Les dones amb diversitat funcional, víctimes d’una doble discrimació

PalmaMoltes vegades la dignitat d’un mateix està en mans d’altres persones. Aquest és el cas, en massa ocasions, de les persones amb diversitat funcional, que es perden moltes coses per tenir una discapacitat per culpa d’una societat que no posa les eines d’integració necessàries.

Segons un estudi de la Fundació Pardo Valcarce de l’any 2013, la probabilitat de patir abusos es multiplica per set amb una persona amb diversitat funcional. Si a més és una dona, les probabilitats s’incrementen set vegades més.

De la doble discriminació, n’han parlat aquesta mateixa setmana experts i implicats en una jornada organitzada pel Consell de Mallorca al CaixaFòrum.

“Volem despertar inquietuds”, assenyalà el director insular de Persones amb Discapacitat, Benestar i Serveis Socials de persones amb discapacitat de l’IMAS, José Manuel Portalo.

Hi ha 3.500 persones amb una diversitat funcional a les Illes Balears. En l’àmbit estatal, suposa el 10% de la població. I d’aquest 10%, un 60% són dones i un 40% són homes.

El primer que va aclarir Portalo és que parlam de “persones”, no de “persones amb...” . En qualsevool cas, va dir, són persones “amb una barrera, ja sigui amb la salut, amb l’habitatge o amb l’esport, i la tasca dels Serveis Socials és anar eliminant-les”, va dir.

Portalo presentà els diferents models de serveis socials que hi ha en aquests moments als països europeus. D’una banda, hi són els nòrdics, on hi ha “un estatus de ciutadà”. Portalo reconeix que són els que paguen els impostos més alts, però que reverteixen en un millor servei de les institucions públiques. D’altra banda, el model anglosaxó “fa prevaler el mercat i les iniciatives privades”, la seva cobertura és limitada i, consegüentment, genera menys despesa i més desigualtat.

El model dels serveis socials continental està basat en la Seguretat Social, les prestacions de la qual cobreixen part del cost. Finalment, a la Mediterrània -i aquí s’hi ha d’incloure el model espanyol-, hi ha poca despesa pública, malgrat la protecció social assistencial. Amb tot, les diferències entre Portugal i Espanya són grans: “Ens duen molt avantatge en segons quines coses”.

La dona amb una dicapacitat té molts més problemes a l’hora de trobar feina en el mercat laboral. Aproscom va presentar un estudi en què s’evidencien les diferències entre homes i dones que tenen una diversitat funcional. “Els homes signen un 50% més de contractes a jornada completa que les dones”, indica Bàrbara Ramon, coordinadora del servei d’inserció laboral d’Aproscom, qui explica que l’estudi s’ha elaborat entre els seus usuaris, però que no existeix a escala autonòmica.

La discapacitat, el fet de ser dona i que les empreses mantenen la sexualització de les professions “limita molt l’accés de la dona en el mercat laboral lliure. És a dir, hi ha un tipus de feina que només està pensat per a homes, per exemple la vigilància, la jardinaria i les cambres. “Prefereixen homes perquè tenen més força física”, afegeix Lidia Vázquez, preparadora laboral del mateix servei. “Les dones quedam reduïdes a personal de neteja, rentavaixelles o ajudants de cuina”, afirma.

El pitjor resultat és que no hi ha cap evolució en positiu els dos darrers anys. El mercat és així i continuarà així pel que fa a les jornades completes. Augmenta l’accés a la feina per a les persones amb discapacitat, però no per a les dones, a qui encara es reserven els llocs de feina protegits dels centres especials d’ocupació (un 88%) i els contractes a temps parcial.

La psicòloga responsable d’Aspaym, l’Associació de lesió medul·lar i grans discapacitats físiques de les Illes Balears, Beatriz González, considerà necessari fer una menció a part per a les dones joves discapacitades. “És l’etapa amb més canvis en l’àmbit social i psicològic, i s’ha de batallar contra molts prejudicis”, assenyala. “Hi ha molta il·lusió, capacitat i experiència, que queden enrere per l’expulsió social”.

És precisament per aquesta necessitat de sentir-nos acceptats per la societat o que la nostra opinió es tingui en compte el que es pot arribar a convertir en un seriós factor de vulnerabilitat.

“La vida independent ha estat una passa qualitativa important, perquè es pot començar a parlar de viure en un espai d’igualtat”, afegí l’experta en Drets Humans i Filosofia per la pau, Soledad Arnau, qui destacà la importància del suport humà. “I això no és ni una submissió, ni és caritat”.

Arnau recordà que fa un temps, a aquelles persones que necessitaven suport, “se’ls apartava de la vida”, i aquest concepte, digué, partia de la “mirada capacitista” de la societat. “Cada vegada que rebutjam algú ens feim mal a nosaltres mateixos. Si la societat no està preparada per acollir-nos, és una societat pobra”, afegí.

La manera de denominar les persones amb diversitat funcional ha variat amb el temps. Ara s’ha entès que la paraula ‘discapacitat’ responia a una definició precisament ‘capacitista’, que no agrada perquè genera ‘desigualtats’.