¿Es poden reciclar els taps de suro i les capses de pizza brutes?

T'expliquem a quin contenidor van els aliments, envasos i altres productes que utilitzem per cuinar

L'actual emergència climàtica ha fet que molta gent es plantegi com pot ajudar el planeta en el seu dia a dia i reciclar és una manera fàcil i a l'abast de tothom. Però tot sovint a la cuina ens sorgeixen preguntes recurrents sobre on s'ha de llençar algun dels residus que tenim a les mans. Quan no ho sabem, mirem de solucionar-ho com bonament podem, a vegades tan sols per intuïció, però sovint queda el regust de no estar convençuts d'haver escollit bé el cubell de destí idoni.

Fins i tot, malgrat que s'estigui acostumat a reciclar, ¿qui pot dir que no ha dubtat mai d'on es llença un tovalló de paper brut, el paper de film o el tap de suro d'una ampolla de vi?

La cuina és un dels indrets amb més recorregut de millora a l'hora de reciclar, ja que és l'espai de la casa on més residus generem. Col·locar-los allà on correspon segueix sent tot un repte, ja que segons el cap d'estudis i programes de residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Víctor Mitjans, ara com ara només se separa correctament entre el 30% i el 40%, i aquest percentatge és aplicable tant als domicilis com als establiments. En l'objectiu de millorar en reciclatge la cuina encara ha guanyat més importància pel canvi d'hàbits de les últimes dècades. S'ha passat de comprar i cuinar diàriament a un model on s'ha reduït el consum d'aliments com els llegums i en el qual "es tira molt més de productes precuinats i congelats, que han implicat l'aparició d'envasos d'un sol ús", recorda Mitjans.

Davant d'aquesta invasió del plàstic a la cuina, considera que "un dels reptes seria aconseguir revertir aquesta situació i que es generalitzin les opcions de compra a granel", amb bosses reutilitzables o fins i tot introduint petites revolucions a la nostra vida diària com dur la carmanyola a la xarcuteria perquè hi posin el pernil dolç. Per al cap del servei de prevenció de residus de l'AMB, Albert Torras, "imaginar-se un món sense cap residu té un punt d'utopia", però insten a ser conscients que és del tot convenient minimitzar-los i procurar separar-los correctament. A diferència d'algú que vivia en el paleolític, les persones d'avui deixem un rastre de productes a la biosfera –començant pels bolquers des que som petits– que la terra no pot processar al mateix ritme que produïm.

És amb arguments com aquests que Mitjans i Torras emplacen a canviar d'hàbits. A la cuina hi ha molta feina per fer, començant per la reducció dels plàstics. Existeixen diverses famílies d'aquest material i alguns envasos tenen molts números de no acabar reciclats, especialment aquells on hi ha escrites expressions com atmosfera controlada, que contenen amanides rentades i d'altres productes, i que acostumen a estar fets de diversos tipus de plàstic laminat que en el procés de reciclatge difícilment ningú es molesti a separar.

Tot el que et sobra a l’armari es pot reciclar

Com a norma general, a l'AMB consideren que en els municipis amb cinc contenidors –orgànic (marró), envasos (groc), paper i cartó (blau), vidre (verd) i rebuig (gris)–com Barcelona, cal tenir present que al groc hi van els envasos de plàstic i altres residus de metall i d'alumini, o sigui que aquí s'inclou el paper de film, el d'alumini i les llaunes.

A continuació repassem altres dubtes recurrents sobre el reciclatge a la cuina:

Què hi va a l'orgànic?

Tot aquell producte alimentari que hagi format part d'una planta, animal o que hagi passat per un procés biològic, com el formatge. Això també inclou restes dures, com les cloves dels musclos i els ossos de la carn. En aquest contenidor també hi pot anar una cullera o una taula de fusta sense envernissar d'aquelles que s'utilitzen per tallar els aliments, perquè per fer compost ja va bé que a l'orgànic hi hagi una porció de fusta.

Paper i cartró tacat

És molt usual que tot allò de paper o cartró que fem servir per menjar pugui acabar amb alguna taca, però per regla general no ens ha de fer patir a l'hora d'enviar-ho al contenidor de reciclatge. El paper de cuina i els tovallons de paper usats van a l'orgànic, i altres deixalles com una caixa de pizza, el paper de forn o el que embolcalla un croissant de la fleca, al blau de paper i cartró. El mateix criteri val per als envasos de plàstic: van al groc malgrat que no estiguin del tot nets.

Les càpsules de cafè

El marro del cafè i les infusions van a l'orgànic, però amb les càpsules cal seguir un camí diferent. "La nostra consigna és que qui genera el problema que el solucioni", indica Torras, així que emplaça a tornar-les a través d'alguns dels canals establerts per fabricants com Nespresso perquè s'ocupin del reciclatge. L'altra opció és dur-les a la deixalleria, però hi poden haver excepcions. Hi ha càpsules de te, xocolata i cafè amb llet el contingut de les quals és soluble (les de Dolce Gusto) i aquestes sí que poden anar al contenidor groc (no en el cas de les de cafè sol d'aquesta mateixa marca). També han sorgit càpsules biodegradables que els fabricants indiquen que es poden dipositar a l'orgànic.

Què fer amb el tap de les conserves

Els recipients de vidre queda clar que van al contenidor verd, però què se n'ha de fer del tap? L'ideal seria que abans de llençar-lo el separéssim i l'enviéssim al groc, però si no es fa, no patiu, perquè durant el procés de reciclatge ja se n'ocupen de separar-lo del vidre, expliquen a l'AMB. El líquid, sobretot si és bàsicament aigua, pot anar a l'aigüera.

Recomanacions per als winelovers

El tap, si és de suro, va al contenidor orgànic. La xapa i el filferro del cava, i el precinte que recobreix el coll també de les ampolles de vi poden anar al groc. Les ampolles en si, al vidre, on també podem dipositar una copa trencada, segons l'AMB, i això que potser alguna vegada podeu haver vist que ha d'anar al gris o a la deixalleria. En el cas del contenidor de vidre passa com amb el de plàstic: en el sistema de reciclatge tenen molt poder les empreses que generen envasos d'un sol ús (agrupades en Ecoembes i Ecovidrio), fins al punt que consideren alguns residus impropis dels contenidors groc o verd malgrat que hauria de ser el lloc on llençar-los. Per a l'Àrea Metropolitana reciclar ha de ser una tasca senzilla, i per això diu que una copa cal dipositar-la al verd. La diferència de criteri que podeu trobar pot raure en el fet que si la copa és de cristall té una composició diferent de la del vidre, cosa que implica que no es fonen a la mateixa temperatura.

I encara més coses

 Les baietes i els fregalls per netejar els plats es llencen al rebuig, així com qualsevol recipient de ceràmica, ja que per ara no hi ha alternativa, i les restes d'escombrar. Un drap de cuina de cotó que encara es pot aprofitar pot dipositar-se amb la roba a la deixalleria, on també cal dur qualsevol olla o paella i l'oli usat per cuinar. El fil d'un fuet pot anar a l'orgànic si és de cotó.

Si malgrat tot ens acabem equivocant de contenidor de reciclatge, no s'acaba el món. L'actitud que s'ha d'evitar és posar un envàs al contenidor gris per por a equivocar-se o perquè sabem que no sempre tot es recupera. "Del bric només se'n recicla una part, però això no vol dir que l'hagis de llençar al rebuig, que és pitjor", reflexiona Mitjans. Tot allò que comprem acabarà sent un residu, i per això Torras apel·la a ser igual de selectius que quan escollim comprar en un lloc i no en un altre. "Demanem que t'ho pensis per generar com menys residus millor i un cop ho tens facis tot el possible per separar-los", afirma. Si encara us queden dubtes, potser us pot ser d'ajuda la web Residuonvas.cat.

La reina de les deixalles

La cuina no és un lloc qualsevol pel que fa als residus. A més de ser un lloc habitual on tenir els cubells, és el principal espai de la casa on es produeixen deixalles, segons expliquen des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Cada català genera 1,43 quilos de residus diaris (1,26 a l'àrea metropolitana), segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2018. La meitat, fora de casa, i de l'altra meitat, la majoria s'originen a la cuina, afirma el cap del servei de prevenció de residus de l'AMB, Albert Torras. L'únic dia que és excepció és quan ens desempalleguem de la roba que ja no fem servir o d'aquells llibres que gairebé només ocupen espai i ho duem tot a la deixalleria o a altres punts de recollida.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF