Societat 27/11/2020

Les universitats perdran la categoria si no assoleixen uns mínims en recerca

El decret exigeix més oferta de graus i almenys una inversió del 5% en investigació

Laia Vicens
3 min
Una aula buida de la UAB

BarcelonaL'any 1983 hi havia a Espanya 33 universitats públiques i 4 de privades. Gairebé quaranta anys després, hi ha 50 universitats públiques i 37 de privades, un augment imparable sobretot pel boom de la docència virtual, la proliferació de les inversions privades en aquest àmbit i l'augment de la demanda de màsters online. Ara el govern espanyol vol endurir els requisits per crear i mantenir universitats amb l'objectiu que totes tinguin un mínim de qualitat. Per fer-ho, les obligarà a complir les dues funcions bàsiques: impartir docència en diverses branques del coneixement i també fer investigació i recerca.

L'esborrany que ha difós el ministeri d'Universitats, dirigit per Manuel Castells, de creació, reconeixement, autorització i acreditació d'universitats dona un marge de cinc anys a totes les universitats perquè s'adaptin a la nova normativa. Els requisits més importants que estableix el decret és que el 50% dels alumnes de la universitat han d'estudiar un grau, un llindar inèdit fins ara que busca limitar els postgraus o la formació contínua i evitar que, aprofitant el nom d'universitat, s'expedeixin bàsicament títols propis. A més, l'oferta mínima de la universitat haurà de ser de 10 títols de grau oficials, 6 de màster i 3 programes oficials de doctorat, que hauran de representar com a mínim tres de les cinc grans àrees del coneixement (arts i humanitats; ciències; ciències de la salut; ciències socials i jurídiques, i enginyeria i arquitectura), amb l'excepció de les politècniques.

A més, les universitats hauran de dedicar almenys un 5% del pressupost a un programa o programes propis d'investigació, publicar sis estudis científics signats per tres persones en un termini de tres anys i presentar-se anualment a cinc projectes d'investigació estatals i internacionals i guanyar-ne cinc en cinc anys. Les universitats hauran de presentar cada any un informe de desplegament de la seva activitat acadèmica per fer un seguiment acurat del seu funcionament i, si passats aquests cinc anys no compleixen tots aquests requisits, perdran el permís per exercir, i això val tant per a les universitats de nova creació com per a les que ja estan en funcionament actualment. Si una universitat deixa de tenir autorització, els títols oficials impartits fins aleshores tindran la mateixa validesa que els impartits per una altra universitat.

No "confondre" amb el nom d'universitat

L'objectiu del govern espanyol és diferenciar les universitats de les acadèmies, escoles de negoci o centres privats adscrits que, encara que poden oferir una docència excel·lent, no fan investigació. Segons el decret, en cap cas es podrà dir universitat un centre o acadèmia superior si no fa aquesta doble funció, perquè "el seu significat pot induir a confusió". "Les universitats actuals i aquelles iniciatives de nous projectes s'hauran d'adaptar als requeriments de qualitat" del decret, ressalta en una nota de premsa el ministeri, que tot just ha començat ara la tramitació del decret i falta que s'hi pronunciïn les comunitats autònomes i la comunitat universitària. Per al ministeri, la normativa actual és massa laxa i els preocupa que la proliferació de les universitats privades online derivi en un sistema universitari de més baixa qualitat. Amb el nou decret, el ministeri de Castells vol evitar que l'educació superior es converteixi simplement en un negoci, en què estudiants paguen a canvi d'un títol. L'últim cas polèmic és la Universitat Internacional de la Empresa, del grup Planeta, que s'ha estrenat fa tan sols quinze dies a Madrid. Es tracta de la quarta universitat privada creada en l'últim any i mig a la comunitat, que ja en té dotze de privades i sis més de públiques. Per al govern del PP d'Ayuso és un "orgull" ser el focus d'educació universitària a Espanya (hi ha la meitat d'universitats privades del país), però per a l'oposició és un clar exemple de "sobreoferta" que posa en risc la qualitat del sistema.

Els plans del govern espanyol van en la línia del que demanen els rànquings internacionals, que normalment penalitzen no investigar. De fet, per això les universitats privades espanyoles, que sí que apareixen als rànquings de docència, no tenen lloc als rànquings internacionals que valoren la qualitat global de les universitats. Per exemple, al rànquing de Xangai, el més prestigiós, hi ha 13 centres espanyols –tots són públics– entre els 500 millors del món. Uns rànquings, per cert, que a escala espanyola acostumen a encapçalar les universitats catalanes.

stats