrere i la possibilitat de disposar d’un gran aparcament tampoc no és menyspreable.

Ocupacions il·legals

Tot i això, les perspectives dels grans propietaris i inversors topen amb un fenomen cada vegada més present i evident a la barriada: el de les ocupacions il·legals. Joan Montserrat assegura que hi ha edificis sencers que fa anys que estan ocupats per famílies, amb el beneplàcit de les entitats bancàries.

Vandalisme

Joan Montserrat lamenta també el vandalisme creixent que s’hi viu i que es visibilitza amb la crema de contenidors, pintades, grafits i danys al mobiliari urbà. “Aquí la gent no cuida l’espai públic, hi ha molta passivitat”, declara.

De fet, fa prop de dos mesos varen ser incendiats uns contenidors i les flames varen afectar els tres nivells d’un edifici situat entre el carrer de Sureda i el carrer de Sant Rafel. Els veïns, evidentment, no varen tenir més remei que abandonar casa seva. Les parets de l’edifici estan completament cremades.

Montserrat fa temps que presideix l’associació de veïns. Li preguntam pels projectes que l’actual consistori va anunciar que faria durant aquesta legislatura, entre ells la Caixa de Música que vol convertir-se en la futura seu de l’Orquestra Simfònica i la rehabilitació de la fàbrica Can Ribes. La seva resposta és gràfica i contundent. Sense dir res, s’aixeca i torna amb un caramull de dossiers i projectes enquadarnats de tota mida, relatius al barri i elaborats pels diferents consistoris. Entre els quals hi ha el Pla Especial de Reforma Interior de 2002, que incloïa també el Polígon de Llevant, i les reformes projectades pels batles de diferents signes polítics. “De tot això gairebé no s’ha fet res”, explica, amb aires de ressignació.

Destaca únicament la intervenció que es va fer el 2007 al sector nord de la fàbrica Can Ribes i que va consistir en la transformació de la nau principal d’aquest complex en un centre de dia per a persones grans i la construcció de vint habitatges tutelats. Aina Calvo va inaugurar aquest centre que compta també amb un pati interior. També la intervenció feta el 2010 per l’arquitecte Jaume Ferrer a partir del seu projecte Plaça Can Ribes i que va consistir en l’apertura inicial del carrer de Brotad, i la rehabilitació i intervenció a la nau contigua.

Motserrat espera que la rehabilitació de Can Ribes vegi la llum aviat, ja que és un dels emblemes del barri.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF