Fonts del Govern expliquen que l’escorpí groc és de perillositat mitjana. És el més perillós dels que hi ha a la Península i la seva picada produeix un intens dolor, que pot anar acompanyat de mal de cap, vòmits i dificultats respiratòries. “Evidentment hi ha gent que pot ser més sensible i a qui els pot arribar a provocar més problemes”, alerta Ramos, referint-se sobretot als més petits i als més grans. El ‘Buthus occitanus’ fa entre entre cinc i deu centímetres i sol viure a zones àrides, pedregoses, càlides i amb poca vegetació. És d'hàbits nocturns i, per això, és al capvespre i a la nit quan cal anar més amb compte, perquè és quan surt a caçar, sobretot insectes i aranyes. Si se’n pateix una picada, cal anar a un centre sanitari, perquè, com diu Ramos, es poden patir complicacions derivades de la reacció a les seves toxines.
Els escorpins poden ser la nova espècie invasora d’Eivissa?
Troben un ‘Buthus occitanus’ d'origen peninsular a Santa Eulària, però per ara el Govern no veu perill que hi hagi una població estable
EivissaLa descoberta, per part d’una família d'Eivissa, d’un exemplar adult d’escorpí groc (‘Buthus occitanus’) als voltants de la urbanització Siesta, a Santa Eulària, ha fet saltar l’alarma sobre la possibilitat que es puguin convertir en la nova espècie invasora que envaeixi l’illa, tal com ha passat amb les serps, perquè ni a Eivissa ni a Formentera hi hauria d’haver escorpins de cap mena. Iván Ramos, cap del Servei de Protecció d'Espècies a la Conselleria de Medi Ambient, reconeix que és la primera vegada que es té notícia, a les Pitiüses, de la presència d'aquesta espècie. “Aquest escorpí és el típic alacrà de la península Ibèrica i del sud de França”, explica Ramos. És més gran que els escorpins endèmics de Mallorca i Menorca.
Malgrat que és la primera vegada que el Govern té constància de la presència del ‘Buthus occitanus’ a l'Arxipèlag, Iván Ramos considera que, en principi, no s’ha de ser alarmista. “Amb la globalització, l'augment de la rapidesa dels transports i la comercialització de multitud de productes entre diferents punts geogràfics i les Illes, és fàcil que aquest exemplar pugui arribar a desplaçar-se”, assegura. El Govern creu que podria haver arribat entre les arrels d'algun dels arbres per a la jardineria que s'importen des de la Península, tal com va passar amb les serps que es continuen multiplicant a les Pitiüses. També hauria pogut arribar en algun dels contenidors que cada dia arriben al port d'Eivissa. Però si n’ha arribat un, en poden haver arribat més.
Per ara no se sap si l’escorpí localitzat a Santa Eulària és mascle o femella. Medi Ambient espera que un expert de la Societat d'Història Natural els doni més informació sobre l'exemplar, que es conserva en formol. Si fos femella, el perill seria més gran, perquè hauria pogut arribar a criar. Ramos reconeix que es tracta d’una possibilitat real, però la creu poc probable, perquè els escorpins femella acostumen a dur les cries al dors i, en aquest cas, no se’n varen veure. “Creiem que ha estat una aparició accidental i concreta i que no estam parlant d'una població estable, ja que és l'únic cas conegut”, hi insisteix. Tot i això, el Servei de Protecció d’Espècies anima la població a estar atenta i demana que si algú veu cap escorpí tant a Eivissa com a Formentera, avisi Medi Ambient i, si és possible, conservi l'exemplar en alcohol per a la seva futura anàlisi.
El Govern recorda els problemes ambientals que poden causar certes espècies exòtiques en ecosistemes aliens i que en poden posar en perill l’equilibri. Així ha passat amb les serps a Eivissa i Formentera: un 56% de la seva dieta són les sargantanes endèmiques, que només viuen a les Pitiüses. Els mecanismes que provoquen l'impacte de les espècies invasores sobre les poblacions autòctones són diversos: depredació, competència per l'espai vital o per l'aliment, o alteració dràstica de l'entorn... A més, les espècies exòtiques que s'aconsegueixen aclimatar tenen l'avantatge afegit de no tenir enemics naturals als nous territoris.
Fonts d’Ecologistes en Acció assenyalen que la mobilitat de la fauna i la flora forma part del mateix fenomen evolutiu terrestre, però, actualment, per raons comercials i turístiques, l'ésser humà està mobilitzant espècies en tan poc temps que els ecosistemes no tenen marge per reajustar-se.
