Toni Rodríguez: “Sense una bona informació, som molt més vulnerables”

PalmaAcaba de publicar Aquella colla de fills del 68 (Leqtor), una novel·la que té com a escenaris alguns dels mons que més s’estima: Barcelona i Banyalbufar. També el periodisme, o sobretot. Toni Rodríguez Pujol (Barcelona, 1946) és un comunicador, una tasca que entén . Com a periodista, va col·laborar amb nombrosos mitjans escrits, radiofònics i televisius amb seu a Catalunya i va guanyar el premi Ciutat de Barcelona 1986. Poc després, el 1990, va fundar Intermèdia Comunicació, agència que presideix. La nova novel·la, subtitulada amb un Carpeta tancada, és la darrera d’una trilogia que inclou Quatre carpetes marrons i La cinquena carpeta. La presentació a Palma, prevista per a aquesta setmana, s’ha hagut d’ajornar pel covid-19.

Els fills del 68 queden molt lluny?

No, aquella colla no és part del passat. L’evolució ètica i moral que varen fer molts d’aquells fills del 68 ha influït notablement en el present.

Què ens planteja la novel·la sobre aquella generació?

En certa manera, ens parla del que hauria pogut ser i no ha estat. Moltes d’aquelles il·lusions dels anys finals del franquisme, aquelles ganes de canviar les coses, es van diluint a mesura que tota aquella colla es va acomodant. Tothom no és tan pur ni tan noble. L’edat madura du contradiccions i alguns pecats. És molt difícil resistir-se a la pressió social i mantenir els ideals.

En la confrontació generacional que es produeix a la història amb Jordi Martínez, el jove periodista que n’és protagonista, el du a dir a la colla que ell no és un moralista, però que han de saber que ens han fallat. Fins a quin punt?

Fins al punt de dir-los, seguidament, “vostès estan acabats”. Així i tot, Jordi Martínez també evolucionarà.

Un jove periodista amb treball precari pot mantenir els ideals?

La dificultat del periodisme és més gran que la que en general percep la gent. El periodista sovint escriu sobre temes que no coneix, ha d’investigar per conèixer-los. Ha d’escoltar tota mena de fonts i esbrinar veritats i mentides d’allò que li conten des d’interessos diversos. Tothom el vol enredar.

Vós que heu viscut l’evolució de la societat de la informació i la comunicació diríeu que tampoc no es fàcil destriar entre l’allau informativa actual?

Hi ha un excés d’informació i hem de tenir en compte que gairebé tota és interessada. Poder-se defensar d’això és una tasca dura per al receptor, però també per a l’intermediari, que és el periodista. Aquest, a més, sol tenir la dificultat afegida que treballa per a una empresa que també té els seus interessos.

No fa gaire, se us ha sentit demanar-vos si el fet d’estar informats ens fa més feliços. En teniu la resposta?

No sé si ens fa més feliços. Ara bé, d’allò que estic segur és que sense una bona informació som molt més vulnerables. Compte que remarco la qualitat de la informació, contrastada i elaborada amb professionalitat. La majoria del que se’ns presenta com a informació en realitat és desinformació. Si no triam bé, llavors som tan vulnerables quan pensam que ens hem informat com si no n’estam.

La proliferació i el paper de les xarxes socials encara ho complica més?

Les xarxes socials fan molt de soroll i multipliquen les possibilitats d’accedir a la informació i també a la desinformació. La tria de fonts es fa més difícil, però també és més important. I aquesta tria s’ha de fer de la mateixa manera que la feim a la nostra vida personal. Igual que triam els amics, hem de triar les fonts d’informació. Allò de les amistats, millor poques i bones, també funciona respecte dels canals a través dels quals ens informam. En tot cas, no podem ser passius, cal fer una selecció activa de les fonts d’informació. Cadascú és responsable de la tria que en fa.

Com a fundador d’una agència, quin diríeu que és el paper de la comunicació avui?

Fer la vida més fàcil a tothom, que la gent conegui allò que pot ser útil per a la seva vida. Tampoc la comunicació és una tasca senzilla. Davant del fet de comunicar hem de cercar la millor manera de fer-ho. És un art saber com explicar les coses. Un bon o un mal titular juga un paper essencial, i més avui dia, que els missatges són cada vegada més breus. Si no connectes amb el titular has perdut pistonada.

Tornant a aquella colla i a la seva mutació, no deu ser gaire diferent de la que ha fet la societat en general i també el periodisme. Ho mirau amb pessimisme?

Tot canvia. Però aquella colla, pel fet de formar part de les elits intel·lectuals, té més responsabilitat per haver-se deixat vèncer pels interessos. Com el periodisme, també en té més, de responsabilitat, en aquest sentit. En tot cas, jo som optimista respecte del periodisme: és i serà necessari. I, en tot cas, som optimista. L’optimisme és un factor d’èxit.