SEXISME
Societat 03/08/2019

Sense escots a l’avió: seguretat o masclisme?

En els últims cinc mesos diferents usuàries han denunciat que les han expulsat d’un vol per com vestien

Laia Seró
3 min
Sense escots a l’avió: seguretat o masclisme?

Barcelona“Que no m’accepten al vol per portar un bodi...”, diu incrèdula la noia al principi del vídeo mentre la càmera capta imatges mogudes i borroses de les cames de la gent que fa cua, entre les quals les de l’hostessa que és a la porta de l’avió. Però de seguida se senten veus alterades que provenen de passatgers de la cua que es queixen -“Què?! No, no, no...”, “És molt fort!”, “Com, que no pot volar la pobra noia? Si està guapíssima!”- i, tot seguit, l’hostessa truca a la Guàrdia Civil perquè vinguin a endur-se la noia, que es va quedar a terra.

Aquesta escena va passar fa unes setmanes en un vol de Vueling i va transcendir perquè la germana de l’afectada va penjar el vídeo a Twitter. Però no és un cas aïllat. En els últims cinc mesos almenys tres dones han denunciat que els van denegar l’embarcament del vol que havien pagat per la roba que portaven. Dues de les companyies implicades, EasyJet i Vueling, argumenten que el motiu de les expulsions va ser la reacció de les passatgeres quan se’ls va dir que es tapessin, una resposta “abusiva”. Una argumentació que ha rebut crítiques, perquè se les acusa d’encobrir comportaments masclistes. La tripulació ha de controlar la vestimenta? L’ARA ha parlat amb les parts implicades en el conflicte i també amb dues hostesses que confirmen que les aerolínies espanyoles no tenen cap norma escrita per regular aquestes situacions més enllà d’un concepte tan abstracte com és el del “sentit comú”. La polèmica està servida.

“Tapa’t perquè distreus”

Mentre la companyia d’un dels casos denunciats -Thomas Cook Airlines- va permetre finalment que la passatgera agafés el vol i, fins i tot, s’hi va disculpar, les altres dues aerolínies s’escuden en el fet que l’actitud de les passatgeres comprometia la seguretat del trajecte. Vueling no ha atès les preguntes d’aquest diari, però així ho va dir en un tuit aquesta setmana. Una resposta que no ha agradat a molts usuaris, com l’associació de consumidors Facua, que l’ha denunciat perquè considera que es tracta d’una actuació “aberrant”. “És natural que si ets objecte d’una discriminació no contestis amb alegria, però ¿de debò enfadar-se posa en perill la seguretat de l’avió?”, es pregunta el seu portaveu, Rubén Sánchez.

A EasyJet reiteren que en el seu cas van expulsar l’afectada pel “comportament” que va tenir quan se li va demanar que es tapés. “La roba mai és motiu per negar l’embarcament a ningú”, sostenen. Sí que admeten, amb tot, que les seves tripulacions poden objectar la vestimenta dels usuaris i demanar-los que es cobreixin si poden “molestar”, “distreure” o “fer sentir incòmodes” la resta d’integrants de l’avió. Un altre argument recurrent és que la falta de superfície tapada pot fer que la pell dels passatgers es cremi en cas d’haver de saltar per la rampa d’evacuació.

A Catalunya són nombroses les veus que treballen per la igualtat i que veuen en aquestes justificacions clars casos de micromasclisme encoberts. És el cas de la fundació Surt, que considera que les tripulacions que actuen així estan “vulnerant els drets de les passatgeres que no han comès cap falta perquè se’ls negui l’entrada”. “Vivim en un sistema que permet que es jutgi el cos de la dona, en aquest cas la seva vestimenta, i que mai entrarà a discutir si un home porta un pantaló més curt de l’habitual”, denuncia Sira Vilardell, que també critica les aerolínies per voler tancar la qüestió al·legant arguments de seguretat.

I si fos un home?

Diverses fonts del sector asseguren a l’ARA que és habitual que aerolínies espanyoles deixin volar passatgers amb banyador, sobretot quan els trajectes surten o van a parar a aeroports d’illes, com podria ser Eivissa. Les dues hostesses consultades també confirmen que el criteri que s’aplica en casos així “depèn de la tripulació” i de la “mà esquerra” que tingui cada persona. En aquest cas, totes dues consideren “excessiva” la resposta de Vueling. Fins i tot una suggereix una reacció alternativa: “A menys que vagi despullat, no hauries de dir res a ningú i, si se’t queixa algun altre passatger, jo li contestaria: «Potser, com vostè, hi ha persones a l’avió que no els agrada, però nosaltres no ens podem ficar en la roba que porta cadascú. Si el puc ajudar en qualsevol altra cosa, m’ho diu»”. El consell per als usuaris de l’altra hostessa, això sí, és que si es troben amb situacions semblants sobretot no perdin els nervis: “Si algú està alterat en un avió, va fora”.

Davant d’aquestes actituds, el col·lectiu feminista Almena Cooperativa, integrat per expertes en l’àmbit social, reprova les condicions d’“humiliació pública” amb què s’aborda el problema i insisteix també en la idea que actituds així no fan sinó evidenciar la “sexualització del cos de la dona” que promou el sistema patriarcal. “Per què percebem les parts nues dels cossos dels homes i de les dones de manera tan diferent?”, es pregunten.

stats