ENTREVISTA

Paul B. Preciado: “Abolir l’assignació sexual en el naixement és un projecte feminista”

El filòsof parla de la seva transició de sexe, entrecreuat amb el que viu el planeta 

El filòsof Paul B. Preciado qüestiona directament el paradigma, ara amb Un apartamento en Urano. Crónicas del cruce, que recull els seus articles publicats en el diari Liberation. Aquests pensaments parlen de la seva transició de sexe, entrecreuat amb el que viu el planeta. Va decidir escriure el llibre davant la irrupció de l’extrema dreta a França amb la mateixa força que Vox ha entrat ara a l’escena pública.

La pujada de l’extrema dreta és reactiva?

Evidentment. És una veu contrarevolucionària, contra les revolucions anticolonials i antipatriarcals que estan en marxa des de la Segona Guerra Mundial. És la reacció a uns processos de transformació que són molt profunds, lents i també imparables.

El nou llibre és autobiogràfic?

És com una espècie d’autobiografia del planeta. Hi ha sintonia entre el meu cos concret i el cos del planeta. Li dic Crónicas del Cruce, perquè vaig veure que no era només jo qui feia un procés de transició, sinó que era a escala global i planetària.

La B. al vostre nom és de Beatriz?

Sí. Quan vaig canviar de sexe en el Registre Civil, vaig demanar que fos amb el nom de Paul Beatriz, i el jutge s’hi oposà. Tanmateix, la meva advocada ho lluità. La llei t’obliga a destruir la teva història. És una forma d’assassinat polític. Destrueixen la partida de naixement. Per la llei és més fàcil fer-ne una de nova que admetre que poden canviar-la. Tota la meva vida té sentit. No m’he realitzat ara com a trans, sempre he estat un ésser mutant i continuaré sent-ho.

El concepte queer es fa servir cada vegada més?

A mi queer no m’interessa com a tal. Significa el mateix que marieta o bollera o puta. És un insult sexual que extreu un cos d’una comunitat determinada i el marca com a abjecte. Sembla que ara té més glamur, però no hi ha res que sigui queer. El que hi ha són les polítiques ‘marieta- bollera -trans’, migrants, no blanques, i el que no és binari. És important que el lloc del qual és abjecte sigui anomenat i també que sigui honrat de manera poètica, restaurat i celebrat.

Per què?

És fonamental perquè és el lloc que ha estat condemnat, prohibit i sotmès a tècniques de la mort, perquè és un lloc de violència. M’interessa més això que el queer. Tothom vol fer una exposició sobre el queer, però ningú no vol parlar de les migrants o putes que són a la porta del museu, tot i que, en realitat, això és el queer. L’únic element que m’interessa de les polítiques queer és que reaccionaven davant de la integració de gais i lesbianes en la cultura dominant.

Quines en són les alternatives?

La crítica de l’epistemologia dominant que inclou la divisió dona-home i heterosexual-homosexual. Quan ets trans, ser heterosexual o homosexual no té sentit, perquè partim del fet que no ets ni un home ni una dona. A mi la identitat com a identitat no m’interessa. El blanc i el negre no existeixen, el que existeix és el racisme. Tampoc les diferències entre homes i dones, el que existeix és la misogínia. A mi el que m’interessa és com es pot transformar una societat perquè no sigui racista ni misògina. Des del meu punt de vista, intensific la crítica del que és queer, perquè consider més interessant intentar inventar altres pràctiques polítiques que no siguin polítiques d’indentitat.

Com per exemple?

M’interessa l’abolició de l’assignació sexual en el naixement. Si l’abolim, ja no hi haurà tampoc homosexualitat ni heterosexualitat. Això forçaria totes les institucions a un procés de transformació brutal. L’hospital, el col·legi, la família...

Per què cal abolir-la?

Si algú en el teu passaport posàs catòlica o musulmana, blanca o negra, et semblaria un acte de discriminació. No obstant això, ens posen home o dona en el passaport i no passa res. Abolir l’assignació sexual en el naixement és un projecte feminista, de despatriarcalització de les institucions.

üestiona 

No és entrar a la institució i estar reconegut per ella, sinó modificar l’epistemologia de la diferència sexual. Ni nins ni nines, ni trans ni no trans. Es tracta de qüestionar el binarisme i obrir-se a la multiplicitat del cos viu. Únic ciutadà que pot tenir estatut. I a partir d’aquí, és veure com aquest cos pot estar més viu i més lliure. La institució el que vol és controlar, dominar, capturar, perquè són institucions que venen d’una herència patriarcal, colonial. La qüestió és crear col·lectivament altres institucions. M’agradaria, filosòficament, que passàssim de l’obsessió per la identitat. És l’obsessió del feixisme. Per mi és més interessant inventar pràctiques polítiques que no siguin tecnologia de la mort. És a dir, de violència fins al límit que és la mort, com la del capitalisme i el patriarcat.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF