Medi Ambient
Societat 10/06/2021

Els espais protegits haurien d'ocupar del 30% al 50% del planeta, diuen els científics

Reduir la desforestació i la degradació dels boscos pot evitar fins al 10% de les emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle

4 min
Una part de la llacuna de la Ricarda,  al terme municipal del Prat de Llobregat, forma part de l'antiga desembocadura del riu Llobregat

BarcelonaActualment, un 15% de la superfïcie terrestre i un 7,5% dels oceans són àrees protegides. Però si volem assegurar la biodiversitat i alhora combatre la crisi climàtica, caldria que les zones protegides fossin entre el 30% i el 50% de la superfície del planeta, comptant tant àrees terrestres com oceàniques. Això és el que adverteix un nou informe publicat aquest dijous per un equip de 12 experts creat pels dos grans cossos científics de l'ONU sobre biodiversitat (IPBES) i sobre canvi climàtic (IPCC), que per primer cop han treballat conjuntament.

La crisi climàtica contribueix a la pèrdua de biodiversitat i la pèrdua de biodiversitat agreuja la crisi climàtica. Entre altres coses, la superfície verda del planeta i els oceans capturen conjuntament el 50% del CO2 que s'emet a l'atmosfera, cosa que ajuda a reduir l'escalfament global, però que a nivell marí, per exemple, està tenint uns efectes devastadors per l'acidificació de l'aigua que comporta l'excès de CO2. Però aquest vincle directe entre la pèrdua de biodiversitat i la crisi climàtica s'ha tingut en compte a l'hora de dictar polítiques que adrecin un problema o l'altre. Els científics de l'ONU emplacen ara els governs a acabar amb aquesta segregació i començar a planificar conjuntament les dues polítiques.

Entre les seves principals recomanacions hi ha la d'incrementar les àrees protegides del planeta, que és, de fet, un dels objectius clau de la pròxima cimera internacional sobre biodiversitat (la COP15 de la Convenció de l'ONU sobre Diversitat Biològica), que se celebrarà l'octubre vinent a la Xina. Aquella cimera ha de servir per pactar una agenda global per a aquesta dècada (2020-2030): una mena d'Acord de París per la biodiversitat. Un grup de països proposa que el pacte estableixi un 30% d'àrees protegides a tot el planeta. "Seria un èxit si aconseguim això a finals d'any", ha dit un dels autors de l'informe, David Obura, aquest dijous en roda de premsa, tot i que ha deixat clar que la implementació de l'acord afrontarà molts reptes sobretot per "assegurar que [aquestes àrees] siguin gestionades de forma efectiva".

Protegir i recuperar els ecosistemes pot ajudar alhora a acomplir els objectius de l'Acord de París sobre el canvi climàtic. Com a exemple, l'informe publicat aquest dijous calcula que "aturar la desforestació i la degradació dels boscos pot contribuir a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle amb estalvis estimats entre 0,4 i 5,8 gigatones d'equivalent a CO2 (GtCO2e) a l'any". Això suposaria que, en el seu rang màxim (5,8), es podrien evitar un 10% de les emissions anuals globals, que ja són 55 GtCO2e.

Però una millor gestió de l'agricultura, amb "cultius i sistemes de pastura" més sostenibles com els que tenen en compte "la conservació i redueixen els fertilitzants" encara podrien ser més beneficiosos per a la lluita climàtica, ja que es calcula que les emissions del sector de l'agricultura i la ramaderia representen cada any entre el 21% i el 37% del total global. Segons el nou informe, aquesta gestió més sostenible podria estalviar entre més de 3 i més de 6 GtCO2e a l'any, per sobre de l'11% del total en el rang més alt.

Una lluita climàtica amb efectes secundaris

L'estudi, però, també alerta sobre els possibles perjudicis d'algunes de les mesures "basades en la natura" que ja s'han posat en marxa per combatre l'emergència climàtica, com és el cas dels biocombustibles. Segons els científics, els cultius de biocombustibles que farien falta per assumir els objectius de reducció d'emissions el 2050 requeririen una superfície equivalent a una Índia i mitja. És clar que "excedeix els límits de la sostenibilitat", més encara si es té en compte que "el cultiu intensiu de bioenergia pot afectar negativament la biodiversitat i els ecosistemes, inclosa la terra adjacent, les reserves d'aigua i els ecosistemes marins a través dels fertilizants i pesticides i l'ús extensiu d'aigua".

La plantada massiva d'arbres, una altra de les mesures impulsades per combatre la crisi climàtica, pot ser perdjudicial per a la biodiversitat si es fa en zones on no acostumava a haver-hi arbres o a través de monocultius d'un sol tipus d'arbre. L'informe també alerta sobre els possibles efectes nocius d'algunes tecnologies utilitzades per aconseguir energia renovable, com les turbines eòliques i els motors i bateries de cotxes elèctrics, "ja que actualment depenen de la mineria terrestre i també marina, com per exemple la de les terres rares", que pot tenir efectes molt nocius en el medi ambient. En aquest sentit, apunta com a possibles solucions no només el desenvolupament de noves tecnologies, sinó també la imposició "d'un sistema efectiu de reciclatge de minerals, a més de pràctiques mineres" que tinguin en compte la sostenibilitat.

Al mateix temps, de fet, els científics admeten que les turbines eòliques instal·lades a mar obert són beneficioses per als ecosistemes marins perquè creen esculls de corall artificials en les seves bases. "La combinació d'energia eòlica en altra mar i la generació d'hidrogen poden minimitzar de forma potent els impactes negatius en la migració d'espècies", apunta l'informe.

Un 77% de la superfície terrestre, sense comptar l'Antàrtida, i un 87% dels oceans han estat modificats per l'impacte directe de les activitats humanes, uns canvis que han suposat la pèrdua del 83% de la biomassa mamífera, és a dir, del volum total dels animals mamífers, i la meitat de les plantes. Actualment, el 96% d'aquesta biomassa mamífera està composta només per l'espècie humana i la ramaderia, en un moment en què, alhora, hi ha més espècies en risc d'extinció que mai: fins a un milió.

stats