Jaume Adrover: “Del meu hort sé què en puc treure i sé que si el suc massa, l’esgotaré”

Entrevista al pagès i fundador de Terraferida

Assegura que en un hort hi ha moltes hores per pensar mentre s’hi fa feina. Jaume Adrover (Portocolom, 1975) és pagès i activista en nombrosos col·lectius dels que aixequen la veu contra les agressions mediambientals. Amb qui també és cofundador de Terraferida i un dels portaveus que han fet que no calgui explicar els motius de l’existència de l’associació, ens asseim en un pedrís a vorera de mar, a Portocolom, on aquest dissabte, 17 d’agost (a les 11 h), s’organitza una concentració contra la saturació del nucli felanitxer. Mentre conversam, passa una política ecosobiranista. “Ara parlàvem dels problemes...”, li dic. “Aquí no hi ha problemes, això és una meravella. Encara hi puc passejar tranquil·lament”, respon ella assenyalant l’entorn.

Així les coses... Per què us manifestau?

Portocolom té 1.300 places de lloguer turístic, només comptant el nucli urbà. Si ara s’obre la possibilitat de convertir certes cases del centre històric en hotels, serà la mort d’aquest indret que molta gent ha lluitat per conservar bastant com el poble que va ser un temps. Mirau, el 1969 els gestors de l’urbanisme varen fer que fos difícil l’explotació turística a la part vella del poble. Com és possible que 50 anys després, i amb tot el que s’ha fet a l’illa, se’n permeti l’increment?

Parlem de Mallorca. Què és el que més us preocupa?

La clau de tot és el creixement urbanístic i turístic. Qualsevol indicador que miris en aquests àmbits està en creixement constant, i l’únic creixement detectat que és positiu és el de la reconversió de l’agricultura en ecològica. Tota la resta d’indicadors afecten negativament el territori i els recursos naturals.

Ser pagès us va dur a participar en la creació de Terraferida? S’ha de tocar la terra per estimar-la?

Qualsevol pagès sap fins a quin punt pot donar una finca amb l’extensió i els recursos que té. Del meu hort, jo sé què en puc treure i també sé que, si el suc massa, l’esgotaré. Llavors no em donarà res i passarà temps perquè es recuperi. Amb l’illa és el mateix. Aquí deim que sí a tot, sucam els espais i els recursos de cada vegada més. Hem dinamitat el seny que hi havia antigament.

Cap on anam?

De fa 70 anys, s’encimenta una hectàrea diària, sense faltar ni un dia, ni els diumenges. Els pous que haurien de ser d’ús agrari es dediquen a omplir les 70.000 piscines que tenim. Queden 2.100 hectàrees urbanitzables a Mallorca, 100.000 parcel·les urbanitzables en sòl rústic. Hauríem de començar a parlar de la gentrificació rural. A més, si comptam el que es permet créixer en altura als nuclis urbans... Ara som un milió, hi ha dos milions de places construïdes i es pot arribar a tres milions. El turisme s’ha doblat en 20 anys i continua creixent. Amb aquesta marxa i així com està planificat, el col·lapse està garantit.

La solució és el decreixement?

És clar, hi ha d’haver decreixement en general, i alhora han de créixer les activitats més respectuoses i benèfiques, com l’agricultura. En tot cas, quan es parla de decreixement, jo dic que em conformaria que ens aturem de créixer. S’hi hauria d’haver posat fre, congelar l’augment de les places turístiques, eliminar hectàrees urbanitzables, salvar el sòl rústic. La legislatura passada no varen protegir ni un metre de terreny. Es tiren pilotes fora i se’n culpa Madrid o qui sigui, mentre que aquí es legisla per al turisme.

I això que governen les formacions d’esquerres.

Ells diuen que són d’esquerres. Són d’esquerres uns partits que fan una llei que provoca que l’accés a l’habitatge sigui impossible per als treballadors, que els treu de ca seva per posar-hi turistes?

A Terraferida se us ha girat feina a voler. El seguiment que teniu expressa una preocupació social.

Vàrem néixer per convidar a pensar, per crear opinió entre tots. Posam dades al que també sent la gent. No podeu imaginar la quantitat d’informació que ens arriba cada dia, i ens sap greu no poder-hi donar sempre resposta. Terraferida és allò que la gent ha volgut que sigui, és fruit d’una demanda social.

Les dades també demostren que no vivim millor.

Vivim pitjor que fa deu anys, és evident. Per no limitar el turisme ni l’urbanisme, ens autolimitam de fer mil coses. Com diu el catedràtic Nofre Rullan, aquí podem oferir benestar. Si perdem benestar nosaltres, també el perden els turistes. I això que està demostrat que el turisme aprecia més els llocs que s’han preservat.

Tampoc menjam millor.

Tot i que la demanda en ecològic supera de molt la nostra producció, ens hem avesat que els preus dels aliments han de ser baixíssims. El percentatge de la renda que destinaven els nostres pares a l’alimentació era més alt que el nostre. Ara trobes assequible un gintònic de 8 euros, i jo, per aquest preu, t’ompl un caixó de 10 quilos de tomàtigues excel·lents.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF