La labor educativa i cultural de la Casa del Poble de Palma

PalmaLa Casa del Poble de Palma, inaugurada el gener del 1924, fou, com la resta de cases del poble d’arreu del món, un edifici multifuncional destinat a servir de lloc de trobada i debat d’obrers i persones que, segons el criteri del dirigent socialista Ignasi Ferretjans, “sense pertànyer a la classe desheretada, senten la necessitat de l’adveniment d’una era de pau i de justícia”. L’edifici constava de dues plantes. Entre les seves dependències, a la planta baixa hi havia una cafeteria i al primer pis, una sala de lectura i un teatre.

A la funció principal de la Casa del Poble, s’hi varen afegir, des del principi, la labor educativa i cultural, les activitats de lleure i les accions solidàries, sovint barrejades.

Pel que fa a la labor educativa, la Casa del Poble tenia una escola diürna -amb horari de 8.30 a 11.30 h i de 14 a 16 h- i una de nocturna i s’hi feien conferències, però, a diferència de moltes altres cases del poble, no s’hi varen impartir cursos d’esperanto. Cal destacar el cicle de conferències dels mesos de març i abril del 1929, reprès el febrer del 1930, amb conferenciants de la talla de Luis Ferbal, Daniel Martínez i Ferrando, Emili Darder, Francesc de Sales Aguiló, Andreu Crespí, Josep Enseñat, Antoni Pou, José M. Eyaralar, Lluís Alemany, Antoni M. Sbert, Joan Monserrat i Parets, Antoni Alorda i Servera, Joan I. Valentí, Josep M. Mir i Mas de Xexàs, Emili Pascual, Alexandre Jaume i Llorenç Bisbal (no cal dir que la llista també posa de manifest el patriarcat i l’androcentrisme presents a la Casa del Poble).

Promoció cultural

Quant a la promoció de la cultura, el 29 de gener de 1928 s’hi va inaugurar una biblioteca amb servei de préstec. En el seu discurs inaugural, Gabriel Alomar va recalcar que, “així com els pobles oprimits qui conserven la seva llengua tenen la clau de la seva presó, l’obrer qui ha adquirit en l’estudi la consciència i la persona té la clau de la seva llibertat”.

Com a activitats de lleure i esport, el 18 d’agost de 1935 s’hi va inaugurar un gimnàs dirigit per Gabriel Bonnín Xato, i, superant els recels del Patronat, es proposaven fundar un equip de futbol. A la Casa del Poble es varen organitzar excursions i festes per celebrar matrimonis civils i benvingudes al món.

Entre les pràctiques culturals varen sobresortir les vetllades artístiques, unes sessions en què s’alternaven activitats variades. Els orígens d’aquestes vetllades es remunten al Sexenni Democràtic i se n’organitzaven, amb programes formalment semblants, a tota mena de societats, conservadores i progressistes. El programa de les vetllades no es va modificar en comparació amb les èpoques anteriors del moviment obrer. Solien començar amb una interpretació musical, a la qual seguien una peça dramàtica i una altra d’humorística breu (un monòleg, un diàleg, un sainet...). A vegades s’hi recitaven poesies, sovint per a nins, o s’hi pronunciaven discursos, però no ens consta que s’hi projectassin pel·lícules cinematogràfiques. Al final de les vetllades no hi podia faltar un ball, fins al punt que, si mancava, la concurrència afluixava. En certes ocasions, les vetllades varen tenir lloc a teatres comercials com el Balear i el Líric. S’ha dit que, malgrat les seves deficiències, aquestes pràctiques culturals tenien un vigor original, i que un alè de grandesa brollava de la seva fe generosa i l’entusiasme revolucionari.

Fins a la proclamació de la Segona República, la majoria de les vetllades les va organitzar la societat Salut i Cultura, que tenia 45 membres quan es va crear l’any 1924, però també n’organitzaren, entre d’altres, el Patronat de la Casa del Poble, la UGT de les Balears, l’Agrupació Socialista de Palma, la Joventut Socialista de Palma i la Secció de Socors de la Unió Tramviària. En els primers anys, les vetllades es feien en diumenge i en dates assenyalades, com ara el Primer de Maig o l’aniversari de la mort de Pablo Iglesias, des de les 20 o les 21 h fins a mitjanit, però començaven a sovintejar les que es feien en dissabte, dia que es va acabar imposant sobre el diumenge, encara que era feiner. Quant a les dificultats creades per l’allunyament de la Casa del Poble, alguna vegada hi haver un servei d’autobús en acabar la vetllada.

Les persones que intervenien en les vetllades eren, en general, amateurs que pertanyien a grups artístics o teatrals formats dins la mateixa Casa del Poble, com la Càtedra de Declamació de la societat Salut Cultura, dirigida per Jaume Balaguer, que va debutar el 8 de març de 1924, i l’Orfeó Proletari -amb més de 100 membres de tots dos sexes, segons que deien-, dirigit per Jacint Torrandell i Jaume Dalmau, presentat el 24 d’agost de 1935. Però també es va acudir a agrupacions amateurs externes, com l’Orfeó Republicà del districte 6, la Massa Coral Antifeixista del Socors Roig Internacional i la Rondalla Mallorquina, dirigida per Rafael Bono i mestre Antoni Planas, i semiprofessionals, com la companyia Ramis-Martón i les orquestrines Rhythmic Boy’s, Mickey Mouse, Tabú, dirigida per Gabriel Meneu, i del Viver.

Vetllades

Era habitual que les vetllades tinguessin un apartat musical, vocal o instrumental, sobretot amb guitarres, bandúrries i llaüts o piano. En el repertori dels orfeons hi havia cançons com La Internacional -escoltada pel públic dempeus i amb el puny enlaire-, L’emigrant, Salut als cantors, Canción a Thaelmann, La Balanguera, Himno de la juventud, El saltiró de la cardina i La nina i el moliner. Anita Ramis, Magdalena Munar i Catina Valls hi varen interpretar cuplets.

Els patrons i les companyies teatrals de la Casa del Poble de Palma aspiraven a posar en escena obres centrades en la lluita de classes, però l’ideal d’un teatre socialista es va veure contradit amb el conjunt d’obres que s’hi representaren, del qual es pot inferir un anquilosament en els melodrames d’Àngel Guimerà, Joaquín Dicenta i José Fola Igúrbide (la crònica d’una funció publicada en El Obrero Balear el 20 de desembre de 1929 destaca que “en diversos passatges de l’obra vàrem veure molts espectadors eixugar-se les llàgrimes”), i en les peces humorístiques que havien tingut un èxit previ en el teatre comercial (Vital Aza, germans Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, entre els autors castellans, i Pere d’Alcàntara Peña, Josep M. Pous, Alfons Marxuach, Francesc Fuster, Bartomeu Crespí - Pixedis -, Jordi Martí Rosselló - es Mascle Ros -, entre els catalans i mallorquins...). Naturalment, no es tracta d’un fenomen exclusiu de la Casa del Poble i, com a la resta de teatres obrers, hi degueren influir factors com l’escassetat de mitjans humans i econòmics, cosa que contribuïa a la reposició de les obres d’èxit, les quals asseguraven una bona entrada. D’altra banda, si bé a l’elenc de les càtedres de la Casa del Poble hi havia associades, en general eren actrius contractades les que hi representaven, potser perquè el nombre d’associades era més baix o perquè s’hi oposava la família (no sabem, per exemple, quantes dones hi havia entre els 1.500 socis de la Casa del Poble el febrer del 1928). Els germans Muerza Esparza i Llorenç Mir, socialistes, varen estrenar el drama social en dos actes Los héroes del socialismo el 6 d’octubre de 1934 a la Casa del Poble. No s’hi va estrenar cap dramaturg universal (ni tan sols els més propers, com Ibsen o Gorki) i només apareix una autora, Angelina Martínez Lafuente, entre desenes de dramaturgs.

Analitzades en conjunt, les vetllades a la Casa del Poble de Palma corresponen bàsicament als objectius següents: acaptar diners i captar socis, socialitzar els artistes i el públic, propagar i generar ideologia, i distreure.

S’acaptaven diners per a objectes benèfics, per al sosteniment de les companyies o per sufragar les despeses. L’entrada de franc o els preus més barats que els dels espectacles comercials afavorien la concurrència. Quan l’entrada era de franc, passaven la bacina o rifaven objectes. Sens dubte, les vetllades degueren ser la primera presa de contacte de molts ciutadans amb la Casa del Poble.

Comunió col·lectiva

Amb la socialització, les vetllades esdevenien un espai de comunió col·lectiva amb una funció política evident, perquè reforçaven els vincles socials i permetien de superar o fer més suaus les divisions entre els participants. Les vetllades servien d’esbarjo per a les famílies dels obrers (un cronista de la presentació de l’Orfeó Proletari escriu en El Obrero Balear que, en sortir de la Casa del Poble de matinada, el seu menut de tot just dos anys es bellugava per les voravies aixecant el puny i cridant: “Salut! Salut!”).

Exposant la lluita de classes o la revolució social, les vetllades educaven i moralitzaven, i podien aconseguir, mitjançant la presa de consciència, una reacció dels participants.

Com és sabut, els colpistes del juliol del 1936 es varen apropiar des del primer moment els locals dels sindicats obrers i de les societats culturals i esportives de tendència revolucionària. Sens dubte, el més emblemàtic fou la Casa del Poble de Palma, rebatejada amb el nom de Casa Primo de Rivera. El 21 de novembre de 1937, Post-Trabajo, nascuda a semblança de la feixista Opera Nazionale Dopolavoro, va inaugurar les sessions dominicals a la Casa Primo de Rivera.

Al començament, Post-Trabajo es va dividir en dues seccions: la MEMS (“manifestacions culturals, excursions i espectacles, manifestacions esportives i serveis d’ajut”) i la MONS ( sic, “cultura obrera nacionalsindicalista”). Val a dir que la MEMS s’assemblava a una mútua, tot i que es preveia que els seus membres rebrien cada mes l’abonament de quatre butaques per als espectacles que es duguessin a terme a la Casa Primo de Rivera i a les altres cases del Post-Trabajo. Un cop acabada la guerra, el gener del 1940, aquesta institució va rebre, arreu de l’Estat, el nom d’Obra Sindical d’Educació i Descans de l’Organització Sindical Espanyola.