En entredit la detecció d'al·lèrgies alimentàries al laboratori
La Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica defensa que només un especialista pot fer un diagnòstic ajustat
BarcelonaLes proves de laboratori no són fiables per detectar al·lèrgies alimentàries, i només un especialista pot oferir un diagnòstic ajustat. Ho ha avisat la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) en una trobada sobre al·lèrgies alimentàries que s'ha celebrat aquest dimecres a l'Hospital Universitari de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Els últims anys han proliferat diverses proves de laboratori, però la SCAIC assegura que no tenen cap fiabilitat científica. "Informem en la mesura que ens és possible que aquestes proves no tenen gaire utilitat, per no dir cap", ha explicat la presidenta de l'entitat, Maria Teresa Dordal.
En la jornada s'ha destacat l'augment de la prevalença d'aquest tipus d'al·lèrgies a Catalunya, ja que les consultes sobre el tema han passat del 8,7 al 12,6% en només una dècada. Dordal ha atribuït aquest increment, sobretot, a l'"estil de vida occidental", que fa que les persones estiguin menys exposades a bacteris i que, com a conseqüència, siguin més "sensibles".
L'al·lergòloga ha ressaltat que és molt important la detecció precoç i el diagnòstic ajustat perquè algunes de les reaccions al·lèrgiques derivades de la ingesta d'aliments poden posar en risc la vida de qui les pateix. En aquest sentit, ha apuntat que el primer pas és anar al metge de capçalera i fer una explicació detallada de què s'ha menjat, com estava cuinat i en quin context s'ha produït la reacció. Aleshores, serà el facultatiu de l'atenció primària qui decideixi si cal derivar aquesta persona a l'especialista o si es tracta d'un quadre d'intoxicació o possible intolerància.
La importància que els metges de capçalera tinguin prou formació com per saber com s'ha de procedir ha sigut una de les qüestions en les quals s'ha incidit durant la jornada professional que s'ha celebrat a Bellvitge. "Cal preguntar-ho tot com si fóssim un detectiu, tots els detalls són importants: com es va ingerir l'aliment, en quina situació, com estava cuinat... Tot és important", ha apuntat Dordal. I és que un dels àmbits en els quals s'ha vist un increment més elevat ha sigut en el de les al·lèrgies alimentàries complexes, que es produeixen per la reactivitat creuada entre dues proteïnes al·lergògenes corresponents a diferents espècies. També s'han assenyalat els anomenats "panal·lèrgens", la reactivitat dels quals es produeix quan es combina l'ingesta d'un aliment i l'exposició (i respiració) al pol·len, per exemple.
Quan es té un diagnòstic, Dordal ha explicat que el tractament ha de ser "individualitzat" per garantir el màxim benestar de cada pacient. Així, els tractaments evolucionaran cap a "una actitud proactiva" i, en comptes de prohibir l'aliment que produeix al·lèrgia, cada vegada s'intentarà més que el pacient pugui arribar a tolerar-lo. "Fem el que es diu inducció de tolerància. En alguns pacients intentem acostumar el cos progressivament a l'aliment de tal manera que pugui prendre'l o, com a mínim, reduir la sensibilitat perquè no faci reaccions greus en presència de traces", ha conclòs.
El nombre de consultes relacionades amb les al·lèrgies alimentàries a Catalunya han passat del 8,7% al 12,6% en només 10 anys. Els epidemiòlegs destaquen que si fins ara les al·lèrgies alimentàries es relacionaven amb nens principalment, cada cop són més les al·lèrgies a aliments que es manifesten en l'edat adulta.
Segons dades de la Comissió Europea, el 70% de les reaccions al·lèrgiques greus es produeixen menjant fora de casa, i, concretament, un 20% tenen lloc a les escoles. Tot i que el tipus d'al·lèrgia més prevalent depèn de la zona on es visqui, al sud d'Europa l'ou i la llet són els aliments més sovint implicats en el cas dels nens, mentre que en els més grans de 14 anys ho són la fruita, principalment el préssec, i la fruita seca.
Gairebé la meitat dels pacients afectats per una al·lèrgia alimentària presenten erupcions cutànies (urticària), però en un de cada quatre casos la intolerància es manifesta en forma d'anafilaxi, una reacció al·lèrgica generalitzada greu potencialment mortal. En aquests casos la identificació i el tractament precoços són fonamentals per evitar "desenllaços fatals", ha explicat Dordal.
