La drecera per ser llevadora que passa per Budapest
Les infermeres van a Hongria per evitar fer l'examen d'accés aquí, però tornen poc preparades
La Joana i la Teresa –noms ficticis– tenien clar des de petites que volien ser llevadores, però quan van acabar la carrera d'infermeria, tot i ser bones estudiants, van veure molt complicat entrar com a residents de qualsevol especialitat a través de l'examen d'Infermeria Interna Resident (IIR). La prova és d'àmbit estatal i, per exemple, l'any passat només van superar la nota de tall una vuitena part de les gairebé 12.000 infermeres que s'hi van presentar. A més, l'especialitat de llevadora és una de les que es cotitza a l'alça i l'accés encara és més restringit. Davant d'aquestes expectatives i després de veure com moltes companyes, tot i posar-hi colzes durant uns dos anys, es quedaven fora, la Joana i la Teresa van decidir posar rumb a la drecera que passa per Budapest i esquivar el temut tràngol de l'IIR i els dos anys de residència.
Elles dues, que abans d'anar a la capital hongaresa no es coneixien, van fer una cerca ràpida a Google i van anar a parar a les mans de la primera opció que els va sortir: l'empresa Estudios Medicina. Per uns mil euros les van ajudar, sobretot amb els tràmits, i els van recomanar i fer d'enllaç amb la Universitat de Semmelweis de Budapest, que és la que ofereix el grau de llevadora, que aquí no existeix. A elles, com que ja tenien infermeria, els van convalidar la meitat dels crèdits del grau de llevadora i només van haver de fer els dos últims cursos, però també hi ha l'opció de fer directament tota la carrera de llevadora, que són quatre anys. Els dos cursos els van costar en total uns 12.000 euros.
Altres països
Abans de contactar amb l'empresa Estudios Medicina, però, van rumiar d'agafar dreceres que passen per altres països europeus, com el Regne Unit. "Si no fos per la incertesa del Brexit hauríem anat a Londres", apunta la Joana. Allà, però, com en molts altres països que la Joana i la Teresa finalment van descartar, com Bèlgica, Portugal, Suècia i Noruega, entre d'altres, demanen un bon domini de l'idioma i un o dos anys d'experiència d'infermera abans de començar a estudiar per ser llevadora i, en alguns casos, treballar després durant un any al servei de sanitat pública del país.
Finalment, es van decidir per Budapest: només demanen un examen d'accés, que, segons la Joana, "aprova tothom", una prova d'anglès "molt fàcil" i una entrevista amb el rector de la universitat. De fet, segons treu pit Estudios Medicina a la seva web, el 100% dels estudiants que ha portat a Budapest i ha preparat per a les proves han entrat. A més, una vegada aprovada la carrera, a causa del pla de Bolonya, convaliden el grau sense problemes i molt ràpid.
Ni el ministeri de Sanitat ni el d'Universitats ha pogut dir a l'ARA quantes llevadores fan o han fet el mateix que la Joana i la Teresa, ni Estudios Medicina ha volgut respondre a les preguntes d'aquest diari. Tampoc en tenen dades el Col·legi d'Infermeres ni l'Associació Catalana de Llevadores, tot i que sí que en tenen constància. La Joana i la Teresa asseguren, però, que tots els alumnes d'arreu de l'estat espanyol de la seva promoció van arribar a Budapest de la mà d'Estudios Medicina. "Al meu any érem sis, l'anterior nou i el següent una quinzena. I algun curs han arribat a ser fins a vint", recorda la Joana. Així, aquestes sanitàries graduades a Hongria se sumen a les places per a llevadores residents que s'adjudiquen a l'Estat, que enguany en seran 412.
No se sentien preparades
Tant la Joana com la Teresa, quan van arribar a Catalunya amb el grau de llevadora a la mà ara fa un any no se sentien preparades per començar a assistir parts. "No ens vèiem amb cor i no ens volíem tirar a la piscina", diu la Teresa, que explica que es van espavilar a trobar pràctiques en un hospital de referència de Barcelona. "Ens pensàvem que ens les deixarien fer gratis, però al final vam haver de pagar uns mil euros per quatre mesos", afegeix la Joana.
La Teresa també explica que tenia companyes de promoció catalanes que, tot i no estar preparades, van començar a treballar de llevadores directament, sense fer pràctiques abans. "És un problema, perquè tens molta responsabilitat i les companyes acaben fastiguejades, perquè no confien en tu, te n'han d'ensenyar i estar tota l'estona a sobre". De fet, Gemma Falguera, presidenta de l'Associació Catalana de Llevadores, explica que hi ha companyes que han treballat o estudiat a l'estranger que, encara que estiguin preparades per assistir parts en altres països, s'han d'acostumar al sistema de salut català. "A vegades la cartera de serveis és diferent i s'han de reciclar. Per exemple, a Catalunya la llevadora té responsabilitats que en altres llocs té el ginecòleg", diu Falguera.
En aquest sentit, la Teresa assegura que encara que la Unió Europea estipuli que per tenir el títol de llevadora has d'haver assistit 80 parts, ella no en va arribar a fer ni vint i les seves companyes tampoc. "La principal mancança és la pràctica, aquí les llevadores tenim molta autonomia i allà el metge ho decideix tot i és present durant tot el part", diu la Joana. També asseguren, i ho confirma Falguera, que a Catalunya hi ha molta falta de llevadores i no els va costar gens trobar feina. "Ara ens plouen les ofertes", diuen contentes.
