PalmaAny rere any, les borses per exercir de professor de català es queden buides de seguida per manca de filòlegs. I no només es requereixen en l’ensenyament , aquests professionals, també se’n cerquen en àmbits com l’edició, la gestió cultural i la recerca, entre d’altres. Malgrat l’alta demanda en el món laboral, el grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) continua sense tenir els estudiants suficients per cobrir els llocs de feina que es necessiten, sobretot en la docència. Però no tot són males notícies: enguany s’ha doblat el nombre de matriculats, que ha passat de 15 matrícules de nou ingrés el curs 2020-2021 a una trentena el 2021-2022. La Universitat encara no disposa de les xifres definitives perquè el procés d’inscripció no està tancat, però s’espera que variï poc.
“Estam començant a revertir la situació, però no és suficient per cobrir les necessitats de professionals en el camp”, diu la professora del grau i directora del Màster Oficial de Competència Lingüística i Literària: Investigació i Ensenyament Mercè Picornell. Explica que, quan va entrar en vigor el pla Bolonya, el 2007, “hi va haver un parell d’anys amb un augment sobtat d’estudiants”, però des de llavors la tendència ha estat sempre de davallada. Segons les dades de la Universitat, des del 2014 fins al 2020, el nombre de nous inscrits ha oscil·lat entre 9 i 15 persones. Picornell “confia” que continuï la tendència a l’alça dels nous matriculats perquè “venen moltes jubilacions de graduats els anys 70 i 80”. Tan bon punt tenen la carrera i el Màster en Formació de Professorat acabat, tenen feina immediatament, remarca la professora. I hi ha tanta necessitat a l’ensenyament “que fins i tot estudiants que farien altres camins acaben al mercat de la docència”, afegeix.
Les universitats de València i Alacant i l’Oberta de Catalunya són les que tenen més matrícules noves per cursar el grau
És, per exemple, el cas de Mireia Pocoví, que va cursar Filologia Catalana a la UIB i enguany comença el màster que dirigeix Picornell. Ella sempre ha tingut clar que el que vol fer és investigació, però l’any que ve es traurà el Màster de Professorat per ampliar les opcions laborals. “Puc fer feina de docent amb un sou fix i, mentrestant, em puc dedicar a fer investigació”, explica. Valora la part bona de ser pocs a classe: “Tenim una atenció molt individualitzada i els professors són bons, experts en els seus camps”. Catalina Amengual s’expressa en el mateix sentit: “Tens els professors per a tu i estan molt motivats”. Ella va acabar el grau ara fa dos anys i ara està cursant un màster en Gestió de la Diversitat Cultural a Holanda. “Sempre he sabut que no volia ser docent, però sí que m’estirava més la part de dinamització lingüística i la integració dels nouvinguts”, explica la filòloga. Com a Pocoví, li agradaria fer recerca, i assegura que és una de les parts fluixes de la carrera quan ella la va cursar: “Hi ha tendència a guiar el futur professional cap a la docència i se’ns oblida que hi ha altres sortides”, subratlla.
País Valencià, referència
Què passa a les altres universitats dels Països Catalans? Depèn de la regió. La que té sempre més matriculats és la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); l’any passat s’hi varen apuntar 126 alumnes. Cal tenir en compte, però, que aglutina estudiants de tots els territoris. A Catalunya, les més semblants a la UIB, com les universitats Rovira i Virgili de Tarragona, de Lleida o de Girona, es troben amb el mateix problema, amb el nombre d’estudiants de primer any que el curs passat oscil·lava entre els 14 i la trentena. “La Universitat de Barcelona va tenir 74 nous ingressos, un nombre més acceptable”, exposa el director del Departament de Filologia Catalana de la universitat illenca i president de la Coordinadora d’Estudis de Filologia Catalana de la Xarxa Vives, Jaume Guiscafrè. La situació és diferent al País Valencià, on cada any omplen totes les places, tant a la Universitat de València com a la d’Alacant. Guiscafrè creu que hi ha diversos factors que n’expliquen l’èxit. Entre ells, una bona campanya de difusió dels estudis i una reacció a les llargues polítiques contra la llengua pròpia del Partit Popular.
Amb tot, el president de la Coordinadora alerta que, malgrat que hi ha una recuperació, és massa lenta. “És preocupant, perquè, si no hi ha filòlegs, quins professors faran les classes de català? Amb quins coneixements? Amb quines competències?”, es demana. “No hi ha solucions fàcils –remarca–, però les institucions haurien d’actuar per posar en valor aquests estudis”. Picornell considera que és clau desvincular el grau “de les filologies d’abans, perquè no només és normativa i correcció, sinó que també hi ha investigació lingüística, estudis experimentals, teoria de la literatura...”. D’altra banda, apunta que aquesta manca d’interès no és només un problema del català, sinó de tots els estudis d’humanitats. “S’han de prestigiar aquests estudis, perquè, a banda de les professions, donen una formació humana, de creixement personal i d’adquisició de bases culturals”, tanca.
![El conseller d’Educació, Martí March, intervé al Parlament.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
