EnòlegDe mites, llegendes i històries per no dormir n’està ple, el món del vi. N’hi ha algunes de divertides que les noves generacions no coneixen, com el suposat xot que tiraven els nostres repadrins dins el cup per fermentar els vins negres o d’altres que encara perduren, com el mite que els vins blancs s’han de beure al més aviat possible. N’hi ha algunes que provenen d’un temps en què les mans, els peus i les goles que s’omplien de vi eren exclusivament masculines i deixaven anar tot un seguit de tòpics que encara perduren en ple segle XXI. Fins fa ben poc hi havia molt poca presència femenina en els processos que envolten la cultura del vi. Si retrocedim 30 anys hi trobam poques dones, i les que treien el cap pel mig dels depòsits eren les filles de l’amo, que havien de fer un gran esforç per aconseguir el mateix que els seus germans.
“Aquest és un vi per a dones” és una expressió que de ben segur heu sentit més de dos cops, i alguna vegada dita de manera despectiva pels que passegen un excés de testosterona verbal. I quins són aquests suposats vins femenins? Idò diuen que són aquells amb aromes florals i afruitades que aporten frescor, finor i elegància en boca amb un toc dolcenc i que no tenen un excés d’untuositat; ens parlen de vins blancs i rosats joves, escumosos amb un punt dolcenc i ben fresquets, tota la gama de vins dolços, excepte segons quins rancis, i si parlen de vins negres només anomenen aquells que són delicats, suaus i amb poca tanicitat. Més clar, aigua. Generalitzar i associar els gustos de les dones a unes determinades característiques: suavitat, delicadesa, frescor, dolçor... Si continuam amb aquest raonament, els vins masculins deuen ser aquells que tenen una major intensitat, potència en boca, càlids, amb astringència i que mariden amb una bona mitjana de vedella.
Un estudi de l’Observatorio Espanyol del Mercado del Vino explicava amb dades que cada vegada hi ha més dones que consumeixen vi, que el 78 % s’encarrega de comprar el seu propi vi i que 6 de cada 10 dones prefereixen el vi negre -sobretot, es decanten per aquells amb cos i estructura. Ja n’hi ha prou de beneitures. Seria bo enderrocar absurdes generalitzacions amb aromes masclistes perquè no hi ha vins per a dones sinó que hi ha dones que gaudeixen del vi però, sobretot, dones que elaboren vins, i aquesta és una de les grans revolucions del sector que explica alguns dels canvis que s’estan produint: ser més naturals a l’hora d’explicar i gaudir llançant a la paperera l’esnobisme i l’excés de vocabulari elitista, apostar per una vitivinicultura de mínima intervenció com la biodinamica o l’ecològica, mostrar creativitat i atreviment a l’hora d’elaborar i també de vendre rompent els esquemes clàssics, apostar per la col·laboració en comptes de l’individualisme i comunicar directament, sincerament i sense intermediaris.
Joana Oliver i la seva germana Maria Antònia foren unes de les primeres dones que s’atreviren a liderar projectes vitivinícoles a Mallorca. De caràcter fort i amb idees clares, tiraren endavant Can Ribas fins a l’actual generació, capitanejada per Araceli, la filla de Maria Antònia, que manté la filosofia de vins de qualitat amb la varietat mantonegro com a pal de paller i el món com a horitzó. La primera enòloga titulada de Mallorca fou Pilar Oliver, quarta generació del celler Miquel Oliver i un gran exemple per a molts de nosaltres per la seva passió, convicció i perseverança. L’enfant terrible, Bàrbara Mesquida, amb desbordant energia i sense parar, fa créixer el seu projecte Mesquida Mora a Porreres. A Santa Margalida hi trobam Catalina Ribot, que pilota el celler Galmes i Ribot amb entusiasme, apostant per les varietats locals i, ara, per la biodinàmica. A la serra de Tramuntana, la discreció i la humilitat d’Isabel Alabern, amb el petit i alhora preciós celler de Son Puig; al poble de Binissalem, la força i la fermesa d’Esperança Nadal, al capdavant del celler familiar Vins Nadal, i la meva riallera cosina Mireia, amb un sac de paciència, tranquil·litat i amb una perfecta harmonia entre el seny i la rauxa, a Can Majoral.
Benvinguda revolució feminista que omple les nostres copes de vi i que s’està visualitzant cada dia amb més força. Dimecres passat se celebrà a Barcelona una trobada de les dones del vi a la fàbrica Moritz, amb un extraordinari èxit d’assistència i, si teniu temps, avui dematí podeu anar a Porreres, on es fa la XII Diada d’Agricultura Ecològica, dedicada a les dones agroecològiques.
Llibre recomanat
‘Reinas de copas’, de Zoltan Nagy (Tolosawinebooks)
Demà, dia de Sant Jordi, bona ocasió per recomanar un llibre que ha sortit fa ben poc i que ens apropa a la realitat de 50 dones que fan vi, una manera de conèixer millor la seva feina, la seva passió i la seva manera d’entendre i gaudir dels vins. Un retrat biogràfic però també gustatiu, ja que cadascuna d’elles elegeix el vi que millor descriu la seva manera de ser i, així, els lectors ens podem convertir en bevedors del vi que les identifica perquè se’ns reveli la seva ànima.
