IMMIGRACIÓ

L'arribada de pasteres evidencia la falta de recursos socials d'Eivissa

La Taula per la Inclusió reclama amb urgència el centre de baixa exigència Es Gorg

La setmana passada 18 dels 51 immigrants algerians detinguts després d’arribar a Eivissa en cinc pasteres van quedar en llibertat per falta d’espai als Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Península. A les pasteres també hi van arribar nou adolescents, els quals van estar al centre d’atenció a menors del Consell d’Eivissa Pare More, encara que, com va anunciar la consellera de Benestar Social, Lydia Jurado, cinc d’ells seran traslladats a Palma per la falta d’espai d’aquest centre, que també està saturat.

En un primer moment, el director insular de l’Administració General de l’Estat a Eivissa i Formentera, Ramón Roca, va informar que a les persones adultes se’ls obriria un expedient d’expulsió i serien acollides per la Creu Roja fins que hi hagués capacitat en un centre d’internament i després les enviarien a la Península. No obstant això, la Creu Roja tan sols va poder oferir a aquestes persones menjar, productes d’higiene i roba d’abric i mantes, perquè no hi havia cap lloc disponible a tota l’illa on poguessin dormir.

Aquella primera nit el grup d’algerians es va dispersar, alguns van dormir al mirador situat al començament del carrer de la Verge, dels altres no se sap res i a la Creu Roja sospiten que poden haver abandonat l’illa, malgrat que la seva situació administrativa irregular, en principi, impedeix que surtin d’Eivissa. En qualsevol cas, a la Creu Roja se’ls va facilitar un mapa de recursos amb informació sobre els serveis per a les persones sense sostre.

Atenció als immigrants

Davant aquesta situació, la Direcció Insular de l’Estat a les Pitiüses va convocar dilluns passat una reunió amb la Policia Local i la Guàrdia Civil juntament amb la Taula d’Inclusió d’Eivissa, composta pels serveis socials i d’acolliment de l’Ajuntament, el Consell d’Eivissa, Càritas i la Creu Roja per valorar com atendre aquestes persones. Abans de la reunió, Roca advertia que les intencions eren bones però que no hi hauria “miracles”. I no s’equivocava, perquè la reunió amb la taula tan sols va servir perquè els presents manifestassin la seva incapacitat d’allotjar, no solament els immigrants sinó també moltes persones que viuen al carrer i que continuen en llista d’espera davant la saturació de l’Alberg Municipal de Vila, l’únic que proporciona allotjament temporal a les persones sense llar de l’illa. Al Consell parlen d’unes 40 persones sense sostre conegudes a l’alberg i 20 més que demanen allotjament quan s’activa el protocol de fred.

I aquesta situació es produeix malgrat que el 2009 l’equip de govern al Consell, del Partit Popular, va assegurar que el 2011 l’alberg de baixa exigència d’Es Gorg -un projecte previst des del 2004 que pretén donar un servei supramunicipal per a persones sense llar i en situació d’exclusió social- estaria en marxa. El 2019 el projecte encara no serà una realitat i això malgrat que al juny l’Ajuntament d’Eivissa va enviar al Consell l’esborrany del segon conveni per engegar aquest centre pressupostat amb 5,4 milions d’euros. Però el projecte continua embossat després que el departament fiscal del Consell retornàs al Departament de Benestar Social el conveni a l’espera de ser aprovat per intervenció per poder començar els tràmits necessaris que donarien llum verda al centre.

Sobre aquest tema, la consellera insular de Benestar Social, Lydia Jurado, recorda que el projecte d’Es Gorg es va activar amb l’arribada del nou govern després que anteriors executius es negassin a donar-li eixida, no obstant això assegura que el conveni és complex. “El retard no és perquè s’hagi deixat estar sinó perquè es vol deixar ben fet i que no depengui d’un color polític que es dugui a terme o no un projecte que ja hauria d’estar fet”, diu Jurado. Mentrestant, la consellera recorda que el Consell ha augmentat la partida per a les unitats d’emergència social i que es treballa en la coordinació municipal dels serveis socials. En la seva opinió, és necessari que, a més del de Vila, la resta dels ajuntaments s’impliquin en aquest assumpte.

Necessitat de recursos

Precisament des de l’Ajuntament d’Eivissa asseguren que per ara no hi ha resposta oficial del Consell sobre el retard d’Es Gorg. Per això, i davant la necessitat de recursos, la Regidoria de Benestar Social del Consistori, juntament amb Càritas, habilitarà un espai prefabricat amb un pressupost de 175.000 euros previst per al primer trimestre del 2019. Es tractaria, no obstant això, d’un centre de dia que no donaria allotjament a excepció de situacions en les quals s’activin els protocols per ona de fred.

Joan Ribas, regidor de Benestar Social d’Eivissa, lamenta que Vila sigui l’únic municipi de l’illa que ofereixi recursos residencials ajustats a la llei -que assegura que els municipis de més de 20.000 habitants han de donar una resposta d’habitatge temporal a les persones sense llar- com l’alberg municipal o els quatre pisos que s’han recuperat a Dalt Vila per poder oferir allotjament a unes 30 persones. Malgrat això, Ribas assegura que diàriament la llista d’espera de persones sense llar que cerquen un lloc on dormir a Eivissa oscil·la entre les 15 i les 20 persones. A més, Vila ha projectat un Centre d’Acolliment Municipal (CAM) d’alta exigència que l’Ajuntament d’Eivissa construirà al centre de Vila, amb 32 places, el qual en aquests moments està en fase de revisió d’al·legacions.

Creu Roja atén 220 sense sostre

El passat mes de novembre Càritas Eivissa assegurava que anualment atén una mitjana de 220 persones sense llar a Eivissa, una xifra que es manté estable des de fa anys. Però ni aquesta situació ni l’obligació per llei semblen animar la resta dels municipis de més de 20.000 habitants de l’illa a projectar cap tipus d’alberg per alleugerir la càrrega de serveis socials de Vila en aquesta matèria, que en la seva majoria assumeix el municipi precisament perquè disposa dels pocs recursos disponibles de l’illa.

A Santa Eulària, la regidora de Benestar Social, Ana Costa, matisa que la llei no obliga a disposar d’alberg sinó que el que exigeix “és oferir allotjaments alternatius”, per la qual cosa a Santa Eulària, on es coneix l’existència d’unes vuit persones sense llar, l’Ajuntament proporciona habitacions en pensions de manera temporal. Per la seva banda, la seva homòloga a Sant Josep, Ana Ribas, parla d’unes cinc persones sense llar en el municipi i unes 25 que viuen en infrahabitatges. Ribas, que també insisteix en la necessitat d’accelerar el centre d’Es Gorg, justifica la falta d’atenció en matèria d’hostalatge en què tots els municipis de l’illa aporten una quantitat anual a Càritas per finançar el centre de dia i el menjador social. No obstant això, cal assenyalar que és l’Ajuntament d’Eivissa el que finança unilateralment l’alberg i que no existeix cap conveni de concertació de places entre ajuntaments. Tampoc a Sant Antoni existeix per ara cap projecte d’alberg. Mentrestant, les llistes d’espera per poder passar una nit sota sostre a Eivissa continuen sense poder alleugerir-se.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF