Les aus, una eina per analitzar els corrents marins de les Balears

Un estudi del CSIC assegura que el desplaçament de les aus ofereix una informació igual de fiable que els dispositius tècnics 

Dispositius tècnics, robots, simuladors... Les eines que s'utilitzen avui dia per fer diferents estudis poden quedar desplaçades per una cosa tan natural com el vol de les aus, com a mínim per analitzar els corrents marins de les Illes Balears. 

Un estudi del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) afirma que els desplaçaments dels ocells ofereix una informació igual de fiable que els dispositius tècnics sobre els corrents marins de les Balears. I amb aquesta afirmació, han fet un projecte que ha analitzat el comportament de 75 exemplars de l'espècie baldriga cendrosa de Mallorca, Menorca i Columbretes (un petit arxipèlag de la costa de València) i els han col·locat un dispositiu GPS.

Fins ara, els corrents superficials de la mar balear s'han estudiat combinant dades de velocitat que registren boies, planadors i radars costaners d'alta freqüència amb dades obtingudes mitjançant satèl·lits. Tot i això, la revista internacional 'ScientificReports' proposa analitzar el comportament dels ocells marins quan ocupen la superfície de la mar durant l'època de cria.

Els científics han observat que aquests ocells poden passar fins a deu hores a la superfície de la mar, sent arrossegats pels corrents i el vent, després de desplaçar-se des de les Balears fins a les zones d'aliment de la Península.

"Hem comparat les dades de velocitat obtingudes a partir de la posició dels ocells i els corrents superficials de la mar registrats mitjançant satèl·lits i els resultats són similars", ha assegurat el científic del CSIC Antonio Sánchez-Román.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF