FILOSOFIA
Societat 02/08/2019

“Hi ha molts de suds en el sud”

Entrevista a Antoni Aguiló, filòsof polític i doctor europeu en Ciències Socials i Humanes

Miquel àngel Ballester
4 min
“Hi ha molts de 
 Suds en el sud”

PalmaAntoni Aguiló és filòsof polític, doctor europeu en Ciències Socials i Humanes per la Universitat de les Illes Balears i professor del Centre d’Estudis Socials de la Universitat de Coimbra, on forma part d’un grup d’investigació sobre democràcia, ciutadania i dret, i on treballa sota l’atenta mirada del reconegut sociòleg Boaventura de Sousa Santos, amb qui acaba de publicar Aprendizajes globales (Icaria, 2019). Els seus principals interessos de recerca inclouen les epistemologies del sud, les teories contrahegemòniques de la democràcia i els nexes entre sexualitat i descolonialitat. En l’entrevista parlam sobre la decadència del model de pensament eurocèntric i la importància de descolonitzar el pensament i la política.

'Aprendizajes globales' és una conversa que manteniu amb Boaventura de Sousa Santos en la qual partiu de la idea que per aprendre cal desaprendre. Seguint aquesta premissa, quins desaprenentatges convindria fer en relació amb les pràctiques emancipadores i les epistemologies del nord global?

Vull aclarir que quan parlam de desaprendre no ens referim a tirar a les escombraries qualsevol pensament, sinó que el que volem dir és que convé reinventar el pensament emancipador i a la vegada posar en dubte aquelles formes de pensament més tòxiques que ens han duit a un carreró sense sortida. En el llibre partim de la idea clau que s’ha produït l’exhauriment polític i epistemològic de bona part del pensament eurocèntric que domina el món des dels inicis de la modernitat. Hem de ser capaços de fer dos desaprenentatges: el primer té a veure amb la universitat i l’educació, i el segon, amb la vida pública i les ciutats. Els qui feim feina en àmbits universitaris hem de descolonitzar les universitats. Les universitats són llocs on s’ensenya el coneixement dels vencedors de la història. El coneixement dels vençuts gairebé no s’ensenya a l’acadèmia. Cal descolonitzar tota l’educació rebuda perquè moltes vegades té un enfocament implícitament racista i sexista. A la universitat es practica un racisme epistèmic que privilegia unes formes de coneixement sobre unes altres i que defineix quines persones i grups produeixen coneixement vàlid en relació amb unes altres que desconsidera perquè generen un coneixement de segon ordre, basat en creences, folklore, religions o mites. I el segon desaprenentatge que cal fer és descolonitzar la vida pública i les ciutats, de manera que les ciutats es reorganitzin per mostrar la diversitat cultural com una riquesa.

Al llarg del llibre anau fent referència i citant fragments d''Alicia en el país de les Meravelles', de Lewis Carroll. Quin significat té la figura d’Alícia i de quina manera us ha ajudat a entendre el desordre polític mundial i pot ajudar altres persones a fer el mateix?

Alícia és una metàfora que feim servir per parlar de la descolonització del pensament. Alícia representa la capacitat filosòfica de provocar espant davant de la realitat més quotidiana. Reivindicam la capacitat d’Alícia de meravellar-se com a antídot per evitar naturalitzar i banalitzar l’horror. Ens crida l’atenció el seu atreviment a l’hora d’abandonar una vida confortable i entrar en un món estrany en el qual domina la monstruositat i l’autoritarisme. Alícia ens ajuda a mirar el món de manera més creativa i oberta. No podem caure en l’essencialisme de pensar que només les persones que viuen en el sud geogràfic poden fer epistemologia del sud. Pensam que, tot i no haver nascut en el sud, podem aprendre a canviar la nostra mirada com fa Alícia.

En el llibre defensau la necessitat d’adoptar les epistemologies del sud. Quines característiques tenen les epistemologies del sud que les fan tan necessàries i atractives per fer front als nous reptes emancipadors?

Pensam que fa falta un canvi epistemològic. Marx tenia raó reivindicant, a l’onzena tesi sobre Feuerbach, que els filòsofs havien de deixar de comprendre el món i començar a transformar-lo. Però avui hem de defensar Feuerbach en contra de Marx, en la mesura que avui és prioritari tornar a observar el món. Ara tenim la necessitat imperiosa de comprendre el món abans d’intentar transformar-lo. Han estat tantes les derrotes de les dinàmiques polítiques reformistes i revolucionàries en el segle XX, que el pensament emancipador en el segle XXI necessita repensar el món. Nosaltres defensam recuperar i legitimar les epistemologies del sud, afavorint el diàleg amb les persones que han patit les injustícies del capitalisme, el colonialisme i el patriarcat, i amb els col·lectius silenciats i marginats. Les epistemologies del sud estan orientades per sis principis ètics, polítics i epistemològics. El primer principi sosté que l’acadèmia ha de valorar el coneixement dels vençuts. Hem d’evitar caure en l’extractivisme epistèmic i renunciar a apropiar-nos d’un saber que no ens pertany. Una segona línia passa per valorar el coneixement sorgit de les lluites. La tercera premissa té a veure amb la superació del paradigma que ens ha fet creure que la neutralitat equival a objectivitat. Nosaltres separam neutralitat d’objectivitat. Som objectius, honestos i rigorosos, i també fidels a tècniques de recerca, però no som neutrals. Per això ens posicionam a favor de la part més dèbil i vulnerabilitzada. La quarta premissa és que cercam noves metodologies de recerca per estudiar amb les persones i les coses. La cinquena consisteix a superar el mite de l’autoria individual del coneixement i aprendre que l’autoria és sempre col·lectiva. I, finalment, la sisena premissa planteja la necessitat d’escoltar profundament i aprendre a conèixer amb l’oralitat, el tacte i el cos, i per tant, més enllà de la paraula escrita.

Sou conscient del perill de caure en la idealització romàntica de les pràctiques polítiques i culturals del sud global?

Sí, som conscients d’aquest perill, i per això no concebem el sud com una realitat estàtica i atemporal, sinó com un procés plural, obert i policèntric. Hi ha molts de suds en el sud. El sud tampoc no està exempt de tensions, contradiccions i fins i tot de decepcions. No tenim una visió idealista del sud global. Per nosaltres, el sud global té dues dimensions: d’una banda, és un espai de conquesta, opressió i desdemocratització; però el sud global no és únicament un espai victimista. El sud global també és un espai de creativitat i resistència que pot obrir un repertori d’iniciatives significatives i pot mostrar la seva capacitat d’agència per transformar el món en un sentit emancipatori. No volem substituir el nord global pel sud global. La dicotomia nord-sud hauria de desaparèixer. No deim que el sud hagi de dominar la resta del món ni que hagi d’imposar els seus aprenentatges. Cal que el nord aprengui del sud i el sud del nord.

stats