“Operar a 2.000 quilòmetres del pacient és anecdòtic”

Entrevista al cirurgià Antonio de Lacy, que s'acaba d'incorporar al quadre mèdic de la Clínica Rotger de Palma

S’acaba d’incorporar al quadre mèdic de la Clínica Rotger de Palma i ens anuncia un projecte que neix amb la voluntat de convertir-la en “un centre de referència a escala europea” en el tractament de patologies gastrointestinals. Antonio de Lacy (Palma, 1957) suma una responsabilitat més a les que ja té com a cap del servei Gastrointestinal i cap de Cirurgia Mínimament Invasiva de l’Hospital Clínic, com a professor titular d’Especialitats Quirúrgiques a la Universitat de Barcelona, com a investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica Agustí Pi Sunyer (IDIBAPS) i, entre d’altres, com a membre fundador d’AIS Channel -plataforma online d’educació medicoquirúrgica. Qui és reconegut com a pioner mundial en cirurgia robòtica i laparoscòpica, com també en l’abordatge transabdominal i transanal robòtic simultani per a l’eliminació del càncer de recte, apunta a la revolució que experimentarà la medicina, “un canvi que serà radical i digital”.

Quin projecte teniu per a la Rotger?

A la Rotger, jo hauria pogut venir-hi com feia a la Juaneda fins ara: visitar pacients de Mallorca i després operar-los a Barcelona. Però seria més del mateix. D’acord amb la direcció de la Rotger, volem fer una clínica de referència a escala europea en els processos gastrointestinals. Amb la col·laboració de la doctora Gabriela Moeslein, una cirurgiana excel·lent especialitzada en poliposi, hem dissenyat un projecte molt ambiciós i s’estan preparant uns quiròfans amb la tecnologia més avançada. Hi instal·larem el Telementoring, un sistema nostre que ens permet visualitzar els quiròfans i dirigir una intervenció des de qualsevol lloc. Farem prevenció, diagnòstic familiar i un procés complet per al qual aplicarem el gran ventall de possibilitats que ens ofereix la revolució que ha començat a experimentar la medicina. A més, tenim l’avantatge de comptar amb la plataforma AIS, que farem servir en benefici dels pacients, per al seu seguiment i també educació.

On veis els grans canvis en medicina?

La medicina està canviant de manera extraordinària. El canvi serà radical i digital. Quan dic que actuarem per processos és perquè s’haurà acabat això del servei de cirurgia, el de gastroenterologia, etc. Se seguirà tot el procés de la malaltia d’un pacient de manera transversal. Al Clínic sempre discutesc perquè, com passa a la immensa majoria d’hospitals, l’estructura és vertical, i jo apostaria per estructures transversals. És més interessant la col·laboració entre especialitats que no tenir un servei amb altres cirurgians només pel fet que tots operam. No ajuda el pacient. Al marge d’això, i més important, hi ha la revolució de la nova robòtica.

El futur de la cirurgia passa pel 5G, pel fet que la transmissió serà molt més ràpida

Com seran els nous robots?

Som a punt d’entrar en la nova etapa de la robòtica. El nou robot quirúrgic no serà com l’actual, que no és un robot real. Ara és un manipulador que es mou en funció del que tu fas amb les mans des d’una consola on tens la imatge en 3D. El nou robot serà qualcú que “parlarà” amb el cirurgià, establirem un diàleg i ens dirà “alerta!”. Ho podrà fer perquè té incorporada l’experiència de milers de procediments que li haurem introduït. I, treballant amb intel·ligència artificial i en temps real, processarà la informació, sabent els encerts i els errors, i s’adonarà de si pot aprendre amb tu o si el que ha de fer és ensenyar-te. És un futur al·lucinant. Em fa ràbia fer anys, perquè potser només viuré l’inici de la revolució de la medicina, tot i que m’agradaria viure l’eclosió del que s’anomena la cirurgia digital.

El robot us substituirà, als cirurgians?

Ens pot arribar a substituir en procediments que són molt estàndards, com el d’una pròtesi de genoll, que segurament podrà arribar a fer-lo sol, amb un cirurgià present, és clar. Però el podrà fer sol perquè identificarà quin és i com és l’os, l’amidarà, triarà la pròtesi ideal… Això és més difícil en la cirurgia gastrointestinal, perquè les varietats que hi ha al fetge, als budells, etc. són majors.

I en el cas que el robot s’equivoqui, és perquè el cirurgià s’equivoca?

El robot no se sol equivocar. Posar una pròtesi de maluc per a un robot és semblant a muntar peces d’un cotxe en una cadena de muntatge. El robot no s’equivoca, s’equivoca l’ésser humà.

Vàreu fer, des del Mobile World Congress, una operació en la qual el pacient era al Clínic. Podem confiar en un cirurgià que és a 2.000 km?

Treballam fort amb aquesta cirurgia i amb la robòtica, però no amb l’objectiu que heu esmentat. Operar a 2.000 quilòmetres del pacient és anecdòtic. De fet, el 2002 es va fer la primera cirurgia transoceànica entre Estrasburg i Nova York, i no s’ha repetit. En cert sentit, és un poc xou. El que és important és poder donar un cop de mà a un cirurgià més novell des de lluny, pintar amb el dit en una tauleta i dir-li què faries en cada cas, connectat amb ell en temps real. Això és actualitat en cirurgia, ho feim. La passa següent, si en una situació concreta es vol operar algú des de la distància, es podrà fer, però - hi insistesc- serà anecdòtic. Allò rellevant és col·laborar i tenir els mecanismes perquè el procés d’aprenentatge dels professionals sigui més curt. És el que pretenem amb l’AIS Channel, que el temps de passar de la cirurgia tradicional a la digital es redueixi i, sobretot, reduir la corba d’aprenentatge dels joves.

No m’ha agradat gens l’aplaudiment de les vuit del vespre. Menys aplaudiments i més aposta per la sanitat

Quin és el paper del 5G en tot això?

El futur de la cirurgia passa pel 5G, pel fet que la transmissió serà molt més ràpida. I el somni de la gent del 5G és el que ja s’anomena 6G, que és el 5G sumat a la intel·ligència artificial. Ara bé, el gran problema és com es regularà per part dels governs pel que fa la protecció de dades. És un problema gravíssim. Nosaltres enregistram els vídeos, feim el tagging dels trossos importants i això s’analitza amb intel·ligència artificial. Però hem hagut d’aturar perquè la llei de protecció de dades no és igual als Estats Units que a Europa. Es necessita urgentment prendre una decisió mundial. Les imatges van encriptades, tot és segur i així i tot hi ha qui fa servir això per aconseguir doblers. Crec que tot això se solucionarà aviat perquè, a més, el 5G permet encriptar tota la informació de manera molt més segura.

Però el 5G ens curarà més?

No ho sé, però sé que serà més eficient. Hem d’anar a una cirurgia basada en la prevenció, a trobar els familiars dels pacients i tota la informació genètica. Per exemple: el genoma humà es descobrí abans de la data prevista no perquè els metges fossin més intel·ligents, sinó perquè els ordinadors eren més potents i capaços de processar la informació més aviat. Si tenim la tecnologia, tindrem més informació de per què una persona té càncer. Tot serà més ràpid.

Quants d’anys us queden de tenir un bisturí a la mà?

Molts d’anys, crec. Primer, perquè el bisturí el feim servir per fer un primer tallet. A més, hi ha moltes cirurgies que encara es fan obertes. Allò ideal és que un cirurgià sàpiga operar en obert i també amb cirurgia mínimament invasiva. Ara bé, la proporció d’invasió mínima de cada vegada és més alta i la d’oberta, cada cop més baixa.

Més robots, menys humanitat?

És cert que s’ha perdut un pèl la humanitat en coses aparentment tan insignificants com que el metge escrigui a l’ordinador i hagi de mirar el teclat i la pantalla en comptes del pacient. S’ha de tocar el malalt, tot i que ara el covid ens ho posa difícil. Quan el pacient s’adorm al quiròfan, necessita que li agafis la mà. Té por i ha de saber que som al seu costat. El robot pot ser amabilíssim, però no hem de perdre el contacte humà.

Parlem de la crisi del covid. Com valorau la resposta dels hospitals?

Des del Clínic, tot d’una vaig veure que Catalunya necessitava mitjans de protecció dels sanitaris i vaig fer una crida per aconseguir recursos. Vaig aconseguir molts diners i ajudes, però després se’m va criticar. En tot cas, el nombre de contagis dels sanitaris a Espanya ha estat patètic. No parl dels metges, o no només. El número u han estat les infermeres; en segon lloc, aquells en els quals quasi ningú pensa, que és el personal de neteja, malprotegit netejant diarrees dels pobres malalts que es morien. No m’ha agradat gens l’aplaudiment de les vuit del vespre. Menys aplaudiments i més aposta per la sanitat.

En quin sentit, aquesta aposta?

En molts. Cal tenir en compte que la infermeria del país cobra una misèria i el seu nivell mai no podrà ser elevat. I així i tot, el sistema sanitari ha respost bé en el moment més agut. Per mi, l’error és no haver tingut una certa prevenció; en teníem precedents i no vàrem ser capaços de reconèixer el perill i preparar-nos-hi. Ara, un pic ho hem viscut, hem d’estar ben preparats, perquè és clar que el virus quedarà. Què passarà quan faci més fred i estiguem en llocs tancats? Hem d’utilitzar les apps per controlar tots els infectats, hem de tenir tots els mitjans disponibles, hem d’educar la població, i això som els metges i el personal sanitari que ho hem de fer. La gent ha de ser conscient del que ha passat, i en general no crec que ho sigui.

Què heu après els metges de la crisi?

La part positiva és que els metges també hem fet teletreball. El covid ens ha ensenyat que la presencialitat no és necessària per a moltes consultes, pots telefonar, pots fer un Zoom, veus com estan i els atens millor. Hem dividit les visites presencials de les telemàtiques.

I com valorau la resposta política?

Crec que centralitzar-ho tot en un ministeri, el de Sanitat, que feia dues dècades que ho tenia tot transferit, ha estat un error. De fet, ara, en la desescalada, s’ha donat molt marge de decisió a les autonomies. El Ministeri només hauria d’haver exercit certa coordinació. Crec en les ciutats i no gaire en els estats.

Deis sovint que la sanitat pública podria ser més eficient. Donau solucions.

Feim massa hores de feina, això vol dir que som poc eficients. La sanitat ens costa molt més cara per això. Es demanen moltes proves per simple protocol. A més, i sobretot, la sanitat d’aquest país té un problema molt greu d’organització. Si estiguéssim més ben organitzats, hi hauria un estalvi econòmic molt important, que hauria de repercutir en la millora del sistema sanitari. Potser aquest sistema que deim que és tan meravellós no és tan eficient perquè hem perdut molta gent darrere un virus.

Heu esmentat molt la prevenció. També és competència del cirurgià?

Presumesc de tenir el grup quirúrgic més mèdic del país. Això vol dir que no som tècnics, som metges que feim servir una tècnica que es diu operar. Aprens les tècniques quirúrgiques, digau-ne robòtica, laparoscòpica, per orificis naturals, digau-ne el que vulgueu. Però allò que és important és que quan ve un pacient d’un altre cirurgià a demanar-me una segona opinió, li faig preguntes sobre la salut dels pares, de què varen morir i quines malalties ha tingut abans ell; feim proves en aquest sentit. Depenent del que s’hagi mort l’avi, es pot tenir una malaltia o no, i això és molt important no ja per al pacient, sinó per als fills, per als germans. Així que, per exemple, la colonoscòpia, en comptes de fer-la als 50 anys, te l’has de fer als 30. Aquesta és la medicina que jo defens. No som un cirurgià que just talla i cus.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF