ELECCIONS
Societat 05/05/2018

Manuela García: “Hem de donar al metge de família el paper que es mereix”

És la presidenta del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears

Aina Solano
4 min
Manuela García: “Hem de donar al metge de família el paper que es mereix”

PalmaNascuda al poble de Chucena, a Huelva, l’acabada de proclamar presidenta del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB), Manuela García Romero, va desembarcar a Mallorca per primera vegada el 1987, just acabada de llicenciar en Medicina. Es va estrenar al centre de salut del Camp Redó. Preparà el MIR i va estudiar Anestèsia a la Universitat de Sevilla. Especialista en Anestesiologia, a Mallorca va arribar a ser adjunta al Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari de Son Espases, feina que ha compaginat exercint també en la sanitat privada, a més d’haver estat secretària general del COMIB els darrers vuit anys.

Per què vàreu elegir Anestèsia?

Sempre havia fet Medicina Interna i Anestèsia em semblava una especialitat que tocava molts dels àmbits que m’agradaven. Avui tornaria a elegir aquesta especialitat, que, a més, ha evolucionat molt els darrers anys amb els avanços tecnològics i té tot un camp encara per desenvolupar.

A les Balears hi ha preocupació per la manca d’especialistes. També ens manquen anestesistes?

Sí, en general hi ha un dèficit d’anestesiòlegs, sobretot a Menorca i a Eivissa, però el que més preocupa és que l’edat dels anestesiòlegs és elevada, o sigui que se’n necessitaran més. La manca d’especialistes és un problema global de tot l’Estat. Hi ha un dèficit important d’alguns especialistes.

No deu ser per la llengua, idò...

No. No és un problema de la llengua. És un problema global, de gestió sanitària.Vàrem fer un estudi de la col·legiació de les Balears el 2017 i posava de manifest un dèficit molt clar d’algunes especialitats en relació amb d’altres.

Per exemple, d’al·lergòlegs.

Som els darrers de tot Espanya en tres especialitats: una és al·lergologia; una altra, neurofisiologia clínica, que en aquest cas suplementen molt els neuròlegs; i l’altra, hematologia. Si aquest mapa el dus a diferents zones de l’Estat, et trobaràs amb la mateixa situació. Aquí tenim dèficit en un grup d’especialitats, i a Castella i Lleó el tenen d’un altre grup; poden ser diferents, però és un problema global.

Què pot fer el Col·legi per pal·liar aquest dèficit?

Informar. És fonamental que el Col·legi disposi d’un registre de metges que s’adigui tant com sigui possible amb la realitat. Sabent quants fan feina a la pública, quants a la privada i quants fan exercici mixt, podem tenir una visió global de com és el món sanitari a les Illes Balears i fer un estudi sobre quines necessitats tindrem d’aquí a 5, 10 o 15 anys. Per exemple, a l’Arxipèlag i a Castella-la Manxa podria haver-hi un dèficit important de metges de família en els pròxims 15 anys, perquè no s’estan traient tantes places de MIR com per formar aquests metges i perquè puguin ser reemplaçats, per la qual cosa hem d’actuar ara mateix.

Llavors teniu previst potenciar la figura del metge de família?

Sí, des del Col·legi intentarem potenciar el coneixement de què és l’Atenció Primària en tots els àmbits, especialment amb els estudiants de Medicina, per tal de donar a conèixer les competències del metge de família, perquè creim que sens dubte és la base del Sistema Nacional de Salut. Els hem de donar suport , dotar-los de mitjans i divulgar quines són les seves funcions, perquè són ells els que estan devora del pacient, i gràcies a la seva feina es poden minvar les llistes d’espera hospitalàries. A més, el metge de família és qui realitza la major part de promoció de la salut. Es poden crear xarxes amb ells i els sociosanitaris i hospitals... No se’ls ha donat el protagonisme que es mereixen.

El vostre programa també vol impulsar la conciliació.

El Col·legi va ser pioner en aquesta matèria gràcies al conveni de conciliació de la vida familiar i la professional instaurat entre els empleats en l’etapa del Dr. Joan Gual a la presidència. A més, està certificat en Responsabilitat Social Corporativa des del 2009, tot i que ja s’hi feia feina des del 2006, i va ser el segon col·legi oficial d’Espanya a obtenir, el 2008, la norma ISO 9001.

Com es manté aquesta posició de lideratge en qualitat?

És possible gràcies a la implicació de tot el personal del Col·legi. Per altra banda, volem vetlar per la salut dels nostres metges i per la seguretat del pacient. Per un costat, tenim el programa d’Atenció integral al metge malalt, que es va crear al Col·legi de Metges de Barcelona, i el que volem fer és l’Oficina d’atenció a la segona víctima i el Grup d’ajuda a la segona víctima, per oferir ajut psicològic i, si cal, laboral als professionals després d’haver travessat un incident difícil en un determinat moment del seu exercici. Els volem ajudar a gestionar les seves emocions en aquestes situacions, per això tenim previst implementar un programa d’autocura del personal mèdic basat en l’autoconsciència que impartirà el Dr. Enric Benito, professor de la Universitat de Ciències de la Salut Francisco de Vitòria, amb l’objectiu de fer una passa més en la humanització de la medicina.

Com és la relació del COMIB amb l’Organització Mèdica Col·legial?

Ens hem incorporat a tots els grups de treball que s’han creat a Madrid en els darrers vuit anys. Som un col·legi actiu i participatiu, en aquest sentit. De fet, el Col·legi de les Illes Balears continuarà sent actiu en dos àmbits: a l’Observatori de Demografia Mèdica i a l’Observatori de Seguretat del Pacient.

Quins altres reptes us plantejau a mitjan termini?

Un dels reptes principals que té el Col·legi és transmetre tot el que fa i arribar millor al col·legiat, perquè la sensació és que feim moltes coses però a la gent li costa conèixer el que es fa. Per això haurem de reforçar la manera d’arribar a ells a través de les xarxes socials i assolir que arribin a pensar en el Col·legi com a casa seva. A part de dur el Col·legi al carrer i potenciar el metge de família, volem aprofitar la saviesa dels metges jubilats per organitzar un grup de feina amb les associacions de pacients. Ells tenen coneixement, ganes i il·lusió per fer-ho.

stats