Les dones ‘curvys’ que utilitzen la moda per empoderar-se

Palma“Quan havíem d’anar a comprar roba, el meu marit resava tres parenostres i jo sempre acabava tornant a casa plorant”, recorda Andrea. Recorria una botiga darrere de l’altra i trobava poc o res de la seva talla, i molta frustració. Aquesta situació va canviar radicalment l’any passat, quan es va presentar a un certamen de bellesa de talles grans que tenia lloc a Palma. Des de llavors, Andrea Darder és model. I és curvy.

Les curvys són un moviment de dones que reivindiquen els seus cossos, situats fora dels cànons de bellesa i magror hegemònics imposats socialment. A diferència d’altres col·lectius que s’apropien de l’insult -com el queer -, aquestes dones s’adjectiven amb una paraula sense càrrega pejorativa. A través de canals com Instagram, certàmens de bellesa i el món de la moda, visibilitzen la seva figura no normativa a l’esfera pública, que fins ara els havia estat prohibida. De vegades ho fan utilitzant els codis de la fotografia de moda i la imatge publicitària; i d’altres, des de l’humor i el sarcasme.

Per Andrea, mostrar el cos en passarel·les ha estat un punt clau per començar a acceptar el seu físic. L’any passat va ser coronada Miss Curvy International Mallorca i, enguany, és delegada del certamen a les Balears. “Abans de presentar-m’hi, em posava davant del mirall i no m’agradava el que veia. Em feia la sensació que tot em quedava petit”, detalla. Aquesta situació li generava una inseguretat que li impedia, per exemple, un acte tan quotidià com sortir amb les seves amigues si no era acompanyada del seu al·lot. “Era inviable”, recorda. Per què? “No ho sé. Em sentia insegura, depenia moralment de la meva parella”, contesta. En el dia a dia, explica Andrea, se les arreglava amb el poc que anava adquirint. “Sempre tenia la mateixa roba, que utilitzava fins que l’havia de tirar als fems i aconseguir una altra cosa”, assenyala.

Es va presentar al certamen en un moment en què tenia la moral baixa i, des de llavors, “la meva ment i la manera de ser han canviat completament”, detalla. Entrar en el món de la moda l’ha portada a conèixer millor el seu cos, les seves talles reals i, en conseqüència, també a trobar roba més fàcilment i espolsar-se alguns complexos.

La talla com a estigma

“Una talla no vol dir res, no ens diu si la persona està sana o no”, explica Selena Borrachero, nutricionista del Centre Integral de Nutrició de les Illes Balears”. “Una persona pot estar prima, menjar fatal i estar mal nodrida, en canvi, no carrega amb l’estigma que sí que se li carrega a una persona grassa”, defensa. Borrachero creu que és molt important deixar de culpabilitzar aquestes persones, “deixar de dir-los que estan així perquè volen, perquè no és tan simple”. Així mateix, remarca la importància de no normalitzar l’obesitat, que és la primera causa de mort evitable al món. A les Balears, el 14% de la població pateix aquesta malaltia i un 29% es troba en situació de sobrepès, segons dades de la Conselleria de Salut. “Normalment, una dona curvy ha tingut tota la vida un pes alt, emocionalment està molt cansada de rebre el rebuig social i aquesta és la seva manera d’alliberar-se”, opina la nutricionista. “En general, són dones que solen tenir manca d’estabilitat emocional, i el que s’ha de fer és acompanyar-les per aconseguir una salut integral, física i psíquica”, prossegueix. La psicòloga Lola Pujadas explica que hi ha dos tipus de personalitats a l’hora d’afrontar l’exclusió social del cos. “Hi ha persones més vulnerables, amb l’autoestima baixa, que són més susceptibles a l’assetjament; i d’altres que accepten les seves circumstàncies i els importa ben poc el que en pensen els altres”, precisa. Però no només les persones amb obesitat o sobrepès tenen problemes per trobar talla als grans comerços de roba. “És possible ser una persona sana i no trobar talla en aquestes botigues. De fet, personalment, jo estic dins un pes normal, he anat a Zara i no he trobat pantalons”, assegura Borrachero.

Visibilitzar cossos no normatius

Andrea va ser coronada Miss Curvy International Mallorca i va viatjar a Madrid a lluitar per la corona d’àmbit estatal, juntament amb 25 joves més, representants de diferents províncies. Ara, entrena dones que cerquen el mateix que ella en el seu moment: ser coronades, però també sentir-se millor, estimar-se més. Cerquen l’acceptació del seu cos endinsant-se en uns mons -la moda i la bellesa- en què impera la cosificació de la dona. I no és estrany. Tal com recull la filòsofa feminista Luisa Posada Kubissa a Las mujeres son cuerpo, la identitat femenina sempre ha anat lligada al cos. Des de petits, a l’escola, “l’exercici corporal masculí és orientat a un cos sa per a una ment sana, mentre que el femení sempre es guia per desenvolupar capacitats d’acord amb l’embelliment del cos o la seva estilització”, defensa. “Als nins se’ls educa el cos que tenen; a les nines, se les disciplina pel cos que són”, afegeix.

Andrea està d’acord que la moda es mou dins una lògica patriarcal, però també considera que certàmens com aquell en què ella participa o l’acció d’ influencers curvy a Instagram contribueixen a trencar aquestes normes establertes. En els seus entrenaments, Andrea fa classes de protocol i de passarel·la, però també organitza tallers d’autoestima, d’esport i de nutrició. “Jo no faria desfilar una dona que s’ofega a la passarel·la, però tampoc l’exclouria. Intentaria donar-li suport i intentar fer-li entendre que es pot ser una dona curvy però que sempre t’has de cuidar”, defensa Andrea. “La gent es pensa que nosaltres fomentam l’obesitat i amb això s’equivoquen”, rebla.

La lluita per la corona

Són onze dones i xerren entre elles en un carrer principal d’Inca. És aquí on cada dimecres al vespre es troben per assajar amb vista al certamen curvy mallorquí d’enguany. Avui van especialment arreglades, perquè hi haurà una càmera. “Som aquí per trobar-me a mi mateixa”, diu una d’elles. “Ens anima a sortir de casa, a arreglar-nos una mica i a divertir-nos. No tot és netejar i els fills”, explica una altra. Moltes són mares, venen de diferents indrets de l’illa i tenen històries de vida molt diverses, algunes de complicades. “De vegades acab esgotada, no vull sentir cap problema més”, confessa Andrea entre riures.

Elles afirmen contundents que han d’afrontar una odissea per trobar roba que els agradi a un preu assequible. Tan escassa és l’oferta, que han après trucs per modernitzar-se la roba elles mateixes: esgarrant els pantalons i polint-los fins a desgastar-los per fer-los més juvenils, per exemple. Es queixen que hi ha colors -els més vius- que per a elles semblen prohibits i es veuen obligades a vestir-se més sòbries del que de vegades voldrien. Fins i tot a Violeta, la botiga de talles grans de Mango que destaca per l’estil més ‘fresc’, “no hi trobaràs una espatlla destapada”, assegura Andrea. Mango i altres marques multinacionals han vist en el moviment curvy un nou target a què dirigir-se i ofereixen ara noves línies que s’escapen de les talles hegemòniques, però només en part. Els maniquís al Violeta de Palma són prims i la imatge de l’aparador és una dona que rarament es relacionaria amb una talla gran. Comencen a la talla 40 i ho limiten a la 52, i en cap moment parlen de ‘talles grans’, a excepció del link del cercador que enllaça a la botiga online. En canvi, la majoria de les dones que entrena Andrea han desfilat en biquini i banyador.

Són onze dones i xerren entre elles en un carrer principal d’Inca. De tant en tant, algun cotxe els dedica una claxonada, però elles han après a no fer-ne cas. Com cada dimecres, comparteixen un espai públic -perquè no hi ha pressupost per a res més- i el converteixen en passarel·la, saló de fotografia, espai de tallers i grup de suport.