Les empreses s’apropien del buit d’educació menstrual a l’aula

Marques de tampons i compreses envien ‘kits’ als centres aprofitant que no hi ha cap pla per a les alumnes

Sembla que a poc a poc molesta menys que se’n parli, però la regla encara arrossega tabús, mites que no acaben de desaparèixer i que impossibiliten que aquesta experiència que cada mes viu, viurà o ha viscut la meitat de la població es normalitzi en els àmbits domèstic, educatiu i mèdic. A les escoles no hi ha plans regulats que tinguin en compte l’educació menstrual, i en el món sanitari encara és un tema tractat amb una visió merament reproductiva. Des del departament d’Educació reconeixen que no tenen cap pla específic sobre aquest tema i diuen que aquesta mena de formació està inclosa “dins de les competències de coneixement del medi, on es parla de reproducció, sexualitat i salut”.

La concepció exclusivament fisiològica de la menstruació i la falta de voluntat per modernitzar els programes educatius i sanitaris han dut alguns equips docents a apostar per alternatives diverses i algunes empreses a treure’n profit. És el cas del programa Acerca de ti, desenvolupat per diferents marques de productes d’higiene menstrual, com Evax, Ausonia i Tampax, que ofereixen material didàctic a les escoles per explicar els “canvis físics i emocionals de l’adolescència”. Aquesta iniciativa posa a disposició del professorat vídeos, guies i un kit de mostres de les marques per donar a les alumnes. També conté informació per a les mares -no famílies-, i una altra guia per als nois.

Es tracta d’un material impersonal, i pot ser que no s’adapti a les necessitats dels centres. “Ens van arribar aquests kits i el que hem acabat fent ha sigut guardar els productes a l’armari per quan alguna de les alumnes tingui una emergència”, explica Imma Arquillo, professora de sisè de l’Escola Les Planes. En aquest centre de la Llagosta van rebre el kit del programa Acerca de ti, però Arquillo reconeix que amb 11 o 12 anys encara fa vergonya parlar de la regla a classe i no han projectat els vídeos que inclou.

Això no preocupa a l’administració. Fonts del departament d’Educació neguen que hi hagi cap incompatibilitat en aquestes pràctiques de la indústria i asseguren que “aquestes empreses l’únic que volen és vendre els seus productes”.

En canvi, aquest buit en el sistema educatiu, del qual la indústria treu profit, sí que preocupa als professionals que treballen per tractar la menstruació de forma global i inclusiva. “Tot el que té a veure amb la menstruació s’ensenya de manera asèptica i des d’una perspectiva heteronormativa. No m’estranya que acabi sent la indústria qui s’ocupi de part d’aquesta formació amb finalitats comercials”, lamenta Erika Irusta, pedagoga especialitzada en exploració del cos i experiències menstruals. “El sistema educatiu ha deixat d’educar, ja no potencia el pensament crític i, com que vivim en un sistema misogin, no tenim altre remei que buscar vies alternatives de formació”, opina. De fet, l’any 2015 Irusta va crear la primera escola en línia del món on s’ofereix l’oportunitat de compartir i aprendre al voltant del cicle menstrual. Soy1Soy4 és una comunitat virtual on les alumnes s’informen, aprenen i comenten experiències i reben continguts didàctics menstruals.

La importància de parlar-ne

“A l’aula sovint s’associa la menstruació només a la reproducció i a la maternitat, i en moltes famílies encara es viu fer-se dona com un procés traumàtic”, explica la psicòloga i terapeuta Lola Hernández. És per això que s’aconsella que es facilitin espais per parlar-ne als centres educatius i a casa. “És important fer preguntes, donar respostes, acompanyar i ajudar a entendre que la menstruació és un procés saludable”, afirma.

Més enllà de l’escola, l’educació menstrual també juga un paper fonamental en el camp mèdic. La falta de debat i el desconeixement dels processos menstruals sovint es tradueix en diagnòstics equivocats. És el cas de l’endometriosi, una malaltia que durant anys s’ha confós amb els forts dolors causats per la regla i que encara avui costa de diagnosticar. “Si aquesta malaltia la patissin els homes s’hauria investigat més. Tenim interioritzat que hem de patir, i socialment està mal vist que ens queixem”, assegura Cristina Gurruchaga, presidenta de l’Associació d’Afectades d’Endometriosi de Catalunya, l’Endocat.

“No interessa que estiguem connectades amb el nostre cicle menstrual; és una estratègia patriarcal més”, diu Hernández. Impulsora del moviment de cultura menstrual La Caravana Roja, lamenta que el sistema educatiu i sanitari no qüestioni l’aspecte cultural, social i polític de la menstruació. És per això que aquesta entitat organitza xerrades i tallers a les escoles perquè hi hagi debat, assertivitat, empatia i comunicació no violenta entre nois i noies.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF