On s’eduquen els infants de les Balears?

L’escàndol de la guarderia de Son Gotleu posa en escac i mat la manca de regulació d’aquests centres

La comunitat educativa per a infants de 0 a 3 anys va ser sacsejada la setmana passada pel cas de la presumpta agressió a una nina per part d’una cuidadora enregistrada en vídeo per una veïna de Palma a la guarderia de Son Gotleu. El cas, que no és aïllat, ha alarmat la població i ha reobert la polèmica al sector educatiu sobre la necessitat d’establir una regulació també en aquests centres no autoritzats.

Escoletes autoritzades

A les Balears hi ha 196 escoletes autoritzades per la Conselleria d’Educació. D’aquestes, 104 són escoletes públiques, 72 de les quals es troben a Mallorca, 22 a Menorca i 10 a les Pitiüses (aquestes darreres són gestionades pel Consell d’Eivissa i Formentera). Les altres 92 són escoletes privades, 81 de les quals són a Mallorca, 4 a Menorca i 7 a Eivissa i Formentera. Totes compleixen els requisits marcats al Decret 60/2008.

Segons dades de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa, actualment hi ha 6.763 places públiques d’escoletes, 5.920 de les quals estan en actiu i 3.511 són privades.

Guarderies

Els centres que no ho compleixen i no estan autoritzats “no es poden considerar ‘escoletes’. Són guarderies, que funcionen amb una llicència d’activitats administrativa que depèn dels ajuntaments”, assegura el director general d’Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas. Les patronals de Pimem i d’Escola Catòlica presentaren un recurs contra el Decret 60/2008 demanant-ne la nul·litat en entendre que l’Administració no podia obligar els centres privats a complir-lo. El TSJIB ho va rebutjar, però concedí a les guarderies privades el dret de no complir els requisits fixats per la normativa “sempre que la seva tasca fos assistencial i no educativa”.

Els centres autoritzats “tenen prop de de 10.000 infants de 0 a 3 anys escolaritzats”. La resta dels nins i nines “queden amb la família o els padrins, o van a alguna d’aquestes guarderies que no estan incloses en la regulació educativa”, detalla Jaume Ribas, qui recorda que, “legalment, l’educació es obligatòria a partir dels sis anys”. No obstant això, “hi ha una corrent que diu que hauria de ser obligatòria abans, però també s’han de tenir presents les famílies que volen tenir els infants a casa seva fins a aquesta edat”, diu. Entre altres requisits, les escoletes autoritzades funcionen amb personal titulat. El director del centre “ha de tenir, com a mínim, la titulació de Magisteri d’Educació Infantil”, i els educadors o educadores “han de tenir el grau d’FP en Educació Infantil”. A més, aquests centres “han de comptar amb un projecte pedagògic i estan sotmesos al control d’Inspecció Educativa”.

“S’hi fa una feina molt educativa i molt pedagògica”, i el Servei d’Atenció Primerenca de la Conselleria “identifica els infants que tenen necessitats especials”.

Una tasca amb metodologia

Jaume Ribas detalla que les escoletes segueixen diferents metodologies de treball: “Hi ha varietat”, assegura. Moltes “agafen pautes de diferents metodologies i les van adaptant”. Ara “es treballa molt creant diferents ambients perquè els infants puguin anar experimentant a partir de les tendències marcades per Reggio Emilia”. Algunes “apliquen el mètode Montessori o altres de similars”, detalla.

Pel que fa a la manca de control de les guarderies, des de la Conselleria “pensam que hi ha una necessitat de regular aquesta xarxa no educativa, per tal d’assegurar-hi uns mínims de qualitat”.

L’exemple de Palma

Pel que fa a l’exemple de model municipal, a la capital balear, els 11 centres d’educació infantil públics gestionats pel Patronat Municipal d’Escoletes i dependents de l’Ajuntament de Palma poden donar cabuda a 1.044 infants. D’aquests 11 centres, tres són escoletes municipals de gestió directa i vuit, centres de gestió subcontractada.

Per optar a una d’aquestes escoletes municipals hi ha uns terminis establerts per a inscripcions i un seguit de requisits. El preu de la matrícula varia en funció dels ingressos o la situació de cada família.

El curs abasta tot un curs escolar i durant els mesos de juliol i agost resten obertes tres escoletes per als infants els pares dels quals fan feina, per tal de no deixar cap nin o nina desatès.

Des de l’Ajuntament de Palma, la regidora d’Educació, Susanna Moll, detalla que les 11 escoletes municipals disposen d’un projecte pedagògic: “Els infants no poden estar en un espai en el qual només els posin davant una televisió. Hi ha escoles autoritzades perquè tenim molt clar que el personal d’aquests centres té capacitat per poder aconseguir aquesta autorització”.

Manca de regulació

Després de l’alarma social que s’ha generat arran del cas de la guarderia de Son Gotleu, Susanna Moll assenyala que “tots estam d’acord que es necessita una regulació per evitar que passin coses com aquesta”. Amb tot, considera que “tampoc no hem d’alarmar la gent”, perquè “tot i que ara ha sortit aquest cas, habitualment a la majoria de les guarderies tracten bé els infants”, però “sí que fan falta uns requisits mínims. No és el mateix obrir una ferreteria que una guarderia”, reitera Moll, qui afegeix que “estam tractant amb persones molt vulnerables que, a més, no es poden defensar, per la qual cosa són necessàries unes mínimes mesures de seguretat, de ràtios, d’espais i potser també de formació professional de les persones que tenen aquests nins”.

La regidora d’Educació de Cort advoca per obrir un debat amb tota la comunitat educativa que se centri a decidir si aquesta fase de 0 a 3 anys ha de ser educativa o assistencial.

Conciliació, assignatura pendent

Des de l’àrea d’Educació de l’Ajuntament de Palma, Susanna Moll incideix que “en obrir aquest debat ens hem de plantejar resoldre el tema dels horaris i la conciliació laboral i familiar, perquè a molts de pares no els van bé”. “Hauríem de poder aconseguir que els pares, en el primer any de vida dels seus infants, els puguin atendre amb més facilitat en els seus horaris”, i per a això “fan falta lleis d’àmbit estatal que permetin als dos progenitors quedar amb els seus fills”.

Són fronts oberts “que hem d’anar assolint per poder arribar a una situació més favorable per a tothom”, conclou.

270.000 euros per al bo escolar

L’Ajuntament de Palma va ratificar a principi de maig l’acord del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants per destinar 270.050 euros al bo escolar del curs 2018-2019, una subvenció destinada a famílies amb infants de 0 a 3 anys matriculats en escoles privades inscrites al Registre Municipal d’Escoles d’Infants de Palma (RMEI) que es trobin en situació econòmica desfavorable. Els requisits per sol·licitar-la són: ser famílies empadronades a Palma, tenir infants nascuts després de l’1 de gener del 2016 i estar al corrent de les obligacions tributàries i del pagament amb el centre educatiu. Els beneficiaris reben 11 mensualitats per un import que va des de 30 a 120 euros en funció del nivell de la seva renda econòmica i la proximitat al domicili o el lloc de feina. També es té en compte si la família és nombrosa o té més d’un infant matriculat al centre i si hi ha familiars amb discapacitat.

Un buit legal des del 2008

La Federació d’Escoles Infantils de PIME a Balears (FEI-PIMEB) ha exigit una major regulació dels centres d’educació infantil. La seva presidenta, Francisca Picornell, va desvincular l’agressió a la menor a la guarderia de Son Gotleu de les escoles infantils regulades de les Illes i va lamentar “que no hi hagi cap tipus de regulació ni inspeccions en aquests centres”.

Picornell compta que hi ha “170 centres sense autoritzar a Balears” i reitera que la Federació “fa molt de temps que demana un major control”. A més, considera que l’Administració “hauria de gestionar millor els recursos per tal que tots els nins de Balears puguin tenir dret a aquesta educació”.

La presidenta de la FEI-PIMEB també es mostra crítica amb el fet que “els centres no autoritzats alegals facin servir el terme ‘escoletes’ quan no ho són” i reitera que “hi ha un buit legal total.

La Federació ha expressat també la seva indignació cap al Govern i els consells per no haver-la inclòs a la comissió tècnica de treball que elaborarà el document marc sobre l’atenció educativa assistencial dels infants de 0 a 3 anys, que té previst reunir-se el pròxim 30 de juny. En aquest sentit, Picornell recorda que l’entitat està implicada en l’educació infantil “des de fa més de 40 anys” i que va ser una federació “pionera a escala estatal” en aquest àmbit.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF