Pròrroga de la PAC
S’allarga el suport financer al sector agrari fins al 2022
La notícia que aquests dies ha estat més important per al món pagès és l’acord entre el Parlament i la Comissió Europea de prorrogar per dos anys, el 2021 i 2022, la PAC 2014-2020. Això implicaria el manteniment del mateix nivell d’ajudes europees que els darrers anys i, per tant, retardar dos anys les previsibles retallades pressupostàries provocades per la sortida de la Gran Bretanya de la UE. El suport financer comunitari al sector primari estaria assegurat per als dos anys propvinents, sense necessitat de més negociació. Des d’aquest punt de vista, la pròrroga seria una mesura de suport al sector davant els moments difícils provocats per la crisi del coronavirus, ja que dona estabilitat i seguretat als agricultors. Mentrestant s’ha d’aprovar la nova estratègia i el reglament de transició per a 2021 i 2022.
Va de vampirs
Passat el confinament, es tornen a ignorar els productors locals
Després de l’onada de simpatia cap a la pagesia i els productes de proximitat, a remolc de la situació de confinament, tot pareix que ens du a la “nova normalitat”, que en el camp agroalimentari és tornar allà on érem: a la dependència absoluta de les produccions foranes i llunyanes, ignorant l’existència (subsistència) dels agricultors de més a prop. Moltes grans superfícies i cadenes de supermercats, amb excepcions com Eroski, Hipercentro, Bip Bip i altres -i deixant a banda el petit comerç-, continuen girant l’esquena a les produccions locals, amb casos lamentables d’empreses ubicades a les Balears, amb molts de portals oberts pertot arreu, que en la mesura que no compren res d’aquí es converteixen en ‘empreses vampir’, que extreuen els recursos de les Illes cap a fora de manera incessant i destrueixen el teixit econòmic insular.
Mala anyada per als cereals
Les pluges tardanes de la primavera en són la causa
Els pagesos del cereal consideren que gran part de l’anyada se n’ha anat en orris. Enguany la producció serà minsa i de poca qualitat. Les pluges tardanes de la primavera feren que hi hagués una escampadissa de males herbes pertot, que a l’hora de segar han fet que el gra sigui brut, amb moltes impureses, i necessitat d’una porgada per netejar-lo, cosa que du com a resultat un major cost. Tot això afecta tant la civada com la resta de cereals i llegums. I hi hem d’afegir que la garba d’avena, per culpa dels aiguats, en part s’ha fet malbé. Les ametles no tindran tampoc un bon any, amb baixa producció i mort progressiva d’ametlers malalts. En el panorama xerec destaca per bé, un cop més, la bona anyada dels garrovers, que duen bona producció acompanyada de bon preu.
Tap de quartí, endavant
La UE ha reconegut la DOP Pebre Bord de Mallorca
Molt positiva la reunió mantinguda aquesta setmana entre la Conselleria d’Agricultura i els agricultors i elaboradors de pebre bord fet a partir de la varietat tap de quartí, amb la finalitat d’assessorar els productors, elaboradors i comercialitzadors, ja que la campanya d’enguany serà la primera en la qual es podrà comercialitzar aquest producte amb el distintiu DOP Pebre Bord de Mallorca, un cop reconeguda per la UE. Aquesta serà la vuitena denominació d’origen protegida de les Illes Balears, feta amb producte 100% local. El pebre bord no emparat per la DOP no podrà emprar el nom de Mallorca. Aquest producte s’obté de l’espècie Capsicum annuum, varietat tap de quartí, un cop assecats i molts els pebres en establiments transformadors localitzats en exclusiva a Mallorca. El valor de la producció és a hores d’ara de 375.000 € anuals, hi ha quatre fàbriques elaboradores i una trentena de productors.
Reflexió de futur
Un dels factors cabdals és relocalitzar la producció agroalimentària
Molt es parla de diversificació i de la necessitat de reconduir el model econòmic balear cap a redols de sostenibilitat, però no s’agafa el bou per les banyes. Si s’aconseguís relocalitzar la producció agroalimentària d’una manera important, aconseguiríem fer una passa de gegant en el canvi de model. És clar que això necessita, en paral·lel, una reorientació turística, un nou model territorial i l’impuls de sectors també vinculats a la innovació productiva. Però en les nostres condicions, sense transformar el sistema agroalimentari, no es pot trobar una sortida a l’atzucac, ja que aquest sector és essencial en qualsevol projecte de diversificació productiva, tant pel seu pes (considerant producció, indústria transformadora i distribució) com per la cadena de valor que genera.
