Societat 11/08/2017

Un emblema de les males pràctiques urbanístiques a Balears

El GEN afirma que l’Ajuntament no fa controls sobre l’evolució de l’estat del sòl

Xavier Serrano
3 min
La polèmica persegueix la urbanització dels Cubells des de la seva construcció. En aquest estat ha quedat l’única carretera que hi dona accés després del temporal

PalmaEs Cubells ha d’afrontar situacions cícliques de perill cada vegada que viu una pluja intensa. Joan Carles Palerm, integrant del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN), recorda que la zona en la qual estan construïdes les cases té un pendent molt elevat catalogat de perillós pel risc de despreniments. “Sempre hem demanat que s’abandonin i es derrueixin els habitatges pel perill que existeix i des de l’Ajuntament se’ns ha ignorat sistemàticament”, afirma Palerm.

Una combinació d’elements fa que les edificacions dels Cubells estiguin en situació de risc especial. En primer lloc, per la configuració del sòl, argilenc i poc resistent a les tempestes. A aquest factor s’afegeix la pronunciada inclinació del terreny, acabada en un penya-segat que facilita el moviment de terres, les esllavissades i el despreniment de roques. Al poble, només s’hi pot arribar per una carretera sense sortida, que tendeix a quedar bloquejada a causa dels despreniments quan hi ha aiguats importants. Segons informa Palerm, la zona és considerada sòl urbà des dels anys 80, quan es va decretar com a urbanitzable el 95% de la costa de Sant Josep.

Patologies estructurals

Segons el darrer informe elaborat per experts a la zona des de fa anys, molts habitatges de la vila han experimentat “patologies estructurals aparentment relacionades amb els moviments de vessant”. “Moltes es van construir abans que els estudis geotècnics es realitzassin amb el rigor que ara exigeix el Codi Tècnic de l’Edificació, per la qual cosa no han pogut adequar la fonamentació i els murs de contenció a la realitat del terreny amb el qual interactuen”, hi afegeix. El document puntualitza que el material de què està compost el sòl tendeix a moure’s de manera lenta i progressiva amb el pas del temps “abans de desencadenar un alliberament brusc d’energia o un sobtat moviment de massa, van avisant amb una sèrie d’indicadors geomorfològics com les esquerdes de tracció en el terreny”.

Joan Carles Palerm afirma que l’Ajuntament no ha fet cap estudi posterior ni es du a terme un control sobre l’evolució de l’estat del sòl. La vigilància, diu, es limita al control periòdic d’un policia que supervisa que no s’hagi produït cap altre despreniment. Tampoc no s’han realitzat les obres de restrauració i de manteniment necessàries per incrementar la seguretat a la zona. El GEN entén que l’única solució per als Cubells és decretar-lo com a terreny no edificable i derruir els xalets que actualment ocupen la vessant. “Els episodis catastròfics són recurrents cada vegada que plou més de 50 litres en 24 hores. Qualsevol dia l’aiguat s’endurà una casa”, adverteixen.

Revisió de les llicències

Palerm reitera que des del GEN s’ha instat reiterades vegades l’Ajuntament a modificar el seu pla d’urbanisme, revisar les llicències atorgades i l’avaluació de la zona per seguretat. Els ecologistes denuncien que fins ara el Consistori ha fet cas omís de les seves peticions, tot i que les actualitzacions de normatives i directrius d’ordenació territorial qualificassin de penya-segat la inclinació dels Cubells i, per tant, zona de risc i no habitable. “Els xalets són legals perquè compleixen la normativa municipal i il·legals perquè incompleixen altres paràmetres com l’obligació de l’Ajuntament a anul·lar aquest sòl”, esclareix Palerm.

Des del GEN recorden que la vessant dels Cubells està qualificada com a Àrea Natural d’Especial Interès, Lloc d’Interès Comunitari i Àrea de Protecció Territorial de la Costa. Així reiteren que “cal una actuació ràpida per tal d’evitar mals majors, ja que les esllavissades no deixaran de produir-se”.

stats